Diversitat funcional: diferència entre les revisions

El principi de la diversitat funcional comença amb els treballs de la [[sociologia critica]] de la [[discapacitat]], desenvolupats a Anglaterra a partir de la [[Dècada del 1980|dècada dels 80]] del segle passat. Es tracta d’un nou paradigma produït per la confluència de diversos corrents de pensament: les teories materialistes ([[Finkelstein]], Oliver, Abberley), la teoria feminista ( [[Jenny Morris]]) i diversos autors enquadrats en lesels corrents [[Postmodernitat|post-modernespostmoderns]]. Davant dels plantejaments sociològics positivistes i interpretatius, la sociologia critica de la discapacitat pretén, en primer lloc, realitzar les seves recerques incorporant de forma activa la veu de les persones amb diversitat funcional i en segon lloc, considera que l’orientació de la recerca no ha de centrar-se en l’anàlisi de les persones amb diversitat funcional, sinó en la societat incapacitada, en les estructures socials que originen i mantenen l’opressió. Per això, la [[discapacitat]] no pot ser considerada com un estat estàtic, sinó com alguna cosa temporal i canviant.<ref name=":2">Aparicio, M. (2016). [https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5800235 Human rights and justice to people with functional diversity]. ''Recerca-revista de pensament & analisi, 19,'' 13-33. doi:10.6035/Recerca.2016.19.2</ref>