Juan Ramón Jiménez: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 7:
== Biografia ==
[[Fitxer:CasaNatal.jpg|thumb|[[Casa Natal Juan Ramón Jiménez (Moguer)|Casa natal de Juan Ramón Jiménez]] a [[Moguer]] ([[Huelva]])]]
Juan Ramón Jiménez va néixer el 23 de desembre de 1881 al [[Casa natal Juan Ramón Jiménez (Moguer)|número dos del carrer de la Ribera]] de la localitat de [[Moguer]] (província de Huelva).<ref>[http://www.ocholeguas.com/2010/11/10/espana/1289381950.html ocholeguas.com: «Moguer y Juan Ramón Jiménez.»]</ref> Era fill de Víctor Jiménez (natural de [[Nestares (La Rioja)|Nestares]], [[La Rioja (Espanya)|La Rioja]], vidu amb una filla —Ignacia— d'un primer matrimoni amb Emília Velarde, parenta de l'escriptor [[José Velarde]])<ref>Cf. Juan Ramón Jiménez, ''Vida. Volumen I. Días de mi vida''. Madrid / València: Pre-textos, 2014, p. 192.</ref> i Purificación Mantecón López-Parejo,<ref>[https://web.archive.org/web/20160207162252/http://www.juanramonjimenez.com/principal_frame_JR.htm «Su vida: Biografía.»] juanramonjimenez.com.</ref> els quals es dedicaven al comerç de vi. El 1887 els seus pares es varen traslladar a una antiga [[Casa Museu Zenobia i Juan Ramón Jiménez (Moguer)|casa del carrer Nueva]], i va cursar primària i elemental al col·legi de Primera y Segunda Enseñanza de San José.
El 1891 va aprovar amb qualificacions d'excel·lent l'examen de Primera Enseñanza a l'[[IES La Rábida|Institut La Rábida]] de Huelva. El 1899 va estudiar Batxillerat al [[SAFA San Luis|col·legi de San Luis Gonzaga]] del [[Puerto de Santa María]] i va obtenir el títol de Batxiller en Arts. Es va traslladar a Sevilla el 1896 per a ser pintor amb la creença que aquesta era la seva vocació. Allí va freqüentar la biblioteca de l'Ateneu sevillà, va escriure els seus primers treballs en prosa i vers i va començar a col·laborar en periòdics i revistes de [[Sevilla]] i [[Huelva]]. Va començar la carrera de [[Dret]] imposada pel seu pare a la [[Universitat de Sevilla]], encara que la va abandonar el 1899.
El 1900 es va traslladar a [[Madrid]] i va publicar els seus dos primers llibres de textos, ''Ninfeas'' i ''Almas de violeta''. La mort del seu pare aquest mateix any i la ruïna familiar, confirmada quan ell i la seva família van perdre tot el seu patrimoni embargat quan el Tribunal Suprem va fallar a favor del [[Banc de Bilbao]], li van causar una profunda preocupació, viscuda intensament a causa del seu caràcter [[hiperestèsia|hiperestèsic]], quelcom neuròtic i nefelibat (amb aquest adjectiu ho va definir [[Rubén Darío]]), i el 1901 va ser ingressat amb [[depressió]] en un sanatori de [[Bordeus]]. Posteriorment va tornar a Madrid, al [[Sanatori del Rosario]].
[[Fitxer:Jrj 1900.jpg|thumb|Retrat de Juan Ramón Jiménez cap al 1900]]
El seu primer amor va ser la idealitzada [[Blanca Hernández Pinzón]], la "núvia blanca" dels seus versos, però aviat el poeta es va convertir en tot un ''donjuán''; els 104 poemes dels seus ''Libros de amor'' (1911-1912) consignen aventures amb dones solteres, casades, amb una nord-americana mare d'una filla, amb l'esposa del psiquiatre que va atendre la seva depressió després de la mort del seu pare "i sí, fins i tot monges", com proclama el seu editor en 2007, [[José Antonio Expósito (escriptor)|José Antonio Expósito]].<ref>Fernández-Santos, Elsa. [http://cultura.elpais.com/cultura/2013/06/12/actualidad/1371064255_754676.html «Juan Ramón, poemas inéditos entre el infinito y la carne.»] ''El País'', 12 de juny de 2013.</ref>
El 1902 va publicar ''Arias tristes'' i va intervenir en la fundació de la revista literària ''Helios''. També va abandonar el Sanatori del Rosario i es va traslladar al domicili particular del doctor [[Luis Simarro]]. Ja el 1904 va publicar ''Jardines lejanos''. El 1905 va retornar al seu poble natal a causa dels problemes econòmics que travessava la seva família, amb residència a la [[Casa del carrer Aceña de Juan Ramón Jiménez|casa del carrer Aceña]]. Aquest període coincideix amb la seva etapa de major producció literària en la qual figuren, a la ''Segunda Antología Poética'' (acabada d'imprimir el 1922), els llibres en vers ''Pastorales'' (1903-1905); ''Olvidanzas'' (1906-1907); ''Baladas de primavera'' (1907); ''Elegías'' (1907-1908); ''La soledad sonora'' (1908); ''Poemas májicos y dolientes'' (1909); ''Arte menor'' (1909); ''Poemas agrestes'' (1910-1911); ''Laberinto'' (1910-1911); ''Melancolía'' (1910-1911); ''Poemas impersonales'' (1911); ''Libros de amor'' (1911-1912); ''Domingos (Apartamiento: 1)'' (1911-1912); ''El corazón en la mano (Apartamiento: 2)'' (1911-1912); ''Bonanza (Apartamiento: y 3)'' (1911-1912); ''La frente pensativa'' (1911-1912); ''Pureza'' (1912); ''El silencio de oro'' (1911-1913) i ''Idilios''<ref>[http://www.publico.es/culturas/448456/idilios-los-poemas-de-amor-ineditos-de-juan-ramon-jimenez «'Idilios', los poemas de amor inéditos de Juan Ramón Jiménez.»]</ref> (1912-1913), tots escrits durant la seva estada a la casa.
