Revisió del 13:50, 7 nov 2019 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.784.118 edits m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi ← Edició anterior		Revisió del 23:33, 16 nov 2019 modifica desfés 103.240.160.21 (discussió) h aspirada en persa i àrab Edició següent →
Línia 5: ==Llocs interessants== * Cova d'Ali Sadr * Mausoleu d'[[Avicenna]] (~~Abu~~Abdullah ~~Ali~~ibn Sina) * Mausoleu de [[Baba Tahir]] * ~~Estakhr e~~Dringadissa d'Abbas Abad * ~~Tomba~~Tombes d'[[Ester]] i ~~Mordekhai~~ [[Mardoqueu]] * ~~Excavación~~Excavació de l'antiga Ecbatana . * Ganjnameh * Gonbad-e Alavian * Museu d'Història Natural ~~d'Hamadan~~de Hamadan * [[Lleó de pedra d'de Hamadan]] * Lalejin * Casa de Mohammadi * Casa de Nazari * Capella d'~~Esther~~[[Ester]] i ~~Mordechai~~[[Mardoqueu]] * Gran Basar de Mozafarieh L'edifici històric més important n'és el Gandj Namah, on hi ha dues inscripcions aquemènides de Darius i Xerxes, situat a la muntanya Alwand, a la vall d'Abbasabad, a uns 12 km de la ciutat. Linha 28 ⟶ 29: == Història == === Ecbatana === ~~{{millorar estructura\|data=2013}}~~ El seu primer nom fou ''Ecbatana'' (vegeu [[Ecbatana]] per al període anterior al domini musulmà). Després de la Batalla de Nihawand el [[641]] o [[642]], el governador de la ciutat, Dinar, va demanar un tractat al comandant àrab Hudafya ben Yaman, que el va acordar contra pagament del tribut (''jeyza''). Però sembla que els perses van trencar l'acord vers el [[642]]. El califa va enviar dotze mil soldats sota el comandament de Noaym ben Moqarrem (el governador d'ètnia persa era llavors Koia o Koftar, que deia ser descendent del [[sassànida]] Bahram Tshoban); però, en conèixer la notícia que els caps de la resistència persa havien reunit forces a Kazwin, el tractat anterior fou renovat, Yazid ben Qays al-Hamadani fou deixat com a governador; marxà Noaym contra els perses rebels, i conquerí pel camí moltes ciutats, fins a trobar els resistents al riu Vairud (actual Auvaj), on lliurà una batalla en què els perses foren derrotats. Però Hamadan no va tardar a revoltar-se i Noaym va haver de tornar a la ciutat el [[643]] per sotmetre-la. Vajrud Moguira ben Ocba, nou governador de Kufa substituint Ammar ben Yaser, va enviar Jarir ben Abd Allah Bajali a Hamadan (vers 645), però aquest governador no fou acceptat per la ciutat, que es va revoltar altre cop. Jarir va ser ferit durant la lluita. A finals d'any, Jarir va poder entrar a l'assalt a la ciutat, però altra vegada es va fer un acord de pau similar als anteriors. Una altra versió diu que el governador del califa Uthman a Kufa, Said ben Abi Waqqas, va nomenar governador d'de Hamadan Ala ben Wahb, però fou rebutjat pel poble i fou Ala ben Wahb qui va ocupar la ciutat vers el [[644]], i llavors van pagar la ''jezya'' i un recàrrec de 100.000 dirhams. Jarir, en tot cas, apareix com a governador almenys fins al [[655]], supeditat als emirs de Kufa Wahb ben Abd-Allah al-Qaysi, després Malek ben Habib Yarbui, després Nusayr ben Tur Idjli, al qual va substituir el seu fill Serri. El següent califa Ali ([[655]] - [[660]]) es va traslladar a [[Bàssora]] i va nomenar nous governadors. Jarir fou un dels destituïts i després va servir a Moawiya contra Ali. Després de la batalla de Siffin, Ali va nomenar Amr ben Salema com a valí a Hamadan, que fou probablement l'origen de la família àrab del Banu Salema d'de Hamadan, que va viure a la ciutat fins al segle IX. Altres tribus es van establir a la ciutat: els Banu Hanala i els Banu Johayna. El [[696]], se sap que habitaven també la regió els àrabs de la tribu [[Banu Rabia]] i els de la tribu [[Banu Idjl]], junt amb cristians i jueus. Una part dels Banu Idjl (també coneguts com a ''[[Banu Dulaf]]'') es va unir als [[abbàssides]] i amb el triomf va adquirir molt de poder al [[Jibal (Mèdia)\|Jibal]] (que és com deien els àrabs la regió de Hamadan i Isfahan) i en van rebre el govern després del [[750]]. El seu màxim poder va arribar amb Harun al-Rashid i Al-Mamun, quan Abu Dulaf Qasem ben Isa Idjli Karaji ([[801]] - [[841]]) fou governador de tota la província. == Del