Revisió del 09:37, 20 ago 2019 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.784.182 edits m \|thumb\|350px -> \|miniatura ← Edició anterior		Revisió del 16:32, 23 nov 2019 modifica desfés 217.125.164.14 (discussió) La Cerdanya és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre. Es caracteritza per ser una comarca muntanyenca amb una plana elevada única als Pirineus, atès que no n'hi ha cap altra d'una magnitud similar. Hom sol dividir la Cerdanya en l'Alta Cerdanya i la Baixa Cerdanya. Aquesta divisió rau en el fet que administrativament pertanyen a dos estats diferents: l'Alta Cerdanya, administrada per França i no constituïda com a entitat administrativa, es t Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 2: {{infotaula geografia política}} [[Fitxer:Cerdanya.JPG\|miniatura\|La plana cerdana vista des de la [[Tosa d'Alp]]. Al centre de la imatge [[Puigcerdà]] entre els rius [[Segre]] (a la dreta) i [[Querol (riu)\|Querol]] (a l'esquerra) i al fons el massís del [[Carlit]].]] '''La Cerdanya''' és una [[comarca natural de Catalunya]] situada als [[Pirineus Catalans]], a la capçalera del riu [[Segre]]. Es caracteritza per ser una comarca muntanyenca amb una plana elevada única als Pirineus, atès que no n'hi ha cap altra d'una magnitud similar.<ref>{{ref-web \|url=http://www.grec.cat/cgibin/ggcc01cl.pgm?USUARI=&SESSIO=&PGMORI=&NDCHEC=0603807 \|títol=La Cerdanya \|consulta= 21 març 2010 \|obra= GGCC \|editor=GREC }}</ref> Hom sol dividir la Cerdanya en l'[[Alta Cerdanya]] i la [[Baixa Cerdanya]]. Aquesta divisió rau en el fet que administrativament pertanyen a dos estats diferents: l'[[Alta Cerdanya]], administrada per [[França]] i no constituïda com a entitat administrativa, es troba inclosa al departament dels [[Pirineus Orientals]] (regió d'[[Occitània]]) conegut popularment com la [[Catalunya del Nord]]. La [[Baixa Cerdanya]], administrada per [[Espanya]], es troba a la comunitat autònoma de [[Catalunya]] i està constituïda com a comarca, administrada pel [[Consell Comarcal de la Cerdanya]]. A la vegada, la [[Baixa Cerdanya]] està dividida entre les [[província\|províncies]] de [[Província de Girona\|Girona]] (11 municipis) i [[Província de Lleida\|Lleida]] (6 municipis). A desgrat que s'emprin els termes d'Alta i Baixa Cerdanya per diferenciar-les, en l'ús habitual, els residents nord-catalans anomenen l'Alta Cerdanya simplement la Cerdanya (o ''la Cerdagne'' en [[francès]]). El mateix passa amb la Baixa Cerdanya, que a més té com a nom oficial la Cerdanya. ~~== Etimologia ==~~ [[Joan Coromines i Vigneaux\|Joan Coromines]] explica en el seu ''Onomasticon Cataloniae''<ref>Coromines, 1995.</ref> que el topònim ''Cerdanya'' té el seu origen en el nom arcaic de [[Llívia]], ''Cere'', de la qual també deriven els topònims de [[Sareja]] i [[Gorguja]], poblacions del terme de Llívia. ''Cere'' consta en monedes ibèriques. ~~== Història ==~~ Els [[ceretans]] o cerretans foren un poble iber de la zona dels [[Pirineus]], que ocuparen l'actual Cerdanya (de la qual en deriva el nom) i en general la [[vall del Segre]]. "L'existència d'uns ceretans occidentals al Pirineu mig aragonès apareix a les fonts islàmiques dels segles VIII-IX, quan encara existien com a poble diferenciat, segons [[Guillermo Fatás Cabeza\|Guillermo Fatás]] en Ibn Hayyan, "Muqtabas", "Al'Udri", "Tarsi", a on es parla de la terra dels Certaniyyin o Sirtaniyyin, és a dir, els habitants de la terra certana. El lloc s'aclareix quan les mateixes fonts parlen del riu [[Gállego]] (en aragonès Galligo), què neix a les muntanyes d'aquestes terres", traducció al català de la font [[Navarroaragonés\|navarroaragonesa]]. Consta que foren mestres d'adobar pernils. La Cerdanya ha estat [[territori històric català]], i va ser dividit a conseqüència del [[Tractat dels Pirineus]] ([[1659]]) entre el [[Regne d'Espanya]] i el [[Regne de França]], pel qual Espanya va cedir a França 33 pobles<ref name="Sapiens">Marimon, 2008.</ref> de la part nord cerdana. Es varen cedir tots els pobles de l'[[Alta Cerdanya]] (que incloïa el [[Capcir]]) menys la població de [[Llívia]], ja que té el títol de [[vila]], i és per aquesta raó que Llívia és un enclavament de l'estat espanyol dins de l'estat francès. Després, el 1833, la part sota administració espanyola fou fraccionada entre les províncies de Lleida i Girona. L'agricultura i la ramaderia van ser durant molts anys la base econòmica, però al final del segle XIX els primers estiuejants, gent benestant de Barcelona, construïren cases luxoses on passar l'estiu. Les millores urbanístiques a la capital cerdana es van notar i l'any 1922 hi arribava el tren de Barcelona, i més tard, el 1927 el [[Tren Groc]]. Amb les estacions d'esquí i l'obertura del [[túnel del Cadí]] el 1984, el turisme va fer recular l'agricultura i la ramaderia. Avui el turisme és el motor que impulsa l'esquí, l'hostaleria, la construcció i el comerç.

Cerdanya: diferència entre les revisions