Fotomecànica: diferència entre les revisions

'''Fotomecànica''' esés un mot que refereix a una part del que esés la preimpressió i cobreix les activitats que s’han de fer per a preparar l’obrel’obra del creador, ja sigui un dissenyador, un fotògraf o qualsevol persona que vulgui editar un disseny, fins que aquesta creació entra en enla màquina d'imprimir.

La fotomecànica darrerament ha sofert una transformació molt radical en aquestels darrers anys,. de fet, laLa revolució va tenir el punt de partida, en el moment en què la tecnologia va permetre digitalitzar una imatge.<ref>{{Ref-web|url=http://www.prepressure.com/prepress/history|títol=The history of prepress|consulta=31-5-2016|llengua=anglès|editor=Prepressure.com|data=}}</ref>

La concepció tradicional de la Fotomecànicafotomecànica, la podíem dividir en tres especialitatespecialitats, que de fet es devanien en tres oficis diferents, aquestes tres seccions eren:

'''La part fotogràfica''' de la Fotomecànicafotomecànica era la responsable de portar la imatge de l’original a una fotografia en pel·lícula plana a la mida de la reproducció final, fen servir equipament molt especialitzat com càmeres<ref>{{Ref-web |url=https://www.google.es/search?q=camaras+de+fotomecanica&client=firefox-b&tbm=isch&tbo=u&source=univ&sa=X&ved=0ahUKEwjmiqWl45XNAhUGExoKHcPvC0UQsAQIKw&biw=1351&bih=751 |títol=ImatgesImágenes sobre camarascámaras de fotomecanicafotomecánica|consulta=07/06/2016|llengua=Español|editor=|data=}}</ref> vertical o horitzontals i amb tècniques diferents ja fos l’original de línies (plumaploma), de tons contínuescontinus en blanc i negre (directe) o fotografia en colors, en suport de paper de color o diapositives, en aquest cas, la reproducció podia ser [[tricomia]] o quatricomiaquadricromia (quatre colors) en funció del nombre de colors en quequè s'hagués d'imprimir, òbviament el tractament era diferent en cada una d'aquestsaquestes situacions.

'''El retocador''' era responsable de rectificar els colors o contrastos de la reproducció a indicació del dissenyador, o bebé simplement compensar les deficiències de la tècnica fotogràfica i ajustar els tons i colors ala l'original, en el cas que la reproducció fos combinada de plumaploma i directes, com seria el cas de la majoria d’anuncis, també era l’encarregat de fer el muntatge de les diferents pel·lícules que intervenen.

'''Les''' '''proves d’impressió''' sonsón el darrer pas en aquest procesprocés i es feien per obtenir la l'aprovació del treball per part del creador i a més servien de referència ala l'impressor.

El producte acabat era el lliurament en forma de suport de d'una pel·lícula plana per color cada color d'impressió, també dits fotolits, que solien anar acompanyats de d'un "llibre de gamesgammes" o proves d'impressió.

A principi dels 70setanta, les tècniques d'introducció de les imatges en el circuit de producció, va començar a canviar amb els primers escànner Crosfield, Hell, i molts altres, que bàsicament simplificaven la tasca de d'obtenir la separació de colors de forma mesmés consistent i eren capaços d'ajustar els colors de la reproducció mesmés acuradament simplificant la tasca dels retocadors.

Però en aquells darrers anys del segle, el que realment va revolucionar la fotomecànica en particular i la preimpressió en general, va ser en quant els escàners varen ser capaços de digitalitzar les imatges, tot va canviar, en un principi lentament, per exemple, el retoc ja es podia fer en sistemes de gestió d'imatges com el Hell Cromacom o el Magnascan de Crosfied .

De mica en mica, l'evolució es va anant accelerant de la mà de la irrupció de nou equipament com els Apple [[Apple Macintosh|Macinthos]] i de programaris especialitzats per elal retoc de les imatges com el Photoshop i d’altres especialitzatespecialitzats per elal muntatge de pàgines com el PageMaker, o el Freehand, per citar només-ne alguns dels més populars.

Per la secció de les proves, també l’industriala indústria va anar treientraient solucions mesmés ràpides i amb una qualitat i fiabilitat molt propera o inclús superior que les proves de tinta, d’aquests, segurament el mesmés popular va ser el Cromalin<ref>{{Ref-web |url=http://www2.dupont.com/Products/en_RU/Cromalin_en.html |títol=Dupont Cromalin |consulta=07/06/2016|llengua=Angles|editor=Dupont|data=}}</ref> de la companyia [[Dupont]], però també en van tenir altres empreses com [[Kodak]], 3M, [[Agfa-Gevaert|Agfa]] Fuji i algunes mesmés.

Amb el pas del temps, tots aquests equipaments i programaris han evolucionat amb mesmés potència i amb preus molt mesmés assequibles, de tal formamanera que amb els coneixements necessaris i pel aque nivellfa dea reproduccions no massa complexes,. tanTant es,és així que avui dia el mateix creador podria fer-se les formes per a entrar a màquina d’imprimir, ja que amb les noves tecnologies de directa a d’impressiód'impressió no es necessiten ni siquieratan sols els fotolits.

Ara com ara, el taller de fotomecànica, continua sent imprescindible per treballs especialment complexescomplexos i que necessiten d'uns coneixements complexos, però la concepció clàssica de la Fotomecànica ha canviat radicalment, la digitalització de les imatges, pot seguir sent a partir d'escànnersescàners, però també poden provenir de càmeres de fotografia digital. El retoc, ha deixat de ser sobre els fotolits, ara es fa amb els computadors i programaris especialitzats, els textos també solen arribar en format digital i tot plegat es combinen amb programaris especialitzats

El producte acabat de la Fotomecànica, ja no solen ser fotolits i es poden trametestrametre en format digital ala l'impressor de forma telemàtica i aquest sol fer les planxes d'imprimir amb tecnologia CTP (Filmació directa a la planxa) o bebé amb impressió digital.