segle IX al XII == Després de la mort del califa d'Abu Muslim, el moviment [[mazdaista]] i la [[kurramiyya]] es van estendre per la regió i el poble hi va participar amb l'aixecament de Sonbad. El califa Al-Mansur va enviar l'emir dels Banu Dulaf amb un exèrcit de deu mil soldats i el cap rebel va morir en una batalla entre [[Rayy]] i Hamadan. El cobrament de taxes (''karaj'') a la ciutat estava encarregat a la família [[Banu Salema]] i el govern de la ciutat era hereditari en aquesta família, i amb el temps eren freqüents els abusos. El [[804]], Harun al-Rashid es va parar a la ciutat de camí al [[Gran Khorasan\|Khorasan]] i va dictar ordres sobre el cobrament de taxes, les divisions administratives de les províncies (''welayat'') i les mesures de la terra. Després d'de Harun, la regió fou el teatre principal de la lluita entre els partidaris d'Al-Mamun (l'exèrcit de Khorasan) i els d'Al-Amin (iraquians). Usama ben Hammad al-Hamadani fou l'encarregat de dirigir les forces d'Al-Amin a Hamadan, però més tard fou substituït per Isa ben Mahan, al qual va donar el govern del Djabal i el comandament de quaranta mil soldats. L'emir Abu Dulaf va rebre l'ordre d'unir-se a Isa amb cinc mil guerrers. Taher ben Husayn Dhul Yaminayn dirigia l'exèrcit d'Al-Mamun i Isa ben Mahan fou derrotat en una batalla prop de Rayy, en la qual a més va morir el seu fill ([[setembre]] del [[806]]). Al-Amin va enviar un altre exèrcit de vint mil soldats dirigit per Abd-al-Rahman ben Jabala, que va xocar amb Taher ben Husayn prop d'de Hamadan, i altre cop el khorasànida va obtenir la victòria. Abd al-Rahman es va refugiar a la ciutat on Taher va tallar l'aigua i els subministraments i la va assetjar. Abd al-Rahman es va rendir l'[[octubre]] del [[806]]. D'acord amb una tradició, Mamun va donar el govern de [[Dinawar]] i Hamadan a Abu Djafar Muhammad ben Jahm Barmaki, un astrònom. Després de la mort d'Al-Mamun i durant el califat d'Al-Motasen, el poble de la regió del Djabal va esdevenir zoroastrià o va acceptar les tesis Khurramiyya i [[Batiniyya]]. Progressivament, es va estendre un moviment revolucionari i molts funcionaris del govern foren assassinats. La majoria volia unir-se a [[Babak]]. El califa va enviar un exèrcit de 40.000 soldats dirigit per Ishaq ben Ibrahim ([[833]]), que els va derrotar i va fer seixanta mil morts. Alguns fugitius van arribar fins a l'Azerbaidjan i Armènia, on estava la base principal de Babak. El califa Al-Motasem va enviar al general conegut com a ''[[Al-Afshin Haydar]]'', príncep d'[[Ushrusana]] i governador del Djabal, que finalment va poder derrotar Babak. Els Banu Idjl o Dulaf van regir bona part del Djabal durant cent anys ([[801]] - [[898]]) i van donar molts emirs. Sovint, Hamadan estava dins l'àrea que ells governaven. La ciutat mateixa continuava en mans dels Banu Salema, el membre més destacat dels quals fou Abul Wafa Muhammad ben Abd al-Aziz ben Salema, poeta i erudit. Vers la meitat del segle IX, una branca dels ''sayyids'' Hasanides coneguda com els ''[[Alawis d'de Hamadan]]'', es va establir a la ciutat, de la qual més endavant ([[864]]) van assolir el govern local hereditari que van conservar fins al [[1058]], i per mitjà d'una altra branca fins al [[1252]]. Vers el [[929]] [[Ashfar ben Shiroya]], un cap daylamita al servei dels [[samànides]], es va apoderar del Djabal i va entrar a Hamadan i Karaj. Això fou el final dels emirs Banu Dulaf. Després d'Ashfar, el seu lloctinent [[Mardawidj ben Ziyar]] prengué el control dels daylamites i va agafar el poder a la regió fins al [[938]]. Com que no podia pagar a la seva gent, va haver de donar diverses ciutats del Djabal als seus generals com a feus. El [[931]], va entrar a Hamadan i va fer una massacre a la ciutat en represàlia per la resistència oferta. Després de Mardawidj, va entrar a la ciutat el [[buwàyhida]] Imad al-Dawla, que va posar tota la regió sota el seu control amb ajut de khorràmites, xiïtes i zoroastrians. Va acordar pagar al califa dos-cents mil dinars de taxes per Dinawar i Hamadan. Linha 58 ⟶ 60: Després dels gaznèvides, Hamadan va