Comitès de Defensa de la República: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m llengua=ca -> llengua=català
m llengua=ca -> llengua=català
Línia 13:
Els CDR van néixer com un grup de voluntaris el setembre de l'any [[2017]] per associacions [[Independentisme català|independentistes catalanes]] amb l'objectiu inicial de facilitar la realització del [[Referèndum sobre la independència de Catalunya|referèndum d'independència de l'1 d'octubre]] (1-O), suspès pel [[Tribunal Constitucional d'Espanya|Tribunal Constitucional espanyol]]. El seu principal impulsor va ser l'[[Esquerra Independentista]], si bé també incloïen membres d'altres organitzacions, com l'[[Assemblea Nacional Catalana]], [[Òmnium Cultural]], [[Partit Demòcrata Europeu Català]], [[Esquerra Republicana de Catalunya|Esquerra Republicana]], militants llibertaris, entre d'altres.<ref>{{ref-web |url= https://cat.elpais.com/cat/2017/09/26/catalunya/1506423061_473819.html |títol= La CUP impulsa grups de voluntaris per blindar els col·legis electorals |editor= ElPaís.com |data= 26 de setembre 2017 |consulta= 8/10/2017}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.publico.es/public/comites-defensa-del-referendum-nascuts-per-quedar.html|títol=Comitès de Defensa del Referèndum: nascuts per quedar-se?|consulta=|llengua=|editor=Público.es|data=9/10/2017}}</ref> Després de l'1-O, els Comitès varen ser els protagonistes de concentracions i protestes contra la [[Cos Nacional de Policia|Policia Nacional]] i la [[Guàrdia Civil]], i es van reconvertir en Comitès de Vaga per a la [[Vaga general catalana d'octubre de 2017|vaga general del 3 d'octubre]].<ref>&#x20;«[http://www.metropoliabierta.com/el-pulso-de-la-ciudad/en-la-calle/la-cup-controla-las-calles-de-barcelona-a-traves-de-los-cdr-milicias-de-autodefensa_3191_102.html La CUP controla las calles de Barcelona a través de los CDR, milicias de “autodefensa”]».&#x20;''Metrópoli Abierta'',&#x20;03-10-2017&#x20;[Consulta: 8 octubre 2017].</ref>
 
L'[[11 de gener]] de 2018 el jutge del [[Tribunal Suprem d'Espanya]] [[Pablo Llarena Conde|Pablo Llarena]], en una [[Providència (dret)|providència]], demanà a la [[policia]] que s'intensifiqués la investigació dels CDR concretament respecte a les reunions dutes a terme el [[14 d'octubre]] a [[Sabadell]], el [[21 d'octubre]] a [[Igualada]] i el [[4 de novembre]] a [[Manlleu]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/el-suprem-demana-mes-persecucio-policiaca-dels-cdr-i-les-entitats-sobiranistes/|títol=El Suprem espanyol demana més persecució policíaca dels CDR i les entitats sobiranistes|consulta=2018-01-11|llengua=cacatalà}}</ref>
 
A principis d'abril del 2018 apareix a la premsa notícies d'un moviment clandestí unionista que reacciona als CDR: els [[Grupos de Defensa y Resistencia]]. Es dediquen principalment a llevar símbols i altres elements de la propaganda independentista.<ref name="GDR_0">{{ref-notícia|títol=Els GDR, la maquinària unionista per eliminar llaços grocs i estelades|publicació=Món Terrassa|url=http://elmon.cat/monterrassa/politica/gdr-unionistes-que-eliminen-llacos-grocs-terrassa-valles|consulta=4 abril 2018|data=4-4-2018}}</ref>
Línia 19:
L'[[Audiència Nacional]] ordenà la detenció l'abril de 2018 de dos membres dels CDR acusant-los de delictes de rebel·lió i [[terrorisme]].<ref>{{ref-notícia|títol=La Audiencia Nacional ordena la detención de dos cabecillas de los CDR por los cortes de la AP-7 y sabotajes|publicació=El País|url=https://politica.elpais.com/politica/2018/04/10/actualidad/1523342864_563615.html|consulta=12 abril 2018|data=11-4-2018}}</ref>
 
