Catedral de València: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi |
Cap resum de modificació |
||
Línia 217:
== Interior de la Seu ==
=== Girola ===
Linha 290 ⟶ 229:
En el [[deambulatori]], enfront de la sagristia, es troben les [[campana|campanes]] conegudes com ''del rogle'' (roda de campanes) que s'utilitzen tots els dies, així com dues campanetes més d'avisos, que segons la tradició hi foren dutes per Jaume I el 1238 per a marcar la nova cultura sonora dels cristians, ben diferent de la musulmana.
==== Capelles de la girola ====
* '''Capella de la Mare de Déu del Rosari'''. Neoclàssica d'[[Antoni Gilabert Fornés|Antoni Gilabert]] i [[Llorenç Martínez]]. S'hi troba el sepulcre d'En Berenguer Guillem d'Entença, oncle de [[Jaume I]].
Linha 308 ⟶ 247:
* '''Capella de [[Dionís de París|Sant Donís]] i [[Margarida d'Antioquia|Santa Margarida]]'''. L'any 1961 es va procedir a eliminar la decoració classicista d'[[Antoni Gilabert Fornés|Antoni Gilabert]] i [[Llorenç Martínez]] quedant amb el seu aspecte actual que mostra el gòtic del s. XIII. Era l'antiga capella de Sant Lluís Bisbe, i també s'hi van traslladar els llenços de Vicent López Portaña a la seua ubicació actual. El gran retaule gòtic de Sant Donís i Santa Margarida prové de [[Església de sant Joan de l'Hospital (València)|Sant Joan de l'Hospital]].
==== Capella de la Resurrecció ====
[[Fitxer:Seu girola.jpg|miniatura|Detall de la capella de la Resurrecció]]
Linha 325 ⟶ 264:
La tradició conta que durant la dominació musulmana les relíquies del sant van desaparéixer i que cap a l'any [[1104]] el llavors bisbe mossàrab de València va anar en pelegrinatge a [[Terra Santa]], on pensava portar el braç esquerre del sant. Aquest bisbe va morir, però, inesperadament a [[Bari (Pulla)|Bari]], i allí van romandre les seues despulles mortals i el suposat braç del sant, fins a una data tan tardana com el 1970.
==== Sagristia Major ====
La sagristia és una de les parts més antigues de la catedral, gòtica del segle XIII. Es troba en el cantó dret al començament de la girola, en la seua intersecció amb el creuer. És un espai de planta quadrada cobert amb [[volta de creueria]] octopartita i [[Trompa (arquitectura)|trompes]] en els cantons. Té un gran finestral gòtic de sis metres d'alçària que la il·lumina. Es comunica amb una altra habitació que és l'actual [[Sala Capitular]] en la qual hi ha la galeria de retrats de tots els prelats que han ocupat la seu catedralícia.
Linha 332 ⟶ 271:
De les parets de la sagristia pengen llenços de [[Nicolau Falcó]], procedents de l'antic orgue renaixentista.
==== Altar Major ====
L'Altar Major de planta poligonal està cobert per una volta de sis nervis. Té cinc finestrals i es comunica amb la girola a través de dues portes laterals. Tant la volta com els murs estaven ornamentats amb murals encarregats a Miquel Alcanyís, que feu el 1432, però que van desaparéixer en un incendi el 1469. Posteriorment, cap al 1474, es van encarregar noves pintures, d'estil renaixentista, a [[Paolo de San Leocadio]] i [[Francesco Pagano]]. Aquestes pintures van ser tapades, però, per una luxosa ornamentació barroca durant 1674-1682, duta a terme sota la direcció de [[Juan Pérez Castiel]]. L'absis gòtic de planta poligonal quedà recobert amb noves voltes, superposició d'adorns, imatges, [[pilastra|pilastres]], [[columna salomònica|columnes salomòniques]], [[permòdol]]s, [[mènsula|mènsules]], [[petxina (arquitectura)|petxines]], [[timpà (arquitectura)|timpans]] partits, [[fistó|fistons]], àngels daurats, etc. La riquesa de marbres i daurats, la sumptuositat de les formes i profusa decoració evocava l'estil [[rococó]].