caure en poder dels [[seljúcides]]. El [[1100]] Hamadan fou saquejada pels seljúcides. El [[1136]] va patir una epidèmia de pesta. Pocs anys després, es va convertir en la capital de la branca seljúcida de l'[[Iraq Adjemí]], i va prosperar notablement. El govern local, això no obstant, va continuar en mans del clan Alawi, que va arribar al cim del seu poder i prestigi sota la branca familiar de l'Ala al-Dawla (anomenats els "reis de la muntanya"), que van governar hereditàriament la ciutat del [[1058]] al [[1252]]. === Nova Hamadan === El [[1221]] fou ocupada pels mongols després d'un llarg setge, i destruïda; els habitants que no van morir van fugir, però hi van tornar en els següents anys i, llavors, el [[1124]] van tornar els mongols i van acabar de massacrar els que quedaven. Uns anys després, la ciutat es va reedificar una mica més al nord i fou anomenada ''Nova Hamadan'' (''Hamadan-e Now'') i va recuperar una mica de la seva prosperitat sota els [[Il-Khan]]. L'historiador [[Rashid al-Din]] va néixer a la ciutat vers el [[1247]]. Hulagu la va usar per a acampar. El khan Abaka hi va morir el [[1282]]. Va seguir en poder dels Il-Khan fins al [[1337]], en què va passar al [[cobànida]] Shaikh Hasan-e Kučuk ([[1337]] - [[1343]]) i després Malek Ashraf ([[1343]] - 1357), i després va passar als [[djalayàrides]] amb Sultan Uways ([[1356]] - [[1374]]) i Sultan Husayn ([[1356]] - [[1382]]) i el seu successor. El [[1386]] fou atacada per [[Tamerlà]], que la va ocupar. Tamerlà la va posseir en general (de vegades, fou donada a membres de la família) i després d'ell [[Xah Rukh (timúrida)\|Shah Rokh]] ben Timur ([[1405]] - [[1448]]), durant el qual els [[Kara Koyunlu]] es van apoderar de la ciutat, que va quedar governada per Aliakar Baharlu (Barani), un emir al servei de Djahandjah Mirza Turkaman ([[1437]] - [[1467]]). El fill d'Aliakar va succeir al pare i encara governava com a vassall dels [[Ak Koyunlu]] quan fou ocupada pels [[safàvides]] ([[1503]]). La regió de Hamadan va rebre el nom de ''domini d'Aliakar'' (''Qalamrow-e Aliakar''), i la ciutat fou la capital de l'Iraq Adjemí. === Post-segle XVI === El segle XVI, va canviar diverses vegades de mans entre safàvides i otomans. El [[1724]] fou ocupada per Ahmed Pasha, governador otomà de Bagdad, però el [[1732]] en fou expulsat per Nadir Shah. Durant el període [[Dinastia Zand\|Zand]] ([[1751]] - [[1789]]), va pertànyer a aquesta dinastia i durant aquest període va emergir com a element influent a la ciutat la tribu Qaraguzlu. El [[1789]] va ser ocupada per Agha Muhàmmad Qajar, fundador de la [[dinastia qajar]], que va destruir la ciutadella situada en un turó anomenat ''al-Mussala''. Des de llavors, va assolir una major prosperitat, però la població local va quedar sota la direcció dels opressius shaikhs Qaraguzlu, i això va portar a algunes protestes populars i avalots. Hamadan es va unir al moviment constitucional de l'Iran. Durant la I Guerra mundial fou ocupada per otomans, russos i britànics, i es va passar un període de fam. Després de la guerra la ciutat va créixer ràpidament. El [[1979]], va tenir part activa en la revolució islàmica de l'imam Khomeini. Linha 91 ⟶ 95: * ''Gandj Nameh'', Fotos a [http://www.livius.org/a/iran/gandj_nameh/gandj_nameh.html ''Livius'']. * ''Inscripció de Bisutun'', fotos a [http://www.livius.org/be-bm/behistun/behistun01.html ''Livius'']. * [http://aryo.ir/pages/hamedan/city.htm Fotos d'de Hamadan]. * [http://www.irantour.org/Iran/city/HAMADAN.html Hamadan]. * [http://www.farsinet.com/hamadan/index.html Hamadan: Older than history]. * [http://www.iranchamber.com/cities/hamadan/hamadan.php Hamadan; Capital of Median Empire]. * [http://archive.spaceimaging.com/ikonos/2/kpms/2005/01//browse.5806.crss_sat.0.0.jpg ~~Iconos~~Icones ~~satellite~~de ~~photo~~fotos des d'avió (~~January,~~gener de 2005)]. * [http://maps.google.com/maps?f=q&hl=en&q=hamadan,+iran&ll=34.800413,48.521547&spn=0.074144,0.192261&t=k&om=1 Google Satellite Picture]. *[http://www.hamedanmiras.ir Hamedan Cultural Heritage Organization].

Hamadan: diferència entre les revisions