Colla Joves Xiquets de Valls: diferència entre les revisions

Els seus primers caps de colla des de la represa del 1971 foren Isaac Rubio (1971, 1974-1976) i Aundreu Montserrat (1972-1973). La Colla Joves, com a tal, va assolir notòries fites en l'àmbit de la gamma de set i vuit pisos als '''anys 70''', recuperant així nombroses estructures (doncs algunes ja havien sigut realitzades per la Colla Nova i la Muixerra anteriorment) i fent-ne fins i tot alguna de nova aquell segle: Durant el Sant Fèlix de 1971 va coronar el seu primer [[2 de 7]], demostrant ràpidament cert potencial al poc temps de resorgir, només en qüestió de mesos. Tinguem en compte que estem parlant d'un castell notablement tècnic que fins i tot avui en dia a moltes colles que sovintejen els vuit i nou pisos els costa força o arriben a no dur-lo a plaça durant llargs períodes de temps. Així que al 1971 l'agrupació sorprengué a la crítica castellera del moment amb un autèntic impacte que tingué enorme ressóressò, començant una cursa ascendent sostinguda en el temps i explorant la gamma que hi havia a l'abast. El 1972 la colla va ser capaç de carregar el [[4 de 8]] durant la Diada de Sant Fèlix, un castell emblemàtic que havia sigut marca propia de la casa durant vàries dècades del segle <small>XX,</small> de mode que la fita fou enormement simbólica sobretot per als veterans. Abans d'acabar l'any, durant la Diada de Santa Úrsula l'entitat es veuria amb forces com per descarregari finalment el seu primer [[2 de 7]], rematant quantiosos mesos de feina als assajos. Pel Sant Joan de 1974 la Joves va ser capaç de carregar i descarregar el [[3 de 7 aixecat per sota]], construcció que no s'acostumava a veure a les diades i demostrava bon treball en equip. El 1975 els vallencs descarregarien el seu primer [[4 de 8]] a la Diada de la Bisbal (15-VIII-1975), una estructura que els estabilitzà al panorama dels vuit pisos i consolidà el context del grup per a encarar reptes majors. Com a resultat, a la temporada 1976 la Joves de Valls com a tal realizà els seus primers [[3 de 8]], un castell que havia sigut una autèntica insígnia per als precedents històrics de la colla i que ho tornaria a ser a partir d'aquest any; primer carregant-lo per Sant Fèlix i descarregant-lo finalment durant la Diada de Santa Úrsula. Amb tal nivell, per la Santa Úrsula de 1978 els vallencs van carregar el primer [[5 de 8]] que veia el Món Casteller al {{segle|XX}} (encara que hi ha polèmica sobre quin fou el primer, ja que la Vella el provà el 1969 i n'existeix varietat d'opinions), una primera ''<nowiki>''catedral''</nowiki>'' coronada que aportaria noves aspiracions als vallencs i sustentaria la base de més proves innovadores. Tot plegat, a causa d'aquesta ràpida pujança que va demostrar posseir l'agrupació, i sumant-hi les grans construccions que va ser capaç de dur a plaça, el color vermell de la seva camisa i el contundent caràcter casteller que va exhibir sempre, van ser factors que van fer que els vallencs es guanyessin ràpidament el sobrenom de ''<nowiki>''els diables vermells''</nowiki>''.