A Madrid, gràcies a [[Gregorio Martínez Sierra]] i a [[María Lejárraga]],<ref name="GlezRó">González Ródenas (2005); pàg. 115.</ref> el 1903 coneix una elegant i culta nord-americana, [[Luisa Grimm]] (1878-1960), casada amb el ric espanyol Antonio Muriedas Manrique de Lara, qui tenia interessos econòmics a Mèxic. Juan Ramón Jiménez es va enamorar de Luisa Grimm i fins i tot li va insinuar la possibilitat del matrimoni, que ella va rebutjar, i va mantenir-hi una abundant correspondència entre 1907 i 1915. Grimm, gran amant de la poesia, li va donar a conèixer molts textos lírics escrits en anglès, especialment d'autors del [[Romanticisme]], que llavors eren poc coneguts a Espanya. El 1912, Jiménez va començar a traduir, amb l'ajuda d'[[Alberto Jiménez Fraud]], l'''Himne a la bellesa intel·lectual'' de [[Shelley]], que va publicar el 1915.
===Matrimoni amb Zenobia Camprubí===
[[Fitxer:Retrato boda juan ramón jimenez y zenobia camprubí.jpg|thumb|Retrat de matrimoni de Juan Ramón Jiménez i Zenobia Camprubí (2 de març de 1916, Nova York)]]
Jiménez va conèixer [[Zenobia Camprubí Aymar]] el 1913 i s'en va enamorar profundament, malgrat que el festeig va ser difícil. El 1914 va ser nomenat director de les Edicions de la [[Residencia de Estudiantes]] pel seu amic Jiménez Fraud i va traduir per a aquesta editorial la ''Vida de Beethoven'' de [[Romain Rolland]]. Va fer diversos viatges a França i després als Estats Units, on el 1916 es va casar amb Camprubí. Aquest fet i el redescobrimient del mar va ser decisiu en la seva obra: va escriure ''[[Diario de un poeta recién casado]]'', obra que marca la frontera entre les seves etapes sensitiva i intel·lectual. Des d'aquest moment, Jiménez va crear una poesia pura amb una lírica molt intel·lectual, i va col·laborar amb la seva esposa en el llarg procés de traducció de vint-i-dues obres del poeta indi [[Rabindranath Tagore]]. En aquesta època, més concretament el 1916, va ser nomenat director literari de noves edicions de l'[[Editorial Calleja]] i es va crear la col·lecció "Obras de Juan Ramón Jiménez" en la qual van aparèixer ''Estío'' (1916), ''Sonetos espirituales'' (1917), l'edició completa de ''[[Platero yy yo]]'' (1917) i ''Diario de un poeta recién casado'' (1917). A més, a la seva esposa li van encarregar la traducció de quinze contes; en correspondència, Jiménez va dedicar a Rafael Calleja el seu ''Diario de un poeta recién casado'' i va rebre l'encàrrec d'entaular relacions amb editorials nord-americanes dedicades també a la literatura infantil i a la pedagogia quan va partir a Nova York en viatge de nuvis; després les relacions es van deteriorar quan l'editorial va incomplir diversos compromisos.
[[Fitxer:Calle de Padilla 38 (Madrid) 02.jpg|thumb|El número 38 del carrer Padilla de Madrid, on van viure [[Zenobia Camprubí]] i Juan Ramón entre 1929 i 1936. L'edifici va ser projectat com una casa-palau per l'arquitecte [[Bernardo Giner de los Ríos]].]]
