Comitès de Defensa de la República: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m llengua=ca -> llengua=català |
m llengua=ca -> llengua=català |
||
Línia 13:
Els CDR van néixer com un grup de voluntaris el setembre de l'any [[2017]] per associacions [[Independentisme català|independentistes catalanes]] amb l'objectiu inicial de facilitar la realització del [[Referèndum sobre la independència de Catalunya|referèndum d'independència de l'1 d'octubre]] (1-O), suspès pel [[Tribunal Constitucional d'Espanya|Tribunal Constitucional espanyol]]. El seu principal impulsor va ser l'[[Esquerra Independentista]], si bé també incloïen membres d'altres organitzacions, com l'[[Assemblea Nacional Catalana]], [[Òmnium Cultural]], [[Partit Demòcrata Europeu Català]], [[Esquerra Republicana de Catalunya|Esquerra Republicana]], militants llibertaris, entre d'altres.<ref>{{ref-web |url= https://cat.elpais.com/cat/2017/09/26/catalunya/1506423061_473819.html |títol= La CUP impulsa grups de voluntaris per blindar els col·legis electorals |editor= ElPaís.com |data= 26 de setembre 2017 |consulta= 8/10/2017}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.publico.es/public/comites-defensa-del-referendum-nascuts-per-quedar.html|títol=Comitès de Defensa del Referèndum: nascuts per quedar-se?|consulta=|llengua=|editor=Público.es|data=9/10/2017}}</ref> Després de l'1-O, els Comitès varen ser els protagonistes de concentracions i protestes contra la [[Cos Nacional de Policia|Policia Nacional]] i la [[Guàrdia Civil]], i es van reconvertir en Comitès de Vaga per a la [[Vaga general catalana d'octubre de 2017|vaga general del 3 d'octubre]].<ref> «[http://www.metropoliabierta.com/el-pulso-de-la-ciudad/en-la-calle/la-cup-controla-las-calles-de-barcelona-a-traves-de-los-cdr-milicias-de-autodefensa_3191_102.html La CUP controla las calles de Barcelona a través de los CDR, milicias de “autodefensa”]». ''Metrópoli Abierta'', 03-10-2017 [Consulta: 8 octubre 2017].</ref>
L'[[11 de gener]] de 2018 el jutge del [[Tribunal Suprem d'Espanya]] [[Pablo Llarena Conde|Pablo Llarena]], en una [[Providència (dret)|providència]], demanà a la [[policia]] que s'intensifiqués la investigació dels CDR concretament respecte a les reunions dutes a terme el [[14 d'octubre]] a [[Sabadell]], el [[21 d'octubre]] a [[Igualada]] i el [[4 de novembre]] a [[Manlleu]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/el-suprem-demana-mes-persecucio-policiaca-dels-cdr-i-les-entitats-sobiranistes/|títol=El Suprem espanyol demana més persecució policíaca dels CDR i les entitats sobiranistes|consulta=2018-01-11|llengua=
A principis d'abril del 2018 apareix a la premsa notícies d'un moviment clandestí unionista que reacciona als CDR: els [[Grupos de Defensa y Resistencia]]. Es dediquen principalment a llevar símbols i altres elements de la propaganda independentista.<ref name="GDR_0">{{ref-notícia|títol=Els GDR, la maquinària unionista per eliminar llaços grocs i estelades|publicació=Món Terrassa|url=http://elmon.cat/monterrassa/politica/gdr-unionistes-que-eliminen-llacos-grocs-terrassa-valles|consulta=4 abril 2018|data=4-4-2018}}</ref>
Línia 19:
L'[[Audiència Nacional]] ordenà la detenció l'abril de 2018 de dos membres dels CDR acusant-los de delictes de rebel·lió i [[terrorisme]].<ref>{{ref-notícia|títol=La Audiencia Nacional ordena la detención de dos cabecillas de los CDR por los cortes de la AP-7 y sabotajes|publicació=El País|url=https://politica.elpais.com/politica/2018/04/10/actualidad/1523342864_563615.html|consulta=12 abril 2018|data=11-4-2018}}</ref>
El [[23 de setembre]] de 2019 la [[Guàrdia Civil]], per ordre de l'[[Audiència Nacional d'Espanya]] va detenir 9 persones vinculades a l'entorn dels CDR, acusats d'estar preparant, presumptament, un atemptat. La fiscalia els imputava els delictes de terrorisme, rebel·lió i tinença d'explosius. Dos d'ells quedaren en llibertat poc després,<ref>{{ref-notícia |títol=En llibertat amb càrrecs dos dels detinguts per terrorisme i rebel·lió |publicació=[[324.cat]] |url=https://www.ccma.cat/324/comenca-el-trasllat-a-madrid-dalguns-dels-detinguts-per-terrorisme-i-rebellio/noticia/2949790/ |consulta=25 setembre 2019 |data=9 de setembre de 2019}}</ref> i els altres set foren traslladats a un quarter de la Guàrdia Civil a Tres Cantos, Madrid.<ref>{{ref-notícia |títol=Fiscalia de l'Audiència Nacional: els 9 detinguts són membres d'un "grup terrorista" |publicació=[[324.cat]] |url=https://www.ccma.cat/324/fiscalia-de-laudiencia-nacional-els-9-detinguts-eren-membres-dun-grup-terrorista/noticia/2949721/ |consulta=25 setembre 2019 |data=9 de setembre de 2019}}</ref> En conèixer-se les detencions, es va realitzar una manifestació a les 19 i les 20 h del mateix dia, davant la caserna de la Guàrdia Civil a Barcelona on prop de mil persones varen manifestar-se en contra d'aquestes detencions. També es cridà a altres mobilitzacions a diverses capitals de comarca arreu de Catalunya.<ref>{{Ref-web|títol=Manifestació dels CDR a Barcelona per les detencions de la Guàrdia Civil|url=https://beteve.cat/societat/manifestacio-detencions-guardia-civil-cdr-barcelona/|data=2019-09-23|consulta=2019-09-25|llengua=
