Juan Ramón Jiménez: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 12:
El 1891 va aprovar amb qualificacions d'excel·lent l'examen de Primera Enseñanza a l'[[IES La Rábida|Institut La Rábida]] de Huelva. El 1899 va estudiar Batxillerat al [[SAFA San Luis|col·legi de San Luis Gonzaga]] del [[Puerto de Santa María]] i va obtenir el títol de Batxiller en Arts. Es va traslladar a Sevilla el 1896 per a ser pintor amb la creença que aquesta era la seva vocació. Allí va freqüentar la biblioteca de l'Ateneu sevillà, va escriure els seus primers treballs en prosa i vers i va començar a col·laborar en periòdics i revistes de [[Sevilla]] i [[Huelva]]. Va començar la carrera de [[Dret]] imposada pel seu pare a la [[Universitat de Sevilla]], encara que la va abandonar el 1899.
El 1900 es va traslladar a [[Madrid]] i va publicar els seus dos primers llibres de textos, ''Ninfeas'' i ''Almas de violeta''. La mort del seu pare aquest mateix any i la ruïna familiar, confirmada quan ell i la seva família van perdre tot el seu patrimoni embargat quan el Tribunal Suprem va fallar a favor del [[Banc de Bilbao]], li van causar una profunda preocupació, viscuda intensament a causa del seu caràcter [[hiperestèsia|hiperestèsic]], quelcom neuròtic i nefelibat (amb aquest adjectiu ho va definir [[Rubén Darío]]), i el 1901 va ser ingressat amb [[Depressió clínica|depressió]] en un sanatori de [[Bordeus]]. Posteriorment va tornar a Madrid, al [[Sanatori del Rosario]].
[[Fitxer:Jrj 1900.jpg|thumb|Retrat de Juan Ramón Jiménez cap al 1900]]
Línia 20:
El 1902 va publicar ''Arias tristes'' i va intervenir en la fundació de la revista literària ''Helios''. També va abandonar el Sanatori del Rosario i es va traslladar al domicili particular del doctor [[Luis Simarro]]. Ja el 1904 va publicar ''Jardines lejanos''. El 1905 va retornar al seu poble natal a causa dels problemes econòmics que travessava la seva família, amb residència a la [[Casa del carrer Aceña de Juan Ramón Jiménez|casa del carrer Aceña]]. Aquest període coincideix amb la seva etapa de major producció literària en la qual figuren, a la ''Segunda Antología Poética'' (acabada d'imprimir el 1922), els llibres en vers ''Pastorales'' (1903-1905); ''Olvidanzas'' (1906-1907); ''Baladas de primavera'' (1907); ''Elegías'' (1907-1908); ''La soledad sonora'' (1908); ''Poemas májicos y dolientes'' (1909); ''Arte menor'' (1909); ''Poemas agrestes'' (1910-1911); ''Laberinto'' (1910-1911); ''Melancolía'' (1910-1911); ''Poemas impersonales'' (1911); ''Libros de amor'' (1911-1912); ''Domingos (Apartamiento: 1)'' (1911-1912); ''El corazón en la mano (Apartamiento: 2)'' (1911-1912); ''Bonanza (Apartamiento: y 3)'' (1911-1912); ''La frente pensativa'' (1911-1912); ''Pureza'' (1912); ''El silencio de oro'' (1911-1913) i ''Idilios''<ref>[http://www.publico.es/culturas/448456/idilios-los-poemas-de-amor-ineditos-de-juan-ramon-jimenez «'Idilios', los poemas de amor inéditos de Juan Ramón Jiménez.»]</ref> (1912-1913), tots escrits durant la seva estada a la casa.
A Madrid, gràcies a [[Gregorio Martínez Sierra]] i a [[María Lejárraga]],<ref name="GlezRó">González Ródenas (2005); pàg. 115.</ref> el 1903 coneix una elegant i culta nord-americana, [[Luisa Grimm]] (1878-1960), casada amb el ric espanyol Antonio Muriedas Manrique de Lara, qui tenia interessos econòmics a Mèxic. Juan Ramón Jiménez es va enamorar de Luisa Grimm i fins i tot li va insinuar la possibilitat del matrimoni, que ella va rebutjar, i va mantenir-hi una abundant correspondència entre 1907 i 1915. Grimm, gran amant de la poesia, li va donar a conèixer molts textos lírics escrits en anglès, especialment d'autors del [[Romanticisme]], que llavors eren poc coneguts a Espanya. El 1912, Jiménez va començar a traduir, amb l'ajuda d'[[Alberto Jiménez Fraud]], l'''Himne a la bellesa intel·lectual'' de [[Percy Bysshe Shelley]], que va publicar el 1915.
===Matrimoni amb Zenobia Camprubí===
| |||