Adrar Tmar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules de geografia i altres canvis menors |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
L'[[altiplà]] d{{'}}'''Adrar ''' (en [[berber]]: [[Fitxer:Adrar in Tifinagh.svg|50px|Adrar en amazic]], literalment ''[[Muntanya]]'') conegut també com a '''Adrar Tmar''' per distingir-lo de les muntanyes [[Adrar des Ifoghas|Adrar]] de [[Mali]] és un conjunt d'altiplans del Sàhara que cobreix una superfície de 150.000 km² al nord de [[Mauritània]].
Fou poblat al [[neolític]] i la seva desertificació ha deixat les restes arqueològiques intactes entre les quals els cercles de pedra i l'antiga ciutat d'Azougui. Les seves depressions estan seguides per ''ueds'' (rius generalment secs) o a les depressions tancades (anomenades grayr) estan plenes de ''shebkhas'' (llacunes salades generalment seques excepte els períodes de pluja) L'altura màxima és el Dhar, de 830 metres. Coneguda per les seves gorgues i dunes, hi viu poca gent, la majoria a la ciutat d'[[Atar (Mauritània)|Atar]]. Hi ha altres oasis: Azougui, Ksar Torchane, Toungad, Oujeft i
La zona fou habitada pels [[bafour]]. Els portuguesos encara anomenaven aquestes muntanyes com "muntanyes de Bafor" en el [[segle XVI]] però a partir del segle X hi havien entrat els [[lamtuna]] i el seu cap [[Abu Bakr
El territori estava regit per un emir que fou independent fins al [[1909]]. La zona fou ocupada per la columna Gouraud aquest any [[1909]]. L'emir fou posat sota protectorat francès però es va revoltar el [[1932]] i la lluita va durar dos anys. Vegeu '''[[Emirat d'Adrar]]'''.
|