Interfície d'usuari: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 5:
Per treballar amb un sistema, els usuaris han de ser capaços de controlar-lo i avaluar-ne l'estat. Per exemple, en conduir un automòbil, el conductor fa servir el volant per controlar la direcció del vehicle, i els pedals de l'accelerador, del fre i del canvi de marxes per controlar la velocitat del vehicle. Per a aquesta finalitat existeixen aquesta mena de dispositius.
 
Les interfícies d'usuari són també conegudes per les seves sigles en anglés, "Human Machine Interface (HMI)". El terme '''interfície d'usuari''' sovint s'utilitza en el context dels sistemes informàtics i dispositius electrònics. La interfície d'usuari d'un sistema mecànic, un vehicle, o una instal·lació industrial es refereix moltes vegades a la interfície entre l'home- i la màquina. HMI és una modificació del terme original anglès MMI (man-machine interface).<ref>{{ref-publicació|autor1=Griffin, Ben|autor2=Baston, Laurel|títol=Interfaces|pàgina=5|url=http://peace.saumag.edu/faculty/kardas/Courses/CS/Interfaces2007_files/Interfaces2007.ppt|consulta= 7 juny 2014|format=Presentation|citació=The user interface of a mechanical system, a vehicle or an industrial installation is sometimes referred to as the human-machine interface (HMI).|url-status=live|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140714160915/http://peace.saumag.edu/faculty/kardas/Courses/CS/Interfaces2007_files/Interfaces2007.ppt|arxiudata= 14 juliol 2014}}</ref>
 
Els sistemes HMI podem pesar-los com una "finestra" d'un procés. Aquesta finestra pot estar en dispositius especials com panells d'operadors o una computadora. Els sistemes HMI en computadores es coneixen també com software HMI o de monitoreig i control de supervisió. Els senyals del procés són conduïts al HMI per mitjans de dispositius com targetes d'entrada/sortida en la computadora, PLC's (Controladors Lògics Programables), RTU (Unitat Remotes de I/O) o DRIVE's (Variadors de velocitat de motors). Tots aquests dispositius han de tenir una comunicació que entengui el HMI.
Línia 22:
- ''Alarmes'': És la capacitat de reconèixer esdeveniments excepcionals dins del procés i reportar-lo en aquests esdeveniments. Les alarmes són reportades basades en límits de control preestablerts.
 
- ''Control'': És la capacitat d’aplicar algoritmes que ajustin els valors del proses i així mantenir aquests valors dins de certs límits. Control va més enllà del control de supervisió removent la necessitat de la interacció humana. Tot i així, l’aplicació d’aquesta funció des d'un software corrents en un PC pot quedar limitada per la confiabilitatconfiança que vol obtenir-se del sistema.
 
- ''Històrics''. És la capacitat de mostreig i emmagatzematge en arxius, dades del procés a una determinada freqüència. Aquest emmagatzematge de dades és una poderosa eina per a l’optimització i correcció de processos.
Línia 47:
 
== Valoració i objectius ==
El principal objectiu d'una interfície d'usuari és que aquest (l'usuari) es pugui comunicar a través d'ella (la interfície) amb algun tipus de dispositiu, com per exemple un PC o una PDA. Aconseguida aquesta comunicació apareix un segon objectiu: que aquesta comunicació es pugui desenvolupar de la manera més fàcil i còmoda possible per l'usuari. Malgrat tot, les interfícies no sempre són intuïtives. Es dóna el cas per exemple en les interfícies de línia d'ordres (CLI), que es troben per exemple en alguns sistemes operatius com els NOS dels ruters o alguns 'shell' d'Unix, DOS, etc. Aquestes interfícies són les primeres que van utilitzar els ordinadors i actualment estan antiquades, encara que els més nostàlgics les segueixen preferint perquè se saben de memòria les ordres. També és important reconèixer les interfícies de línia d'ordres com el millor mitjà perquè l'administrador del sistema pugui dur a terme tasques complexes, i per això se segueixen utilitzant i tot sistema operatiu disposa d'un intèrpret d'ordres (shell a Unix, consola, o el símbol del sistema en Windows) com a part fonamental de la interfície de l'usuari. Per exemple si volem crear un usuari en un sistema disposem d'un programa que activarem amb [[doble clic]] del ratolí i emplenarem una sèrie de dades en una finestra de diàleg. Una vegada hem omplert les dades i confirmem l'operació que estem realitzant ja tenim l'usuari creat. Per tant això és molt més fàcil que no pas recordar la comanda i les opcions per fer-ho sense la interfície. Aquest tipus de coses són les que fan útils les connexions entre la màquina- i l'home. Ara imagini que és l'administrador d'un sistema que ha de crear 200 usuaris. Segurament no li és difícil d'imaginar el molest de l'operació. Això se soluciona creant el que es diuen "scripts" o petits programes que realitzen tasques en un sistema operatiu. Són fitxers BAT en Windows i shell scripts en Unix/Linux. Aquests petits programes utilitzen el conjunt de comandes que ofereix el sistema. A més, no tot es pot fer a través de la interfície gràfica, hi ha certes funcions per a usuaris avançats i administradors que només és possible realitzar-les mitjançant ordres.
 
Hi ha tres tipus d'interfícies d'usuari:
Línia 55:
 
Poden ser de [[maquinari]] o de [[programari]]:
* En el primer cas es tracta d'un conjunt de [[Dispositiu de caràcters|dispositiu]]s que permeten la interacció entre home- i màquina, de mode que permeten ingressar i agafar dades de l'ordinador
* Interfícies de programari que són [[Programa informàtic|programes]] o part d'ells que permeten comunicar-se amb l'ordinador