Eliseu Meifrèn i Roig: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja infotaules i altres canvis menors |
|||
Línia 19:
Nascut en el si d'una família burgesa, començà els estudis de [[medicina]] per a seguir els passos del seu pare Josep Meifrèn Alfares, dentista de professió, nascut a Canet. En acabar el primer curs, però, els abandonà per a poder dedicar-se totalment a la seva vocació artística. Així doncs, el 1875 es matriculà a l'[[Escola de Belles Arts de Barcelona]], més coneguda com a [[Escola de la Llotja]], on fou deixeble d'[[Antoni Caba]] i [[Ramón Martí Alsina|Ramon Martí Alsina]]. Completà la seva formació a [[París]] on, amb els pintors [[Ramon Casas]] i [[Santiago Rusiñol]], anà allunyant el seu pintar dels academicismes i acostant-lo a la manera de fer dels impressionistes, per exemple pintant ''[[plenairisme|à plein air]]''.
Més endavant tornà a Barcelona i s'hi estigué un temps. El 1880 realitzà la seva primera exposició, a la [[Sala Parés]], i el 1882 participava en la primera exposició de l'[[Acadèmia de Belles Arts de Sabadell]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=|publicació=Diario de Sabadell|url=|data=9 de maig de 1882|pàgines=p. 1-4}}</ref> L'any 1883 va contraure matrimoni amb Dolors Pajarín Valls, amb qui tingué tres fills. Els anys següents continuà anant a París i alternant estades en aquesta ciutat i a Barcelona. A Paris hi realitzava dibuixos i aquarel·les que representaven la vida urbana i els cafès i que sovint eren elogiades quan s'exposaven. Meifrèn forma part d'aquella generació insatisfeta que, en paraules de C. Baños, ''«tenían el pensamiento en París y el corazón en Barcelona y, deslumbrados por el arte parisino y el impresionismo, lo cultivaron»''.<ref> Concha Barrios ob.cit.</ref>
Més endavant, durant la dècada dels noranta, com que viatjà molt i exposà el seu treball a diverses ciutats d'[[Europa]] i [[Amèrica]],<ref>Joan Josep Tharrats ob.cit </ref> es va anar fent una fama d'artista cosmopolita i aventurer i va anar creixent el seu prestigi gràcies al fet que les seves obres van arribar a ser àmpliament conegudes i que va obtenir nombrosos premis.<ref> [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1881/04/28/pagina-2/34665505/pdf.html?search=Eliseo%20Meifr%C3%A9n Notícia del seu viatge] La Vanguardia 8-5-1889 </ref>
| |||