Ada Lovelace: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 37.14.149.3. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
m Revertides les edicions de KRLS. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 60:
Amb 19 anys ja assistia regularment a esdeveniments socials, anava a balls i era amigable amb la majoria de gent. De fet, era descrita part de l'alta societat amb la que tenia relació com una noia delicada i refinada. Aquell mateix any va conèixer un dels amics del seu pare, Hobhouse. En un primer moment no li va caure, segurament per la influencia de la seva mare que la portava a refusar tots els amics del seu pare, però més tard es van fer amics.<ref name=":5" />
 
Anys més tard, al Juliol de 1835, es va casar amb [[William King]], vuitè baró de King, comte de Lovelace. D'aquesta manera l’Ada es va convertir en Lady King. Tenien tres residencies diferents i van tenir tres fills Byron (nascut el 12 de maig de 28361836), l’Anne Isabella (nascuda el 22 de setembre de 1837) i Ralfh Gordon (nascut el 2 de juliol de 1839). Com que l’Ada era descendent dels extints Barons Lovelace i al 1838 el seu marit va se anomenat comte de Lovelace, ella es va convertir en la contesa de Lovelace. L’instructor dels sues fills, imposat per la mare de l’Ada, era William Benjamin Carpenter. Aquest va intentar tenir un afer amb l’Ada, però ella ho va impedir i el va fer fora.<ref name="Woolley"/> Durant 1841 la mare de l’Ada va confessar-li a ella i a la filla de la mig germana de Byron, [[Medora Leigh]], que eren germanes (o mig germanes, ja que Medora era una filla il·legítima de Byron). Davant d'aquesta situació l’Ada, enlloc d'acceptar la noia o culpar al pare per tenir relacions fora del matrimoni, va culpar la amant del pare.<ref>{{Ref-llibre|cognom=1902-1989.|nom=Moore, Doris Langley,|títol=The late Lord Byron : posthumous dramas| url=https://www.worldcat.org/oclc/3051729| data=1977, ©1961| editorial=Harper & Row| lloc=Nova York| isbn=006013013X}}</ref>
 
En l'última època de la vida d'Ada es van succeir les crisis nervioses, els deutes i els escàndols. La seva salut empitjorava cada vegada més. Per alleujar els dolors es va deixar emportar per l'alcohol i les drogues (prenia una barreja de [[cervesa]], [[brandy]], [[opi]] i [[morfina]]) que només empitjoraven el seu estat de salut. A més, durant els 1840s1840 l’Ada va estar associada amb diversos escàndols. Primer per flirtejar amb altres homes, cosa que va provar molts rumors d'afers. I, segon, per un tema de diners, es veu que va perdre £3,000 apostant en les curses de cavalls.<ref>{{Ref-web|url=http://www.hrc.wmin.ac.uk/theory-babbagesdancer-print.html|títol=babbage's dancer - the hypermedia research centre - University of Westminster|consulta=2018-11-25|nom=Simon|cognom=Schaffer}}</ref> El joc va portar-la a crear un sindicat format dels seus amics masculins i, al 1851, va tenir la ambició de crear un model matemàtic per incrementar els guanys en les apostes. Aquest model va anar molt malament, el que li va portar molts deutes que va haver de pagar demanant-li diners al seu marit.<ref name="Woolley"/> L’Ada va tenir una estranya i sospitosa relació amb el fill de [[Andrew Crosse]], [[John Crosse]]. En John va destruir tota la correspondència entre els dos quan l’Ada va morir, però se sap que ella estava aterrada, durant la seva malaltia, de que en John no pogués visitar-la.<ref name="Woolley"/>
 
A més de tot això l’Ada va tenir Ada Lovelace va tenir una quarta filla amb ''sir'' [[David Brewster]], [[Scherezada Lovelace]], que va ser l'única descendent a seguir els passos de la seva mare.
Línia 99:
<blockquote>“La [[màquina analítica]] podria actuar amb altres elements a part de nombres, potser amb objectes les relacions dels quals es poguessin expressar per la ciència abstracta de les operacions, els quals també haurien de ser susceptibles d'adaptacions de l'acció del sistema operatiu i el mecanisme del motor... Suposant, per exemple, que les relacions fonamentals dels sons aguts en la ciència de l'harmonia i la composició musical foren susceptibles de les mencionades adaptacions, el motor podria compondre peces musicals extenses i elaborades.” <ref name=":4">{{Ref-publicació|cognom=Lovelace|nom=Ada|cognom2=Menabrea|nom2=Luigi|article=Sketch of the Analytical Engine invented by Charles Babbage Esq.|publicació=Scientific Memoirs (de Richard Taylor)|url=|any=1842|data=|pàgines=|autor publicació=}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Hooper|nom=Rowan|article=Ada Lovelace: My brain is more than merely mortal|publicació=New Scientist|url=https://www.newscientist.com/article/dn22385-ada-lovelace-my-brain-is-more-than-merely-mortal/|data=|pàgines=}}</ref></blockquote>D'aquesta manera, Lovelace creia que, a part de fer càlculs matemàtics, l'invent de [[Charles Babbage]] podria desxifrar informació xifrada i, entre moltes altres coses, ser capaç de "produir art" i poder compondre música, literatura... Per aquest motiu és considerada una visionària de la informàtica, ja que desenvolupà les capacitats de les màquines programables i anticipà les implicacions de la informàtica moderna un segle abans que s'inventés. Véu un món de possibilitats on altres només veien una màquina de fer càlculs.
 
Walter Isaacson atribueix la creació de Lovelace sobre les dades de computació a qualsevol procés basat en els símbols lògics, en especial el tèxtil. El mateix Isaacson comentà que quan Lovelace veié com funcionaven els antics [[Teler|telers]], amb [[Targeta perforada|targetes perforades]], ho associà amb la màquina de Babbage, la qual també funcionava amb targetes perforades per fer càlculs.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Isaacson|nom=Walter|article=Walter Isaacson on the women of ENIAC|publicació=Fortune Magazine|url=http://fortune.com/2014/09/18/walter-isaacson-the-women-of-eniac/|data=18-09-2014|pàgines=}}</ref> Això fouva ser considerat significatiu per diversos autors, així com pel programador John Graham-Cumming, que volguévolia construir la primera màquina analítica completa.<ref name=":1" /> <ref name="Woolley" /><ref>{{Ref-publicació|cognom=Kent|nom=Leo|article=The 10-year-plan to build Babbage's Analytical Engine|publicació=Humans Invent|url=http://www.humansinvent.com/#!/8947/the-10-year-plan-to-build-babbages-analytical-engine|data=2012|pàgines=}}</ref>
 
De tota manera, en la secció G de les seves notes, Ada Lovelace aclareix que la màquina analítica no era una forma d’[[intel·ligència artificial]]. Escrigué: <blockquote>“La màquina analítica no té pretensions d'originar res. Pot fer allò que nosaltres li ordenem que faci. Pot fer el seguiment d'una anàlisi; però no té cap poder per anticipar cap relació analítica o cap veritat.”</blockquote>Afirmava que la màquina seria capaç de fer qualsevol cosa que li demanéssim, però que era necessari que nosaltres sabéssim com donar-li instruccions. Deia:<ref name=":3" />