Cornu (instrument): diferència entre les revisions

El ''cornu'' era portat pel ''cornicen'' (bufador de la banya) qui codificava les ordres del general en senyals i les emetia en el camp durant les batalles. La banya dels ''cornicen'' era corbada al voltant del seu cos. L'exèrcit romà també va fer ús d'una trompeta recta anomenada [[tuba romana]] (diferent de la ''[[Tuba romana|tuba]]'' moderna).

 

: La música de la legió consisteix en les trompetes, els cornos i la ''[[botzina]].'' ''La trompeta es toca per indicar la càrrega i la retirada. Els cornos s'utilitzen només per regular els moviments dels colors; les trompetes s'utilitzen per demanar als soldats que surtin a qualsevol treball sense els colors; però al moment de la batalla, les trompetes i els cornos sonen junts. El classicum, que és un so particular de la botzina o de la banya, és apropiat per al comandant en cap i s'utilitza en presència del general, o en l'execució d'un soldat, com a marca que el que es fa és per la seva autoritat. La guàrdia ordinària i els llocs avançats són muntats i rellevats sempre amb el so de la trompeta, que també dirigeix els moviments dels soldats en missions i els dies de maniobres. Els cornos sonen sempre que els colors hagin de romandre aturats o plantats. Aquestes regles s'han d'observar puntualment en tots els exercicis i revistes de manera que els soldats puguin estar llests per obeir-los sense vacil·lació en la batalla conforme a les ordres del general per carregar o per parar, per perseguir a l'enemic o per retirar-se. Per tant ens convenç que el que és necessari que es realitzi en el fragor de la batalla deu ser practicat constantment en l'oci de la''<ref>[https://web.archive.org/web/20090410070558/http://www.pvv.ntnu.no/~madsb/home/war/vegetius/dere05.php#14 De Re Militari, Vegetius, Book II]</ref> pau.

El cornu va ser recuperat com a "tuba corba" durant la [[Revolució Francesa]]. La tuba corba va ser utilitzada primer amb la música composta per [[André Grétry]] per a l'enterrament de [[Voltaire]].<ref>Grove's Dictionary of Music and Musicians, 5th ed, 1954</ref>