Linha 356 ⟶ 295:
</gallery></center>
===== Retaule major =====
[[Fitxer:Presbiteri_Seu2.jpg|miniatura|Altar Major de la Seu de València, renaixentista i barroc]]
En el presbiteri trobem a més un retaule que en realitat és un gran armari tancat per dues portes, que guardava un retaule renaixentista de plata (1492-1507) elaborat per l'orfebre Bernabo Thadeo de Piero de Posa, que fou fos a [[Mallorca]] en 1812 per encunyar moneda en la guerra contra [[Napoleó]].<ref name="Sim"/>
Linha 379 ⟶ 318:
</gallery></center>
==
==== Cimbori ====
{| style="margin:auto;" border="0"
|-
|[[Fitxer:València_seu_cimborri.jpg|miniatura|Cimbori des del carrer del Palau]]
|[[Fitxer:Cimbori_abril.jpg|miniatura|center|Vista zenital, amb petxines dels evangelistes]]
|}
D'estil gòtic ([[segle XIV]]-[[segle XV|XV]]), està format per un prisma octogonal de dos cossos superposats, amb huit [[vitrall|finestrals]] de fina [[traceria]] calada en cada cos. El primer cos o part baixa és d'autor desconegut, del segle XIV, mentre que el segon cos o part alta és obra de [[Martí Llobet]] (de cap al [[1430]]). El [[cimbori]] dota de llum natural sempre blanca en el [[creuer (arquitectura)|creuer]], gràcies a les finestres translúcides d'[[Alabastre (mineral)|alabastre]] i al fet que la seua carcassa de pedra està reduïda al mínim.<ref> Mira i Casterà, Joan Francesc, pàg. 28.</ref>
El cimbori descansa en [[trompa (arquitectura)|trompes]] còniques i es tanca amb una [[volta]] de creueria composta per huit nervis i plementeria de [[maó (construcció)|rajola]]. Amb una alçària d'uns 40 metres, l'absència de contraforts i la lleugeresa constructiva derivada de la traceria calada dels seus murs resulta prodigiosa des del punt de vista arquitectònic.
En les [[Petxina (arquitectura)|petxines]], davall les trompes del cimbori figuren quatre escultures d'estuc del segle XVIII que representen els quatre evangelistes amb els atributs amb què s'identifiquen: [[Lluc (evangelista)|Sant Lluc]] amb el bou, obra de Josep Pujol, [[Sant Joan Evangelista|Sant Joan]] amb l'àguila del mateix autor, [[Sant Mateu apòstol|Sant Mateu]] amb l'àngel, de Josep Esteve i «Sant Marc amb el lleó», de Francesc Sanchis. En la seua part superior hi ha una campana (''el cimboriet'') de 1805 que actualment no es fa servir.
<center><gallery>
Fitxer:Cimbori_seu5.jpg|Detall
Fitxer:Cimborri_seu3.jpg|Vista obliqua
Fitxer:VALENCIA ES Cathedral alabaster windows.jpg|Detall
Fitxer:Cimbori_seu4.jpg|Exterior des de dalt del [[Micalet]]
</gallery></center>
==== Capelles del transsepte====
Les vuit capelles són neoclàssiques, projectades per [[Antoni Gilabert Fornés|Antoni Gilabert]] i [[Llorenç Martínez]].
* Al costat de l'epístola:
** '''Capella de Sant Agustí'''. Retaule de [[Josep Camaron]]. Al terra hi ha la tomba de l'erudit [[Gregori Maians]].
** '''Capella de Sant Pasqual Bailon'''.
** '''Capella de la Beata Josefa Naval'''. Al paviment, davant, cenotafi del poeta [[Ausiàs March]].
** '''Capella de Sant Domènec de Guzmán'''. Retaule amb pintura a l'oli de [[Pedro de las Cuevas]].
* Al costat de l'evangeli:
** '''Capella del Beat Gaspar de Bono'''. Quadre anònim del segle XVIII.
** '''Capella de Santa Caterina d'Alexandria'''. Quadre del XVII, d'un deixeble de [[Jerónimo Jacinto de Espinosa]].
** '''Capella de Sant Francesc d'Assís'''. Retaule amb quadre de [[Josep Camaron]].
** '''Capella de Sant Antoni de Pàdua'''.
=== Naus ===
[[Fitxer:Seu_naucentral.jpg|miniatura|Nau central, amb el presbiteri al fons]]
[[Fitxer:Seu_biaix.jpg|miniatura|[[Arc esbiaixat]] en una finestra de l'«arcada Nova»]]
Linha 397 ⟶ 373:
A partir de 1774 començà el cobriment de les voltes i pilars amb decoració neoclàssica, per a tapar el gòtic original de les naus i de tot el temple, però dos segles més tard, el 1972, va començar la [[repristinació]] de la catedral i les naus van recuperar l'aspecte gòtic original, amb [[pilar (arquitectura)|pilars]] nus i [[volta|voltes]] de creueria simple amb [[plementeria]] de [[maó (construcció)|maons]].
