Gran Enciclopèdia Catalana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
enllaç
→‎Inicis: Errada gramatical corregida
Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil Android app edit
Línia 6:
 
== Inicis ==
El projecte va ser ideat en un petit pis a la [[Plaça Universitat]]<ref name=":1">{{ref-publicació|cognom=Nopca|nom=Jordi|títol=Enciclopèdia catalana després de l'Enciclopèdia|publicació=Diari Ara|data=4/12/2015|pàgines=38-39| consulta=11 desembre 2015|enllaçautor=Jordi Nopca}}</ref> el 1965 per [[Max Cahner]], [[Jordi Carbonell i de Ballester|Jordi Carbonell]], [[Enric Lluch i Martín|Enric Lluch]] i [[Ramon Folch i Guillèn|Ramon Folch]], els quals decidiren crear una nova enciclopèdia en català.<ref name="BalcellsPujol2002"/> Davant la magnitud del projecte que sobrepassava les seves possibilitats en [[Max Cahner i Garcia|Max CanherCahner]] cerca l'ajuda d'en [[Jordi Pujol i Soley|Jordi Pujol]] perquè li fes costat com a promotor i així fou com l'utòpic projecte fou viable: sobretot gràcies a l'entusiasme, barreja de seny i rauxa, que hi posaren tots dos.
 
Després de moltes reunions a casa d'en CanherCahner, en les que es bastiren els primers pressupostos nasqué el 29 de desembre de 1965, “ENCICLOPÈDIA CATALANA S.A.”, escripturada amb 100.000 ptes. de capital (l'aportació real fou de 3.200.000 ptes.). Va ésser nominat president en [[Max Cahner i Garcia|Max CanherCahner]], en nom d'[[Edicions 62]], (amb un capital que representava el 57%), i que es responsabilitzà de la confecció i edició de l'obra; en [[Joan Martí i Mercadal|Joan Martí Mercadal]], conseller delegat (fiduciari d'en [[Jordi Pujol i Soley|Jordi Pujol]], amb un 28%) que s'encarregà de controlar les finances i en [[Salvador Casanovas i Martí]], (vinculat tant amb Edicions 62, com amb Jordi Pujol, amb un 15% de capital) amb funcions de coordinador secretari.
 
D'antuvi es treballà sobre una obra en 3 volums de 1000 pàgines cada un, basada en la italiana Garzanti. Més endavant en [[Max Cahner i Garcia|Max CanherCahner]] plantejà el projecte en 8 volums de 800 pàgines. Durant molts dies es mantingueren en estudi les dues opcions: la “petita” i la “gran”. Quan s'optà definitivament per la segona es seguí utilitzant el nom de “la Gran”, que ha perdurat fins avui. El mateix any [[Jordi Carbonell i de Ballester|Jordi Carbonell]] n'assumí la direcció i el 1967 es va iniciar la redacció de l'obra, en un pis del carrer Balmes. Els primers articles es van escriure a mà.<ref name="BalcellsPujol2002">{{ref-llibre|cognom1=Balcells|nom1=Albert|cognom2=Pujol|nom2=Enric|títol=Història de l'Institut d'Estudis Catalans|url= http://books.google.com/books?id=hzghLXO9zDIC&pg=PA175|any=2002| editorial=Institut d'Estudis Catalans|isbn=978-84-7283-656-3 |pàgines=p. 175}}</ref><ref name=":1" /><ref name=":0">{{ref-publicació|cognom=Massot|nom=Josep|títol=Albert Pèlach: "Enciclopèdia Catalana hizo visible nuestra cultura"|publicació=La Vanguardia|data=2 agost 2015|url= http://www.lavanguardia.com/54434722092/index.html| consulta=3 agost 2015}}</ref> L'equip inicial estigué format per dotze persones, entre les quals es trobaven [[Enric Lluch i Martín|Enric Lluch]], [[Josep Maria Ferrer i Roca|Josep Maria Ferrer]], [[Joan-Lluís Marfany]], [[Núria Aramon]], [[Hortènsia Curell]], Domènec Aguilar i [[Jordi Carbonell i de Ballester|Jordi Carbonell]].<ref name="BalcellsPujol2002" /> [[Ramon Aramon i Serra|Ramon Aramon]], per la seva part, fou l'assessor lingüístic general de l'obra.<ref name="BalcellsPujol2002" /> [[Edicions 62]], on Cahner era editor, publicaria el primer volum el desembre de 1968.<ref name=":0" /> D'aquesta manera, es publicaren tres volums fins al 1971.<ref name="BalcellsPujol2002" /> Pels volts de 1970 ja hi havia una cinquantena de persones treballant en el projecte-hi -com [[Teresa Lloret]], [[Francesc Fontbona]], [[Roger Alier]], [[Josep Maria Torres Ribé]], [[Juli Moll]], [[Víctor Ferro]], etc.-, sense comptar-hi els col·laboradors externs.<ref name=":1" />
 
Tot i que inicialment el projecte de la ''Gran Enciclopèdia Catalana'' va néixer sota el paraigüesparaigua d'[[Edicions 62]], aquesta empresa se'n desmarcà el 1970, a causa de l'elevat cost econòmic del projecte.<ref name="BalcellsPujol2002"/><ref>Valèria Gaillard, [http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/547800-50-anys-dedicions-62.html «50 anys d'Edicions 62»], ''El Punt Avui'', 7 de juny de 2012</ref> En aquells moments es va crear l'empresa Enciclopèdia Catalana SA i es va demanar suport financer a [[Banca Catalana]], fet que suposà que el 1972 es produís l'acomiadament de tot el personal i una forta reestructuració empresarial.<ref name="BalcellsPujol2002"/> Jordi Carbonell, fins al moment director del projecte, va ser substituït per [[Joan Carreras i Martí]].<ref name="GEC"/>
 
L'agost de 1973 va patir dos assalts per part d'un grup d'ultradreta: el primer va ser descobert el 4 d'agost, enmig de les vacances, al local de la ''Gran Enciclopèdia Catalana'' de la Rambla de Catalunya, on els atacants van emportar-se'n 30.000 pessetes de la caixa forta i quatre IBM de composició valorades en 3 milions, i van omplir les parets amb frases com ''«Catalanistas al paredón»'', junt amb les sigles del [[Partido Español Nacional Sindicalista]]; el segon, el 17 d'agost, a la redacció de l'enciclopèdia, ubicada a la Via Laietana, aquest cop sense endur-se'n res ni pintar les parets.<ref>{{ref-web|url= https://ddd.uab.cat/pub/ppc/avuiSIC/avuiSIC_a1973m9d30n69.pdf| consulta=7 desembre 2014|títol=Assalten dues vegades la "Gran Enciclopèdia Catalana" de Barcelona| editor=Avui|data=30 setembre 1973}}</ref><ref>{{ref-publicació|títol=Nuevo asalto a la "Gran Enciclopedia Catalana"|publicació=La Vanguardia|data=18 agost 1973|pàgines=p. 22|url= http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1973/06/28/pagina-22/34274786/pdf.html?search=enciclopedia%20catalana}}</ref>