Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
m tengué-->tingué |
||
Línia 3:
'''''Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band''''' (''Banda del Club de Cors Solitaris del Sergent Pebre'') és el vuitè [[àlbum d'estudi]] de la banda de [[rock]] anglesa [[The Beatles]]. Publicat el 26 de maig de 1967,{{efn|grup=nb|Segons Allen J. Wiener, la data de llançament prevista, 1 de juny, s'ha donat com a tradició en les dècades subsegüents, però la vertadera data de publicació fou el 26 de maig al Regne Unit i el 2 de juny als Estats Units.{{sfn|Wiener|1992|p=31}}}} l'àlbum va esdevenir un èxit immediat tant comercialment com crítica, ocupant la primera posició de les llistes d'àlbums més venuts del Regne Unit i dels Estats Units durant 22 setmanes i 15 setmanes, respectivament. La revista ''[[Time (revista)|Time]]'' el declarà «una desviació històrica en el progrés de la música» i el ''[[New Statesman]]'' va alabar la seva elevació de la [[música pop]] al nivell de belles arts.{{sfn|Spitz|2005|p=697}} Va guanyar quatre [[Premi Grammy|premis Grammy]] el 1968, incloent [[Grammy a l'àlbum de l'any|Àlbum de l'any]], el primer [[LP]] de rock a rebre aquesta distinció.
L'agost de 1966, els Beatles es retiraren permanentment de les gires i començaren unes vacances de tres mesos per descansar de les sessions de gravació. En un vol de tornada a [[Londres]] el mes de novembre, [[Paul McCartney]]
El febrer de 1967, després d'enregistrar «[[Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band (cançó)|Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band]]», McCartney va suggerir que havien de publicar un àlbum sencer que representàs una actuació de la banda fictícia Sgt. Pepper. Aquest grup àlter ego els donaria la llibertat d'experimentar musicalment. Durant les sessions d'enregistrament, els Beatles es varen esforçar a millorar la qualitat de producció respecte de la seva discografia prèvia. Com que sabien que no haurien de tocar les cançons en directe, varen apostar per un enfocament més experimental en la composició, escrivint cançons com «[[With a Little Help from My Friends]]», «[[Lucy in the Sky with Diamonds]]» i «[[A Day in the Life]]». La gravació, a càrrec del productor [[George Martin]], era molt innovadora i incloïa l'ús deliberat de [[processament de senyals]] i crescendos [[Música aleatòria|aleatoris]] a càrrec d'una orquestra de 40 membres. El 21 d'abril de 1967 s'acabaren les sessions de gravació. La portada de l'àlbum, en la qual figuren els membres de la banda davant d'un seguit de celebritats i figures històriques, la van dissenyar els artistes pop anglesos [[Peter Blake]] i [[Jam Haworth]] basant-se en un esbós de McCartney.
| |||