==== Capelles ====
====== Capelles del costat de l'epístola ======
* '''Capella de Sant Pere Apòstol.''' Antigament era la parròquia de sant Pere, ara extinguida. Va estar tota pintada per frescs d'[[Antonio Palomino]] amb escenes de la vida de sant Pere, danyades el 1036 i ara tapades. Les parets estan decorades amb estuc. A més s'hi conserven sis grans llenços que [[Nicolau Falcó]] pintà per les portes que protegien l'orgue renaixentista.
Linha 414 ⟶ 390:
* '''Capella de sant Tomàs de Villanueva'''. També d'estil neoclàssic de la reforma d'[[Antoni Gilabert Fornés|Antoni Gilabert]] i [[Llorenç Martínez]]
===== Capelles del costat de l'Evangeli =====
* '''Capella de [[Sant Vicent Màrtir]]'''. D'estil neoclàssic dissenyada per [[Antoni Gilabert Fornés|Antoni Gilabert]] i [[Llorenç Martínez]]
Linha 423 ⟶ 399:
* '''Capella de la Immaculada Concepció'''. D'estil neoclàssic dissenyada per [[Antoni Gilabert Fornés|Antoni Gilabert]] i [[Llorenç Martínez]], conserva una còpia d'un original de [[Sariñena]].
===== Capelles dels peus =====
* '''Capella de la Santíssima Trinitat'''. D'estil gòtic (s.XV) obra de [[Pere Compte]] i [[Francesc Baldomar]]. amb els sepulcres de l'arquebisbe [[Martí d'Ayala]] (1566) que participà en el [[Concili de Trento]].
* '''Capella de Sant Sebastià'''. Neoclàssica d'[[Antoni Gilabert Fornés|Antoni Gilabert]] i [[Llorenç Martínez]], amb el magnífic llenç del «Martiri de Sant Sebastià» de [[Pedro Orrente]].
=== Antiga Aula Capitular, actual Capella del Sant Calze ===
[[Fitxer:Sant_calze_passadís.jpg|miniatura|Detall del sostre de [[Pere Comte]] al passadís]]
Obra d'[[Andreu Julià]] en estil gòtic florit (1356-1369), l'actual capella del [[Sant Calze]] es destinava en un principi a la celebració de reunions del [[capítol (catolicisme)|capítol]] de la catedral, açò és, en [[capítol (catolicisme)|Sala Capitular]]. També s'emprava per al soterrament de prelats i canonges, i en el seu subsòl hi ha una [[cripta]] que hui es troba cegada. Després va servir de càtedra de [[teologia]], sent també aprofitada per a reunir-se les [[Corts Valencianes|Corts]] del [[Regne de València|Regne]]. Més tard va rebre el nom de ''Capella del Crist de la Bona Mort'', però el 1916 es va decidir el trasllat del Sant Calze a la capella, d'on prové el seu actual nom.
Originàriament era una capella exempta, però en 1496 [[Pere Comte]] va concloure el passadís, en estil gòtic florit, que l'unia amb la resta de la Seu. Per a accedir-hi, cal entrar per la porta dels Ferros i girar a mà dreta fins que trobem una entrada al passadís, al final del qual hi ha una portalada gòtica tallada en pedra que hi dona accés. En aquest corredor trobem cinc sepulcres gòtics de pedra, un dels quals és del bisbe [[Vidal de Blanes]], que manà edificar la Sala Capitular, hui del Sant Calze. A més hi trobem un crist tallat en fusta, davall del qual hi ha un fresc passat a llenç de l'''Adoració dels Pastors'', obra de 1472, de [[Paolo de San Leocadio]]. Aquesta obra, que es troba en un estat de conservació pèssim, era un dels frescs que realitzà per a mostrar el seu mestratge i acreditar-se per a pintar el presbiteri i és, alhora, una de les primeres pintures renaixentistes –si no la primera– feta a la península Ibèrica. Davant d'aquest fresc hi ha un retaule de Sant Miquel posterior, de la primeria del XVI, obra primerenca de [[Vicent Macip]], encara d'estructura gòtica, tot i que de transició al Renaixement. Resulta interessant comparar-lo tant amb l'Adoració dels Pastors de [[Paolo de San Leocadio]] com amb el quadre del Baptisme del Crist, obra de maduresa del mateix Macip (vegeu foto a l'apartat de la ''porta dels Ferros'').
