Reproducció sexual: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de ALebertix. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
Canvis menors, neteja AWB |
||
Línia 5:
==Procès==
Cada un dels dos organismes progenitors contribueix amb la meitat de la composició genètica de la descendència mitjançant la creació de gàmetes haploides. La majoria d'organismes formen dos tipus diferents de gàmetes. En aquestes espècies anisogames, els dos sexes es coneixen com a mascles (que produeixen espermatozoides o microspores) i femelles (que produeixen òvuls o megaspores). En les espècies isogames, els gàmetes són similars o idèntiques en la forma (isogàmetes), però poden tenir propietats separables i, a continuació es pot donar altres noms diferents (vegeu isogàmia). Per exemple, en l'alga verda ''Chlamydomonas reinhardtii'', hi ha els anomenats gàmetes "més" i "menys". Alguns tipus d'organismes, com ara ciliats com ''Paramecium aurelia'', té més de dos tipus de "sexe", anomenat singens.<ref>{{ref-llibre |autor=T. M. Sonneborn |títol= Mating Types in Paramecium Aurelia: Diverse Conditions for Mating in Different Stocks; Occurrence, Number and Interrelations of the Types. Proceedings of the American Philosophical Society, Vol. 79, núm. 3 (Sep. 30, 1938), pp. 411-434 | editorial=American Philosophical Society |url= http://www.jstor.org/stable/984858}}</ref>
==Abast==
La majoria dels animals (incloent-hi l'espècie humana) i les plantes es reprodueixen sexualment. Els organismes amb reproducció sexual tenen diferents conjunts de gens per cada característica (anomenades al·lels). Els descendents hereten un al·lel per a cada característica de cada progenitor, el que garanteix que els fills tenen una combinació de gens dels pares. Els diploides tenen dues còpies de cada gen en un organisme. Es creu que "l'emmascarament dels al·lels deleteris afavoreix l'evolució d'una fase diploide dominant en els organismes que s'alternen entre les fases haploides i diploides", on es produeix la recombinació lliure.<ref>{{ref-publicació |cognom=Otto |nom= S. P.|enllaçautor= |coautors= Goldstein, D. B.|article=Recombination and the Evolution of Diploidy |url= |format= |llengua=anglès | consulta= |publicació=Genetics |lloc= |volum=131 |exemplar= |data=1992 |pàgines= 745-751 |id= |issn= |citació= |ref= }}</ref>
Els briòfits es reprodueix sexualment, però les seves formes de vida que es veuen normalment són haploides, que produeixen gàmetes. Els zigots dels gàmetes es desenvolupen i formen un esporangi que produeix espores haploides. La fase diploide és relativament curta en comparació amb el de fase haploide, és a dir, predomina la fase haploide. L'avantatge de diploide, per exemple, heterosi, només té lloc en l'etapa de la vida diploide. Els briòfits encara mantenen la reproducció sexual durant la seva evolució tot i que la fase haploide no es beneficia en absolut de l'heterosi. Això pot ser un exemple que la reproducció sexual és molt avantatjosa per si mateixa, ja que permet l'intercanvi de gens (híbrids o de la recombinació entre els loci múltiples) entre diferents membres de l'espècie, fet que fa possible la selecció natural del més apte en aquests nous híbrids o recombinants que són formes haploides.
== Classificació ==
La reproducció sexual pot ser '''externa''' o '''interna'''. És externa quan la fecundació es produeix en el medi extracorporal i interna quan ocorre en l'interior. La reproducció externa suposa l'emissió coordinada d'[[òvul]]s o d'[[ou (biologia)|ous]] per part de la femella i d'[[esperma]] per part d'individus mascles. En canvi la reproducció interna es dóna quan la fecundació es produeix a l'interior del cos de la femella, que actua com a receptor i que aporta un o diversos òvuls, al mateix temps que el mascle aporta l'esperma. En el cas d'organismes [[hermafrodita|hermafrodites]] es pot donar fecundació mútua o bé que cadascun dels organismes pren el rol de mascle o de femella. En els [[mamífer
== Referències ==
| |||