Procés independentista català: diferència entre les revisions

L'origen d'aquest procés cal cercar-lo en l'augment del pes del [[moviment independentista català]] des de les consultes populars iniciades a [[Arenys de Munt]] el 2009 i sobretot arran de la manifestació sobiranista de l'any 2010 que es realitzà com a resposta a la sentència del [[Tribunal Constitucional d'Espanya]], en la qual aquest òrgan no judicial decidí retallar l'estatut que havia aprovat en referèndum el 2006 la ciutadania de Catalunya. Posteriorment, el procés ha estat propulsat a través de sis grans mobilitzacions independentistes que s'han succeïttingut lloc els anys 2012, 2013, 2014, 2015, 2016 i 2017, les sis fetes coincidint amb la [[Diada Nacional de Catalunya]], les quals han posat la independència de Catalunya en el centre del debat sociopolític i, a més, han fet canviar el mapa electoral.

Després de la manifestació multitudinària de 2012 es van convocar [[Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012|eleccions]]. En aquests comicis, els partidaris de celebrar un referèndum sobre la independència van assolir la majoria parlamentària. En conseqüència, el Parlament va aprovar la [[Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya]] i es va formar un govern pro-referèndum. El nou govern va decidir convocar aquest referèndum el [[9 de novembre de 2014]], però no es pogué celebrar com a tal per la no -acceptació d'aquest per part del [[Congrés dels Diputats espanyol]], motiu pel fou substituït per una consulta popular. Aquesta consulta, tanmateix, també fou impugnada pel [[Govern d'Espanya]] i suspesa pel Tribunal Constitucional espanyol, per la qual cosa el [[Govern de Catalunya]], la va substituir per un [[Consulta sobre la independència de Catalunya|procés participatiu]] que incloïa una consulta amb la mateixa pregunta i que es va dur a terme el mateix dia. Tot i les pressions dels governants i les institucions espanyoles, més de 2 milions de ciutadans de Catalunya van anar a votar. Els vots partidaris de la independència van guanyar per majoria.

Davant la negativa dels polítics i les institucions espanyoles a acceptar els resultats de la consulta, es van convocar unes noves [[Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015|eleccions al Parlament de Catalunya]]. Les forces partidàries de la independència van plantejar aquests comicis com a plebiscitaris, és a dir, substitutius del referèndum que no s'havia pogut celebrar. Malgrat que no van assolir la majoria de vots, sí van aconseguir la majoria parlamentària, amb la qual van aprovar al parlamentParlament la [[Declaració d'inici del procés d'independència de Catalunya]] i es va formar un govern independentista. Posteriorment, el Parlament de Catalunya va aprovar la [[Llei del referèndum d'autodeterminació de Catalunya]] i la [[Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República]] el setembre del 2017 per tal de garantir la seguretat jurídica, la successió ordenada de les administracions i la continuïtat dels serveis públics en cas d'independència.

Des d'alguns sectors, s'anomena processisme a la ideologia política que està a favor del procés independentista català. Moltes vegades es fa servir el terme en sentit pejoratiu per designar aquelles persones o actituds que suposadament estan només a favor del procés sense estar necessàriament a favor de la independència.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Palà|nom=Roger|article=El procés s’ha acabat: benvinguts al ‘processisme’|publicació=La nevera: Blog de Roger Palà|url= http://www.elcritic.cat/blogs/rogerpala/2015/03/09/el-proces-sha-acabat-benvinguts-al-processisme/|data=9 març 2015|pàgines=}}</ref>