Indústria del petroli: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
→Història moderna: enllaç a Península d'Abşeron |
||
Línia 28:
La [[Rússia Imperial]] va produir 3.500 tones de petroli el 1825 i va doblar la seva producció a mitjans de segle.<ref> NY Krylov, A.A.A Bokserman, E. R. Stavrovsky. '' The Oil Industry of the Former Soviet Union ''. CRC Press, 1998. Page 187. </ref> Després que la producció de petroli comencés en el que avui es coneix com a [[Azerbaidjan]] el 1848, dos grans oleoductes van ser construïts a l'Imperi Rus: un de 833 quilòmetres de longitud, la finalitat del qual era transportar el petroli des del [[mar Caspi]] fins al port de [[Batum]] al mar Negre ([[Oleoducte Bakú-Batumi]]) i un altre de 162 quilòmetres per a portar el petroli des de [[Txetxènia]] fins al Caspi.
Amb l'arribada del [[segle XX]] la producció de cru de l'Imperi Rus, que procedia gairebé íntegrament de la [[península d'
Les primeres refineries de petroli modernes van ser posades en funcionament per [[Ignacy Łukasiewicz]] prop de [[Jasło]] (aleshores pertanyent al Regne de [[Galitzia i Lodomeria]] a [[Galitzia]] de l'Europa Central), avui [[Polònia]], entre els anys 1854 i 1856.<ref>{{ref-llibre|autor = Frank, Alison FLEIG|títol = Oil Empire: Visions of Prosperity in Austrian Galícia (Harvard Historical Studies)|editorial = Harvard University Press|any = 2005|isbn = 0-674-01887-7}}</ref> Tenien una mida reduïda, ja que la demanda de combustible refinat era encara petita. Tractaven el petroli per a la fabricació d'asfalt artificial i d'oli per a maquinària i lubricants, a més de per al combustible del llum de querosè d'Łukasiewicz. A mesura que els llums de querosè guanyaren popularitat, la indústria de refinament va créixer a la zona.
|