== Organització nacional ==
Línia 54:
== Mobilitzacions ==
{{AP|Llista de mobilitzacions dels CDR}}
La independència de les assemblees locals dels CDR ha permès mobilitzacions constants i de molt diferent caire arreu del territori on tenen implantació. Aquestes van des del desplegament de pancartes a Londres i París,<ref>{{Ref-web|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/el-cdr-de-londres-desplega-una-pancarta-a-favor-de-la-republica-a-la-seu-de-la-delegacio-catalana-tancada-pel-155/|títol=Els CDR de Londres i París despleguen pancartes a favor de la República|consulta=2017-12-22|llengua=
===1 d'octubre de 2017 ===
{{Article principal|Referèndum sobre la independència de Catalunya}}
Els dies previs a la celebració del Referèndum sobre la independència de Catalunya de l'1 d'octubre, de manera auto organitzada, les [[Associació de Mares i Pares d'Alumnes|AMPA]] i veïns de cada col·legi electoral van començar a organitzar activitats als mateixos a partir de la fi de la jornada escolar de divendres per tal d'impedir-ne el precinte a mans dels [[Mossos d'Esquadra]]. A última hora, quan els ciutadans ja havien organitzat de forma espontània centenars de tancades, les entitats i fonts del mateix [[Govern de Catalunya]], que inicialment havien cridat a fer cues als col·legis des de diumenge al matí, van fer una crida perquè la gent ocupés els col·legis electorals durant el cap de setmana; l'objectiu era evitar el tancament i precinte dels col·legis tal com havia manat la jutgessa del [[Tribunal Superior de Justícia de Catalunya]]. D'aquesta manera, moltes escoles van fer activitats lúdiques durant divendres a la tarda i dissabte. Les entitats van convocar a la ciutadania a defensar els col·legis diumenge des de les cinc del matí.<ref>{{Ref-web|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/en-directe-locupacio-dels-collegis-en-defensa-de-l1-o/|títol=En directe: L’ocupació dels col·legis en defensa de l’1-O|consulta=2017-11-12|llengua=
El mateix dia 1 al llarg de tot el dia, centenars de ciutadans van romandre als col·legis on havien votat per defensar-los dels assalts policials que es duien a terme durant el transcurs del dia. Va ser durant les últimes hores de la jornada quan les entitats i els ciutadans van fer una crida per a defensar els col·legis a l'hora del tancament per evitar que la policia confisqués les urnes plenes de vot o les actes del recompte. Durant el dia, la policia havia clausurat alguns col·legis electorals, i d'altres s'havien traslladat a col·legis més ben defensats per a assegurar els vots, el recompte i les urnes.<ref>{{Ref-web|url=http://www.elnacional.cat/ca/politica/david-fernandez-urnes-referendum_197766_102.html|títol=La gimcana de David Fernàndez per salvar les urnes|consulta=2017-11-12}}</ref>
Línia 103:
'''Fronteres'''
El tall que va mobilitzar més persones, unes 2.000 persones, va ser a l'alçada de Figueres, barrant la circulació a la frontera amb [[França]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/tallen-la-ap-7-a-figueres-per-exigir-lalliberament-dels-presos-politics-idependencia-puigdemont-repressio-republica-cdr/|títol=Els Mossos desallotgen l’AP-7 i es mantenen els talls a l’A-2 i l’N-340|consulta=2018-03-27|llengua=
Pel que fa la frontera sud, els CDR també van organitzar un tall a l'alçada de [[Les Cases d'Alcanar]], és a dir, a la frontera sud amb [[Província de Castelló|Castelló]], que va començar a les 8 del matí. El cos d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra va començar a desallojar els manifestants a quarts d'una del matí.<ref name=":7" />
Línia 118:
El [[10 de gener]] de [[2018]] diversos catalans que resideixen a la [[París|capital francesa]] —mobilitzats pel CDR de París— es concentraren a la ''Place Edouard Hérriot'' duent una [[pancarta]] per demanar la llibertat dels [[Pres polític|presos polítics]] de Catalunya i per exigir que es respectin els resultats de les [[eleccions al Parlament de Catalunya de 2017]].<ref name=":3" />
El [[14 de gener|13 de gener]] de 2018 a la nit, el CDR de Brussel·les col·locà [[Llaç groc|llaços grocs]], una [[estelada]] i una [[Urna electoral|urna]] —igual que les utilitzades en el [[Referèndum sobre la independència de Catalunya]]— davant de l’edifici de la [[Comissió Europea]] per tal de demanar que la Unió Europea actuï i ajudi en el conflicte entre Catalunya i Espanya.<ref>{{Ref-web|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/el-cdr-de-brusselles-colloca-una-urna-i-llacos-grocs-davant-de-la-comissio-europea-1-o-referendum-independencia/|títol=El CDR de Brussel·les col·loca una urna de l’1-O i llaços grocs davant de la Comissió Europea|consulta=2018-01-14|llengua=
== Vegeu també ==
|