Castellar del Vallès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
→Edat moderna: desambiguació |
||
Línia 110:
Castellar entra a l'edat moderna sotmès al poder dels senyors de Clasquerí i del batlle que presideix el Consell General. Com a la resta del país, de mica en mica comencen a aparèixer [[bandolerisme|bandolers]] que controlen els camins i boscos. Un element important d'aquesta etapa de la història és l'aparició de la santa [[inquisició]] i la seva croada en contra de les dones acusades d'[[heretgia]] i [[bruixeria]]. Durant aquests processos, tres castellarenques són denunciades i jutjades per practicar màgia negra.<ref name="bruixes">{{ref-llibre |cognom= Orriols i Monset |nom=Lluís |títol=Les Bruixes segrestades |editorial=Rafael Dalmau |lloc=Barcelona |data=1994 |isbn=8423204774}}</ref> Concretament, les acusacions contra aquestes tres dones comença l'any 1620 quan Lleonard Prats, mestre de cases de la vila de Sabadell, denuncia a Jerònima Muntada per haver caçat un gripau amb dos pals. Arran de la detenció de Jerònima Muntada són acusades també altres dones de Castellar que, en plena cadena de delacions i induïdes pels torturadors inquisidors, denuncien altres víctimes de Sabadell. Finalment, Eulàlia Oliveres i Saulet, Violant Carnera de les Arenes i la mateixa Jerònima Muntada són jutjades per bruixeria, sentenciades i executades pels càrrecs de fer caure pedregades, emmetzinar l'aigua i provocar grans danys, renegar de Déu i de la Santíssima Verge i altres pràctiques prohibides.<ref name="bruixes3">{{ref-web |url=http://rutesvalles.org/ca/default/itineraris/itineraripatrimoni/id/2/idpatrimoni/11|títol=Les bruixes de Castellar |consulta=26/7/2011 |obra=Patrimoni intangible|editor=Consorci de Turisme del Vallès Occidental |data= }}</ref>
Durant la [[guerra de successió espanyola]] els homes d'[[Antoni Desvalls i de Vergós]] hi van passar pel municipi el dia 14 d'agost de [[1714]].<ref name="s1714batalles">{{ref-publicació | cognom=Mata | nom =Jordi | article =6 batalles decisives | publicació = Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 108 |data = setembre 2011 | pàgines = p.32-37 |issn = 1695-2014}}</ref> També destaca, que [[Francesc Ametller i Perer]], jurista i polític català [[botifler|filipista]] i un dels autors del [[Decret de Nova Planta]], havia nascut a [[Ca n'Ametller (Castellar del Vallès)|Ca n'Ametller]] una de les masies de la vila, tot i que feu la seva carrera política i professional a [[Barcelona]].<ref name="Mestre">{{citar ref|cognom=Mestre|nom=Jesús (director)|títol=Diccionari d'Història de Catalunya|any=1998|place=Barcelona|editorial=Edicions 62|isbn=84-297-3521-6|pàgina=39}}</ref>
En el pla artístic, durant el segle XVI, el pintor [[Pere Serafí]] ''Lo Grec'' pinta un retaule a la capella de Santa Bàrbara que seria destruït posteriorment.<ref name="petita" /> Al segle XIX, concretament l'any 1773, la parròquia es trasllada al nucli de la riba esquerra del riu, on viu la majoria de la població, arran de la construcció d'una nova església sobre l'antiga capella de Sant Iscle i Santa Victòria. L'any 1716 el nucli es denomina Tolosa o Tolosa de les Fàbregues, i està format per unes 149 famílies que corresponen a una població de 881 persones, de les quals 542 pertanyen a la parròquia de Sant Esteve, 184 a la de Sant Feliu del Racó i 43 a la de Sant Julià. La majoria de la gent treballa com a jornaler, tot i que documentalment es troben ferrers, teixidors, espardenyers, sastres i carnissers.<ref name="cadastre">{{ref-llibre |cognom= Pinyot i Garròs |nom=Joan |títol=El Reial Cadastre de Castellar del Vallès |editorial=Arxiu d'Història de Castellar del Vallès |lloc=Castellar del Vallès |data=1985 |isbn=84-398-5743-8}}</ref>
| |||