El 1918 va encapçalar moviments de renovació poètica, aconseguint una gran influència a la [[Generació del 27]]. De 1921 a 1927 va publicar en revistes part de la seva obra en prosa, i de 1925 a 1935 va publicar els seus ''Cuadernos'', on es troben la majoria dels seus escrits. El 1930 li va ser presentada en un concert l'escultora i escriptora [[Margarita Gil Roësset]], amiga de Zenobia, que en va quedar enamorada; Jiménez la va rebutjar i, després de dos anys d'intents desesperats d'aconseguir el seu amor, es va suïcidar el 1932.<ref>[http://cultura.elpais.com/cultura/2015/01/27/actualidad/1422383194_216666.html «Ya no puedo vivir sin ti, Juan Ramón.»] ''El País''.</ref> Aquest fet va impressionar a Juan Ramón qui li dedica una [[semblança]] a ''Españoles de tres mundos''. A partir de 1931, l'esposa del poeta va patir els primers símptomes d'un [[càncer]] que va posar fi a la seva vida.
=== Guerra civil i exili ===
El 1936, any que marca en la seva obra el pas de l'etapa ''intel·lectual'' a l'etapa ''suficient'' o ''veritable'', va esclatar la [[GuerraCivil Espanyola]] i Jiménez va donar suport decididament a la República. No obstant això, se sentia insegur a Madrid, on el diari socialista ''Claridad'' va emprendre una campanya contra els intel·lectuals,<ref>[http://cvc.cervantes.es/literatura/escritores/jrj/cronologia/plenitud.htm]</ref> i va ser [[Manuel Azaña]] qui va ajudar a sortir de la capital al matrimoni per via diplomàtica.<ref>[http://4.bp.blogspot.com/-Ps25Z2BoJto/U7Z-hV2Fi2I/AAAAAAAAE6U/ekp90-P_bo4/s1600/CCI04072014_00000.bmp]</ref> Es va instal·lar a [[Puerto Rico]], on també van viure exiliats artistes com [[Pau Casals]] o [[Francisco Ayala]]. El 1937 es va traslladar a [[Cuba]] per impartir tres conferències; el 1938 el seu nebot falangista, uan Ramón Jiménez Bayo, va morir al [[front de Terol]], cosa que va deixar Jiménez absolutament desolat. Segons Zenobia, «el dolor va deixar Juan Ramón absolutament estèril durant quasi un any i mig».<ref>Zenobia Camprubí, ''Diario'' II, Madrid: Alianza, 1995, pàg. 150.</ref> D'ell en va escriure el poeta en la seva autobiografia ''Vida'':
{{citació|Jo conec bé que ell tenia, amb les idees que ell creia millors, un ideal net, sense més sang en si que la seva. I aquesta sang generosa el deixà sense ella exsangüe al lloc del seu ideal. I se sumí a la terra a millorar-la. Si la seva mort, i les altres com la seva, no ens milloren, de quina substància miserable som?<ref>J. R. Jiménez, ''Vida... ''Valencia / Madrid: Pre-textos, 2014, cap. CCCXII, p. 562.</ref>}}
El 1939 els revoltats van saquejar el pis del matrimoni del carrer Padilla de Madrid i roben els llibres, manuscrits i pertinences del poeta i de la seva dona. Entre 1939 i 1942 es van establir a [[Miami]], on Jiménez va compondre els ''Romances de Coral Gables''. El 1940 va ser hospitalitzat uns mesos a l'Hospital universitari de Miami per depressió, d'on en va sortir amb els projectes de dos ambiciosos poemes: ''Espacio'' i ''Tiempo''; només va arribar a concloure el primer, culminació de la lírica espanyola del {{segle|XX|}}. El 1942 es van traslladar a Washington i entre 1944 i 1946 Zenobia i Juan Ramón van ser contractats per a fer classes com a professors de la [[Universitat de Maryland]]. El 1946 el poeta varomandre hospitalitzat uns altres vuit mesos a causa d'un nou episodi depressiu; el 1947 van comprar una casa a [[Riverdale]], prop d'una clínica, i entre agost i novembre de 1948 van viatjar a l'Argentina i Uruguai per mar, on van ser rebuts amb gran aclamació i Juan Ramón va impartir diverses conferències. El 1950 la parella va tornar a [[Puerto Rico]] per a fer classes al [[Universitat de Puerto Rico, Recinto de Río Piedras|Recinto de Río Piedras]], seu de la [[Universitat de Puerto Rico]].
El 1956 l'[[Acadèmia Sueca]] va atorgar a Jiménez el [[Premi Nobel de Literatura]].<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/literature/laureates/1956/jimenez.html/ Pàgina del Premi Nobel sobre Juan Ramón Jiménez, galardonat el 1956]</ref> Tres días després va morir la seva esposa a [[San Juan (Puerto Rico)|San Juan]]. Mai es va recuperar d'aquesta pèrdua i va romandre a Puerto Rico mentre [[Jaime Benítez]], rector del Recinto de Río Piedras, acceptava el premi en el seu nom. Juan Ramón Jiménez va morir dos anys més tard, el [[29 de maig]] de [[1958]], a la mateixa clínica de [[Santurce (Puerto Rico)|Santurce]] on va morir la seva esposa. Les seves restes van ser traslladades a Espanya i reposen al cementiri de la seva localitat natal.
== Obra literària ==
| |||