<center><gallery>
Fitxer:Seu santcalze3.jpg|Detall de la part central del retaule gòtic
Fitxer:Seu santcalze4.jpg|Vista zenital de l'elegant volta de creueria de huit nervis
Fitxer:Seu macip jove.jpg|Retaule de [[Vicent Macip]] en el passadís d'entrada
Fitxer:Seu sanleocadio.jpg|Detall del quadre de [[Paolo de San Leocadio|San Leocadio]] en el passadís
</gallery></center>
[[Fitxer:Seu_santcalze.jpg|miniatura|Vista obliqua de l'elegant volta de creueria de huit nervis de la Capella del Sant Calze]]
[[Fitxer:Seu_santcalze2.jpg|miniatura|Excepcional retaule [[art gòtic|gòtic]] d'[[Alabastre (mineral)|alabastre]] de la Capella del Sant Calze]]
La Capella del Sant Calze, de planta quadrada, fa tretze metres per banda i setze d'alçària, amb parets llises de pedra fosca llaurada i tres finestrals amb vitralls policromats. Hi destaca la bella i complicada [[volta (arquitectura)|volta]] gòtica amb huit nervadures i vint-i-quatre [[arc tercelet|tercelets]] que formen una estrela de huit puntes, que descansen sobre [[mènsula|mènsules]] policromades. Sobre les [[clau de volta|claus]] de la volta, també policromes, figuren els dotze [[apòstol]]s, llevat de la central, on hi ha la coronació de la Mare de Déu en el cel després de l'assumpció.
També cal ressaltar el retaule, tallat en alabastre, que emmarca el Sant Calze, que procedeix de l'antiga façana gòtica del [[rerecor]], i que va ser col·locar ací el 1777, en ser substituït aquell per un altre de neoclàssic, hui desaparegut. És obra dels arquitectes [[Antoni Dalmau (arquitecte)|Antoni Dalmau]] i [[Julià lo Florentí]] (1441-1446), i a més van intervenir-hi els escultors Joan de Sagrera, Joan de Sogorb i Arnau de Brussel·les. En la part superior del retaule destaquen els dotze relleus de Julià lo Florentí, que són una de les primeres obres del [[Renaixement]] a [[Espanya]]. Les escenes inferiors corresponen a l'[[antic testament]], mentre que les superiors corresponen al [[nou testament|nou]].
La capella presenta a més una sèrie de bancs de pedra, que circumden el recinte, i van servir com a seient en l'antiga aula d'estudis. D'altra banda, en el mur de la dreta, hi ha el púlpit gòtic de pedra des del qual [[Sant Vicent Ferrer]] explicava la seua càtedra de teologia, mentre a la seua dreta hi ha el quadre l'Adoració dels Reis de Julià lo Florentí (1469-1472), pintat al fresc, restaurat i passat a llenç.
En el mur, a major alçària, es troben penjats dos grans trossos ―de cinquanta-nou i de setanta metres, respectivament― de grosses cadenes. Són les que antany tancaven el port de [[Marsella]], que tenia fama d'inexpugnable, i que el 19 de novembre de 1423 [[Saqueig de Marsella|va trencar]] la nau de [[Romeu de Corbera]], al capdavant de les altres galeres de l'estol d'[[Alfons el Magnànim]] en l'atac a la capital de la [[Casa d'Anjou]], rival del rei. Les cadenes del port foren preses com a trofeu, portades a València i donades pel mateix rei a la catedral.
En la mateixa acció també foren preses com a botí de guerra les relíquies de Sant Lluís de [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]], patró de [[Marsella]], que foren igualment donades a la Seu (si bé retornades a França per [[Ferran VI d'Espanya]]). En un primer moment, les cadenes foren depositades en el presbiteri però amb les reformes de l'any 1779 es van ubicar en l'actual capella del Sant Calze.
