Adrar Tmar: diferència entre les revisions

Fou poblat al [[neolític]] i la seva desertificació ha deixat les restes arqueològiques intactes entre les quals els cercles de pedra i l'antiga ciutat d'Azougui. Les seves depressions estan seguides per ''ueds'' (rius generalment secs) o a les depressions tancades (anomenades grayr) estan plenes de ''shebkhas'' (llacunes salades generalment seques excepte els períodes de pluja) L'altura màxima és el Dhar, de 830 metres. Coneguda per les seves gorgues i dunes, hi viu poca gent, la majoria a la ciutat d'[[Atar (Mauritània)|Atar]]. Hi ha altres oasis: Azougui, Ksar Torchane, Toungad, Oujeft i Chuinguiti[[Chinguetti]].

La zona fou habitada pels [[bafour]]. Els portuguesos encara anomenaven aquestes muntanyes com "muntanyes de Bafor" en el [[segle XVI]] però a partir del segle X hi havien entrat els [[lamtuna]] i el seu cap [[Abu Bakr benibn Umar vaibn conquerirTalakakin|Abu ShinkitBakr (Chinguitiibn oUmar]] va conquerir Chinguetti) i després efímerament [[Ghana]]; tres segles més tard els [[makil]], expulsats pels [[marínides]] del Marroc, es van dirigir al sud i van sotmetre a les tribus berbers; el moviment marabut del [[segle XV]] també va contribuir a difondre l'àrab; en aquesta època es va establir la jerarquia a la societat; a dalt els guerrers o ''[[hàssan (guerrer)|hasan]]'', després els marabut o ''[[zuaya]]'' i finalment els tributaris o ''[[zenaga]]'', i sota de tot els esclaus (bafour, negres, mestissos) coneguts com a ''[[haratin]]''.