El [[23 de setembre]] de 2019 la [[Guàrdia Civil]], per ordre de l'[[Audiència Nacional d'Espanya]] va detenir 9 persones vinculades a l'entorn dels CDR, acusats d'estar preparant, presumptament, un atemptat. La fiscalia els imputava els delictes de terrorisme, rebel·lió i tinença d'explosius. Dos d'ells quedaren en llibertat poc després,<ref>{{ref-notícia |títol=En llibertat amb càrrecs dos dels detinguts per terrorisme i rebel·lió |publicació=[[324.cat]] |url=https://www.ccma.cat/324/comenca-el-trasllat-a-madrid-dalguns-dels-detinguts-per-terrorisme-i-rebellio/noticia/2949790/ |consulta=25 setembre 2019 |data=9 de setembre de 2019}}</ref> i els altres set foren traslladats a un quarter de la Guàrdia Civil a Tres Cantos, Madrid.<ref>{{ref-notícia |títol=Fiscalia de l'Audiència Nacional: els 9 detinguts són membres d'un "grup terrorista" |publicació=[[324.cat]] |url=https://www.ccma.cat/324/fiscalia-de-laudiencia-nacional-els-9-detinguts-eren-membres-dun-grup-terrorista/noticia/2949721/ |consulta=25 setembre 2019 |data=9 de setembre de 2019}}</ref> En conèixer-se les detencions, es va realitzar una manifestació a les 19 i les 20 h del mateix dia, davant la caserna de la Guàrdia Civil a Barcelona on prop de mil persones varen manifestar-se en contra d'aquestes detencions. També es cridà a altres mobilitzacions a diverses capitals de comarca arreu de Catalunya.<ref>{{Ref-web|títol=Manifestació dels CDR a Barcelona per les detencions de la Guàrdia Civil|url=https://beteve.cat/societat/manifestacio-detencions-guardia-civil-cdr-barcelona/|data=2019-09-23|consulta=2019-09-25|llengua=cacatalà}}</ref> El [[President de la Generalitat de Catalunya|president de la Generalitat]] [[Joaquim Torra i Pla|Joaquim Torra]], comunicà, a través de [[Carta (comunicació)|carta]], al [[President del Govern d'Espanya]] [[Pedro Sánchez Pérez-Castejón|Pedro Sánchez]], on, entre altres coses Torra, li mostrà la seva indignació en relació amb aquests fets succeïts, i li digué que es tractava d'un muntatge «juridicopolític i mediàtic» per tal de crear «un fals relat de violència a Catalunya».<ref>{{Ref-web|títol=Torra acusa al Estado de un montaje contra los CDR y exige "explicaciones" a Sánchez|url=https://www.elmundo.es/cataluna/2019/09/24/5d8a41e8fc6c83c2068b45ce.html|data=2019-09-24|consulta=2019-09-25|llengua=es}}</ref>
 
== Organització nacional ==
Línia 54:
== Mobilitzacions ==
{{AP|Llista de mobilitzacions dels CDR}}
La independència de les assemblees locals dels CDR ha permès mobilitzacions constants i de molt diferent caire arreu del territori on tenen implantació. Aquestes van des del desplegament de pancartes a Londres i París,<ref>{{Ref-web|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/el-cdr-de-londres-desplega-una-pancarta-a-favor-de-la-republica-a-la-seu-de-la-delegacio-catalana-tancada-pel-155/|títol=Els CDR de Londres i París despleguen pancartes a favor de la República|consulta=2017-12-22|llengua=cacatalà}}</ref> pintades de murals als pobles,<ref>{{Ref-publicació|cognom=Regió7|nom=|article=El CDR de Castellbell pinta un mural de sis metres|publicació=Regió7|url=http://www.regio7.cat/bages/2017/11/25/cdr-castellbell-pinta-mural-sis/446280.html|data=|pàgines=}}</ref> penjada massiva de llaços grocs,<ref>{{Ref-publicació|article=El CDR Granollers omple de llaços grocs el tram central de la carretera|publicació=araGranollers|llengua=català|url=http://www.aragranollers.cat/noticia/49693/el-cdr-granollers-omple-de-llacos-grocs-el-tram-central-de-la-carretera}}</ref> cercaviles, àpats populars,<ref>{{Ref-publicació|cognom=CompsaOnline|article=El CDR de Balaguer organitza una jornada en defensa de la República i per reivindicar l'alliberament dels presos polítics|publicació=Balaguer Televisió|llengua=ca-ES|url=http://www.balaguer.tv/jornada-cdr-balaguer-defensa-republica-llibertat-presos-politics/|data=2017-12-14}}</ref> entre moltes d'altres.
 
===1 d'octubre de 2017 ===
{{Article principal|Referèndum sobre la independència de Catalunya}}
Els dies previs a la celebració del Referèndum sobre la independència de Catalunya de l'1 d'octubre, de manera auto organitzada, les [[Associació de Mares i Pares d'Alumnes|AMPA]] i veïns de cada col·legi electoral van començar a organitzar activitats als mateixos a partir de la fi de la jornada escolar de divendres per tal d'impedir-ne el precinte a mans dels [[Mossos d'Esquadra]]. A última hora, quan els ciutadans ja havien organitzat de forma espontània centenars de tancades, les entitats i fonts del mateix [[Govern de Catalunya]], que inicialment havien cridat a fer cues als col·legis des de diumenge al matí, van fer una crida perquè la gent ocupés els col·legis electorals durant el cap de setmana; l'objectiu era evitar el tancament i precinte dels col·legis tal com havia manat la jutgessa del [[Tribunal Superior de Justícia de Catalunya]]. D'aquesta manera, moltes escoles van fer activitats lúdiques durant divendres a la tarda i dissabte. Les entitats van convocar a la ciutadania a defensar els col·legis diumenge des de les cinc del matí.<ref>{{Ref-web|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/en-directe-locupacio-dels-collegis-en-defensa-de-l1-o/|títol=En directe: L’ocupació dels col·legis en defensa de l’1-O|consulta=2017-11-12|llengua=cacatalà}}</ref>
 
