Regne Franc: diferència entre les revisions

| notes =

}}

 

== Història==

La invasió àrab del [[Regne visigòtic de Toledo]] i la posterior invasió de les Gàl·lies seria frenada per [[Carles Martell]] a la [[batalla de Tours]] (732). [[Pipí I el Breu]], que fou [[majordom de palau]] i dominava [[Austràsia]], [[Nèustria]] i [[Regne de Borgonya|Borgonya]] posà fi al domini merovingi i establí el domini carolingi que acompanyat de conquestes culminarien els seus descendents amb l'establiment de l'[[Imperi Carolingi]]. Pocs anys més tard, [[Carlemany]] fou investit emperador a [[Aquisgrà]] pel mateix papa, i dirigí esforços militars francs cap al sud conquerint en nom de la cristiandat els territoris de la [[Septimània]], però fracassà en la intenció d'expulsar els àrabs de la [[península Ibèrica]] havent d'establir el que s'anomenà la [[Marca Hispànica]].

 

Els francs proliferaren apropiant-se de les restes de l'[[Imperi Romà d'Occident]] sustentada en l'[[imperialisme]] i l'[[esclavatge]]. Aquesta es basava en una societat piramidal culminada per l'[[emperador romà]] i recolzada per un potent engranatge de [[funcionari]]s i [[exèrcit]], que requeria fortes taxes impositives, tant [[impost directe|impostos directes]] i [[impost indirecte|indirectes]], per al seu manteniment. La manca de conquestes i l'excés de funcionaris s'apunten com a causes de l'esfondrament econòmic i de poder del baix imperi romà. L'establiment d'estats bàrbars europeus anà acompanyada d'un procés de [[feudalisme|feudalització]] i per tant del pas de funcions públiques, pròpies de l'estat, a mans privades. Els francs, poc més de cinc mil homes al s. VI segons estima Gibbon,<ref name="Gibbon"/> no disposaven d'aquestes estructures socials ni de recursos humans per mantenir-la, pel que en un inici els territoris que passaren al seu domini eren abundosos en explotacions agrícoles gestionades per esclaus i [[colon]]s (''colonii''), però la manca d'aquest control efectiu davant la fuga segurament conduí a les aristocràcies locals a fer "casaments" és a dir a dotar als [[serf]]s de la propietat de les terres de cultiu i per tant d'una certa independència econòmica, bé que sota càrregues impositives d'arrendament menors que en època baix-imperial. Els francs serien certament l'elit dirigent d'aquests territoris llatinitzats, que basarien el seu control per la contraprestació d'una protecció militar envers possibles invasions foranes o intromissions d'altres senyors feudals.<ref>{{ref-llibre|cognom= Salrach |nom= Josep Maria | capítol= La formació de la societat feudal. Segles VI - XII|títol= Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans |consulta= 9/4/2011 |edició= 1a edició |editorial= Fundació Enciclopèdia Catalana |lloc= Barcelona |data= 1998|pàgines= |isbn= 8477399808 }}</ref>