Io (nimfa): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
m Correcció gramatical |
||
Línia 2:
{{infotaula personatge}}
[[Fitxer:Figino.jpg|miniatura|'''Io''' i Zeus]]
Segons la [[mitologia grega]], '''Io''' (en grec antic Ἰώ) fou una [[nimfa]], [[fill]]a d'[[Ínac]] i de [[Mèlia (nimfa)|Mèlia]]. Les tradicions varien sobre la persona del seu pare, però totes estan d'acord
L'amor de Zeus per Io es deu a la seva bellesa. Es deia que un somni havia fet anar Io al llac de [[Lerna]]per lliurar-se a Zeus. Io va explicar el somni al seu pare, que va fer consultar l'oracle de [[Dodona]] i el de [[Oracle de Delfos|Delfos]], que li van dir que obeís si no volia que ell i casa seva fossin fulminats per Zeus. Zeus es va unir a la jove i [[Hera]] va sospitar de seguida. Per tal d'evitar la gelosia de la seva dona, Zeus va transformar Io en una vedella d'una blancor meravellosa, i va jurar que no havia estimat mai aquell animal. Hera va exigir a Zeus que li oferís, i Io es va trobar consagrada a la seva rival, que, per vigilar-la la va confiar a [[Argos (fill d'Arèstor)|Argos]], el dels cent ulls. Io, va vagar pels voltants de [[Micenes]], i després per [[Eubea]], i per tot arreu on passava naixien per a ella plantes noves. Zeus va tenir compassió de la seva amant, (es diu que l'anava a veure en forma de toro) i va encarregar a [[Hermes]] que l'alliberés del gegant. Hermes va adormir cinquanta ulls d'Argos, mentre els altres cinquanta dormien de son natural. Després el va matar. Però la mort d'Argos no va alliberar Io, ja que Hera va enviar-li un [[tàvec]] per turmentar-la. Io, enfurismada, va recórrer Grècia, i passava el mar pels estrets que separen Europa d'Àsia, donant origen al [[Bòsfor]] (pas de la vaca). Va vagar per Àsia i finalment va fer cap a Egipte, on la van acollir bé i va tenir el fill que esperava de Zeus, [[Èpaf]], que va ser rei d'Egipte i va donar lloc a una estirp nombrosa, entre la qual figuren les [[Danaides]]. Recuperada la seva forma primitiva, i després de superar una altra prova posada per Hera, la recuperació del seu fill raptat pels [[Curets]], va tornar a Egipte per regnar-hi i on va ser venerada amb el nom d'Isis.<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i llatina|pàgines=294|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>
| |||