Turquestan Rus: diferència entre les revisions

La població indígena es va veure empesa a organitzar la seva autodefensa. Van sorgir l'Assemblea d'Ulemes (Ulema Jamiy), dirigida pel mul·là Saïd Alí Lapin, de tendència conservadora, i el Consell Musulmà (Shura i Islamiyeh), de tendència reformista, ambdós de les elits musulmanes, que del 16 al [[23 d'abril]] van celebrar la Conferència Extraordinària de tots els musulmans a Taixkent (Congrés Musulmà) i que va demanar l'autonomia per a l'Àsia central dins d'una Rússia federal, i la fi de la colonització.

 

 

Es va crear seguidament el Congrés Musulmà (Türkistan Musulman Merkezi Shurasi) o Centre Musulmà (Milli-Merkez), dirigit per [[Mustafà Xokàiev]]. Però també van sorgir organitzacions socialistes entre els musulmans: la primera fou l'anomenada Ittihad, de [[Samarcanda]]. La gana de l'estiu del [[1917]], deguda al desabastiment des de Rússia, va provocar enfrontaments entre musulmans (molt afectats) i colons russos (que patien menys la gana). Va córrer el rumor que els [[dungans]], que venien de la [[Xina]], entrarien al Turquestan, i els colons es van armar i van fer servir aquestes armes per massacrar els nadius (sobretot els kirguisos).