El mateix dia 1 al llarg de tot el dia, centenars de ciutadans van romandre als col·legis on havien votat per defensar-los dels assalts policials que es duien a terme durant el transcurs del dia. Va ser durant les últimes hores de la jornada quan les entitats i els ciutadans van fer una crida per a defensar els col·legis a l'hora del tancament per evitar que la policia confisqués les urnes plenes de vot o les actes del recompte. Durant el dia, la policia havia clausurat alguns col·legis electorals, i d'altres s'havien traslladat a col·legis més ben defensats per a assegurar els vots, el recompte i les urnes.<ref>{{Ref-web|url=http://www.elnacional.cat/ca/politica/david-fernandez-urnes-referendum_197766_102.html|títol=La gimcana de David Fernàndez per salvar les urnes|consulta=2017-11-12}}</ref>
Línia 103:
'''Fronteres'''
 
El tall que va mobilitzar més persones, unes 2.000 persones, va ser a l'alçada de Figueres, barrant la circulació a la frontera amb [[França]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/tallen-la-ap-7-a-figueres-per-exigir-lalliberament-dels-presos-politics-idependencia-puigdemont-repressio-republica-cdr/|títol=Els Mossos desallotgen l’AP-7 i es mantenen els talls a l’A-2 i l’N-340|consulta=2018-03-27|llengua=cacatalà}}</ref> Des de les 6 del matí fins dos quarts de dues del migdia, es va realitzar un tall a l'alçada de la sortida 3 a Figueres.<ref name=":7">{{Ref-web|url=https://ladirecta.cat/actualitat/catalunya-desperta-amb-talls-fronteres-als-accessos-ciutat-de-barcelona|títol=Catalunya desperta amb talls a les fronteres i als accessos a la ciutat de Barcelona|consulta=|llengua=|editor=La Directa|data=}}</ref> El comunicat del CDR Nord Oriental (convocant de l'aturada) va ser l'exigència de proclamació "inmediata" de la [[República Catalana|República [Catalana]]], així com "la llibertat i amnistia de les preses polítiques, la retirada del 155 i la restitució de les institucions".<ref name=":7" /> A mig matí, sobre tres quarts de dotze, més de 30 furgonetes dels agents antiavalots dels Mossos d'Esquadra, es van desplaçar fins al tall per tal de desallotjar els concentrats (que en tot moment van resistir pacíficament),<ref name=":8">{{Ref-publicació|article=Els CDR clouen a l'estació de Sants la jornada de protestes|publicació=Ara.cat|llengua=català|url=https://www.ara.cat/comarquesgironines/Centenars-persones-tallen-laltura-Figueres_0_1985801479.html}}</ref> que va acabar amb dues persones ferides segons van comunicar els CDR.<ref name=":7" /> Un cop desallotjada l'autopista, els manifestants es van dirigir a la N-II a Llers i van tallar-ne el trànsit durant més d'una hora i mitja hora fins que, de nou, els Mossos d'Esquadra van desallotjar-los.<ref name=":7" /><ref name=":8" />
 
Pel que fa la frontera sud, els CDR també van organitzar un tall a l'alçada de [[Les Cases d'Alcanar]], és a dir, a la frontera sud amb [[Província de Castelló|Castelló]], que va començar a les 8 del matí. El cos d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra va començar a desallojar els manifestants a quarts d'una del matí.<ref name=":7" />
Línia 118:
El [[10 de gener]] de [[2018]] diversos catalans que resideixen a la [[París|capital francesa]] —mobilitzats pel CDR de París— es concentraren a la ''Place Edouard Hérriot'' duent una [[pancarta]] per demanar la llibertat dels [[Pres polític|presos polítics]] de Catalunya i per exigir que es respectin els resultats de les [[eleccions al Parlament de Catalunya de 2017]].<ref name=":3" />
 
El [[14 de gener|13 de gener]] de 2018 a la nit, el CDR de Brussel·les col·locà [[Llaç groc|llaços grocs]], una [[estelada]] i una [[Urna electoral|urna]] —igual que les utilitzades en el [[Referèndum sobre la independència de Catalunya]]— davant de l’edifici de la [[Comissió Europea]] per tal de demanar que la Unió Europea actuï i ajudi en el conflicte entre Catalunya i Espanya.<ref>{{Ref-web|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/el-cdr-de-brusselles-colloca-una-urna-i-llacos-grocs-davant-de-la-comissio-europea-1-o-referendum-independencia/|títol=El CDR de Brussel·les col·loca una urna de l’1-O i llaços grocs davant de la Comissió Europea|consulta=2018-01-14|llengua=cacatalà}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=El CDR de Brussel·les col·loca llaços grocs i una urna de l'1-O davant la Comissió Europea|publicació=Ara.cat|llengua=català|url=https://www.ara.cat/politica/CDR-Brusselles-colloca-Comissio-Europea_0_1942605900.html}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.elnacional.cat/es/politica/cdr-bruselas-llena-comision-europea-lazos-amarillos_229080_102.html|títol=El CDR de Bruselas llena la Comisión Europea de lazos amarillos|consulta=2018-01-14}}</ref>
 
== Vegeu també ==