Andorra Televisió: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
m llengua=ca -> llengua=català
Línia 23:
Va començar les emissions en període de proves la nit del dilluns [[4 de desembre]] del [[1995]], a través de la freqüència del [[Canal 33]], tot emetent un programa especial amb missatges de personatges polítics destacats de l'època: el [[Cap de govern d'Andorra|Cap de Govern]] [[Marc Forné]]; el [[Síndic General de les Valls d'Andorra]] [[Josep Dalleres]], i el president de l'Organisme de Ràdio i Televisió d'Andorra (actual RTVA) [[Enric Tolsa]]. A més a més, es va aprofitar per presentar a l'audiència l'equip de periodistes i tècnics, que començarien a fer caminar la nova televisió. L'endemà, dimarts [[5 de desembre]], a tres quarts de tres de la vesprada, s'iniciaren les emissions regulars just el moment en què el presentador [[Ramon Font]] va obrir el primer informatiu d'una televisió andorrana, l'''Informatiu Migdia''; la primera notícia fou la destacada del dia: l'estrena de la [[televisió pública]] d'[[Andorra]] marcaria aquell dia com a fita història per la història d'Andorra.<ref>[http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.es/LVE01/PUB/1995/12/06/REV19951206-004.pdf ''La televisión de Andorra estrena sus emisiones en periodo de prueba''], [[La Vanguardia]], 6 de desembre de 1995 {{es}}</ref>
 
La primera sèrie dramàtica de producció pròpia es va estrenar el dilluns [[1 de novembre]] del [[1999]], es titulava ''Cim de passions''. El guió de la sèrie va ésser escrit per la [[Marta Cruelis|Marta Cruells]], l'[[Ester Nadal]] en fou l'encarregada de la direcció dels actors i la realització venia càrrec del [[Raimon Cartró]]. La trama va ser adaptada a la realitat andorrana i es centrava en les lluites i relacions en una família d'hotelers. Estava coproduïda per l'ORTA i [[Inlingua]].<ref>[http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.es/LVE01/PUB/1999/11/02/BAR19991102-012.pdf ''Primera serie propia de Andorra TV''], [[La Vanguardia]], 2 de novembre de 1999 {{es}}</ref> Una altra sèrie a destacar fou Art de Garatge el 2012, creada per Daniel Arellano Mesina i tota una sère de joves actors, maquilladors, càmeres i assistens andorrans que van proposar la sèrie a Andorra Televisió.<ref>{{Ref-publicació|article=‘Art de garatge’ busca finançament per a un vuitè i definitiu episodi de la sèrie|publicació=BonDia Diari digital d'Andorra.|llengua=cacatalà|url=https://www.bondia.ad/cultura/art-de-garatge-busca-financament-un-vuite-i-definitiu-episodi-de-la-serie}}</ref> La sèrie va comptar amb la col·laboració de l'actor de la sèrie espanyola Física o Química, Àlex Batllori, que interpretava el paper d'Àlvaro a la sèrie d'Antena 3, i que es va prestar en aquest projecte. Un dels actors d'Art de Garatge, Joel Pla, que interpretava el paper de Salvador, va ser agafat per Andorra Televisió l'any 2013 per acompanyar el personatge del Club Piolet (programa infantil d'Andorra Televisió) en les seves aventures.<ref>https://www.clubpiolet.ad/</ref> I és que el Club Piolet és un altre dels programes de més èxit de la casa. RTVA sempre ha volgut apostar pel públic juvenil, raó per la qual s'ha anat adaptant als temps i a la tecnologia de què disposava. Un dels primers programes infantils fou "Clic", un ninot de color blau que donava pas a tota una tarda de dibuixos animats, comprats a Televisió de Catalunya. Decidida en una línia evolutiva, RTVA va crear el Club Piolet amb la seva pròpia revista i el seu propi club de socis, de certa manera, imitant el Club Súper 3, tot i salvar les distàncies. Així, el programa compta amb molt bona acollida entre els nens i nenes del Principat d'Andorra.
 
Un dels grans salts que va fer Andorra Televisió va ser amb la participació en el Festival d'Eurovisió, ja que va comportar tota una logística que fins aquell moment no estava operativa, o en qualsevol cas, va donar una qualitat a l'espectador que fins llavors encara no s'havia presentat. Així, el 12 de maig del 2004 va sonar per primer cop el català en el concurs musical més important d'Europa. D’aquella primera experiència, d’aquella primera aventura, probablement la més gran i ambiciosa que va viure RTVA en van sorgir cinc més, que van fer que Andorra i els seus artistes continuessin el somni de demostrar que formem part d’Europa i que estàvem a la seva altura, també a nivell musical. Marta Roure, Marian Van de Wal, Jenny, els Anonymous, Gisela o Susanne Georgi van defensar el país davant de més de 400 milions d’espectadors en un dels espectacles televisius més importants del món. La primera participació va ser possible gràcies la col·laboració de [[TV3]] que amb el programa 12 Punts va posar a la disposició del públic català i andorrà la tria del representant per l'any 2004. Cal dir però, que l'any anterior Andorra Televisió ja va emetre el Festival per molt que no hi participés encara. Va ser com una espècie de tast previ que va donar resultats bastant satisfactoris vist que es va inaugurar per primera vegada el televot a Andorra. Les Bisabis i la Marta Roure van haver de lluitar en diferents programes del 12 Punts per emportar la victòria. El disc del programa es va vendre prou bé a Espanya fins al punt de classificar-se entre els 30 més venuts, cosa que representa un primer disc andorrà entre els més venuts, encara que a Espanya. L'any següent, s'inicien els càstings a la Fira d'Andorra la Vella i així serà la selecció fins arribada l'entrada dels Anonymous. Aquell any RTVA va preferir una selecció interna. Els Anonymous varen ser els qui van aconseguir un lloc més destacat al certàmen. Amb 2 punts més haguessin passat a la final. Finalment, es destaca la participació de Gisela, exconcursant de la versió espanyola d'Operación Triunfo, i Susannage Georgi que es va donar a conèixer a tot Europa anys abans amb el duet que protagonitzava amb la seva germana Me & My. Per motius de pressupost, i defèficit públic, RTVA ja no va voler tornar a participar en el Festival. De la participació també queda un detall, si més no, rellevant: [[RTVE]] veient l'èxit dels Anonymous, probablement, va decidir obrir la possibilitat a candidatura a grups que volguessin cantar en català, basc o gallec el 2008, tot una primera sobretot si es té en compte la prohibició de Massiel de cantar el seu tema "la, la, la" en català.