També hi ha un quadre de [[Vicent López]], del segle XIX, que representa l'expulsió dels moriscs, i una pintura sobre taula del segle XV que representa [[Sant Cristòfol màrtir|sant Cristòfol]].
Enfront del mur on es troba el púlpit hi ha una portada gòtica d'arc mixtilini que enquadra en una motlura una escena de l'Anunciació de [[Joan de Kassel]], del [[1497]]. Aquesta condueix al museu de la catedral, on hi ha obres de pintors primitius valencians, com ara [[Jacomart]] i [[Roderic d'Osona|Osona]], i d'altres autors, com [[Joan de Joanes]], Correggio, [[Pedro Orrente|Orrente]],[[Jeroni Jacint Espinosa|Espinosa]], [[Vicent López]], [[Francisco de Goya]], etc. (Vegeu més avall)
==== El Sant Calze ====
[[fitxer:Chalice of Valencia.JPG|miniatura|El Sant Calze]]
El tresor més important que alberga aquesta sala, del qual rep el nom, és el [[Sant Greal|Sant Calze]], donat pel rei [[Alfons el Magnànim]] el 1437 i alçat a la sala de relíquies fins que el 1916 es traslladà a aquesta capella. Fins a 1744 el calze era emprat amb regularitat, però li va caure a un religiós en terra i es va clavillar; després deixà de gastar-se i restà com a simple objecte de culte. Actualment es troba protegit per un fanal i descansa sobre una mènsula dins del retaule gòtic d'alabastre abans esmentat. La copa és de pedra de tipus [[àgata]] oriental o [[calcedònia (mineral)|calcedònia]] reixada, de la varietat anomenada [[cornalina]], de color roig fosc. El seu diàmetre és aproximadament de deu centímetres i la seua alçària de set. Tant la superfície exterior com la interior són llises. La base és xicoteta i circular i està datada en el [[segle I dC]].
El peu de la copa està constituït per una naveta, en posició invertida, també de [[calcedònia (mineral)|calcedònia]], molt translúcida, rivetejada en [[or]]. La unió entre el peu i la copa i les dues anses estan finament treballades en or. La muntura, de fina [[orfebreria]], està encastada amb valuoses perles i [[maragda|maragdes]]. Tant el peu com les anses foren muntades en temps medievals.
La llegenda d'aquesta relíquia menciona que, a la mort de la [[Mare de Déu]], els deixebles de [[Jesús]] es van repartir tot el que guardava i que [[Sant Pere]] es va portar el Calze a [[Roma]]. A causa de les freqüents persecucions patides pels cristians, el papa [[Sixt II]] va entregar la preada relíquia a [[Sant Llorenç màrtir|sant Llorenç]], el seu diaca, el qual va fer traslladar el calze a [[Osca]], la seua pàtria. Allí va estar el Sant Calze fins a l'any 712, que els cristians, fugint dels musulmans, es van refugiar en els [[Pirineus]] i finalment en el [[monestir de Sant Joan de la Penya]], prop de [[Jaca]].
D'allí, segons citen els historiadors, va passar a [[Saragossa]], al palau reial de l'[[Aljaferia]]. El Sant Calze fou donat per la comunitat de Sant Joan de la Penya al rei d'[[Corona d'Aragó|Aragó]], [[Martí l'Humà]] el [[1399]], el qual, agraït, va entregar a canvi als monjos de Sant Joan un altre calze d'or.
El [[Sant Greal|Sant Calze]] va estar en poder dels monarques de la [[Corona d'Aragó]] fins que l'any 1437 [[Alfons el Magnànim]], que havia portat a València la relíquia per a la capella del seu palau reial, havent-se d'absentar del [[Regne de València]], les va entregar a la catedral, que des de llavors alberga el Sant Calze.<ref> [[Joan Francesc Mira]] considera que si aquesta veneració pel Sant Calze s'haguera escampat més àmpliament o si els valencians hagueren tingut l'habilitat promocional dels gallecs, a hores d'ara la catedral de València seria un centre de pelegrinatge tan important com [[Santiago de Compostel·la]] (Mira i Casterà, Joan Francesc, pàgs. 30-32).</ref>
== Museu catedralici i diocesà ==
[[Fitxer:Apòstols38.jpg|miniatura|Apòstols originals]]
| |||