Salaria Kee: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
retocs diversos Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Salaria Kee''', o '''Salaria Kea''' segons algunes fonts, ([[Milledgeville (Geòrgia)|Milledgeville]], [[13 de juliol]] del [[1917]] - [[Akron (Ohio)|Akron]], [[18 de maig]] de [[1990]]) fou una [[infermera]] [[estatunidencs|estatunidenca]] [[afroamericana]], una de les dues úniques infermeres negres que formaren part de l'[[American Medical Brigade]],<ref>[http://www.scribd.com/doc/8301968/The-Volunteer-September-2007 Ressenya d'un llibre sobre l'American Medical Brigade al diari The Volunteer]</ref> l'associació nord-americana d'ajut sanitari que acompanyà el contingent nord-americà de les [[Brigades Internacionals]] durant la [[Guerra civil espanyola]]. Al mateix temps, fou una figura utilitzada en la propaganda exterior per mirar de demostrar el caràcter interracial i solidari de les [[Brigades Internacionals]] en el conflicte.
== Biografia ==
Kea va nèixer el 13 de juliol a Miledgebville, Geòrgia. El seu pare treballava com a jardiner en l'Ohio State Hospital on va ser apunyalat per un pacient, va morir quan Kea era un nadó. Després de la mort del seu pare, la família es va traslladar a Akron, Ohio. Salaria restà orfe de molt jove i es crià amb els seus germans amb l'ajut de familiars i amics. Després d'acabar els estudis secundaris, decidí de fer-se [[Infermeria|infermera]]. Va ser rebutjada per tres escoles per ser negra, però pogué entrar finalment a la Harlem Hospital School of Nursing de [[Nova York]] gràcies a la mediació d'[[Eleanor Roosevelt]]. Sortí graduada el [[1934]] i començà a treballar com a infermera en cap a l'àrea de malalts terminals del Sea View Hospital, dedicat al tractament de la [[tuberculosi]]Durant la seva feina a Seaview, es va mantenir políticament activa amb l'esquerra nord-americana i es va incorporar al Partit Comunista als Estats Units el 1935.
==Sensibilització social ==
Sensibilitzada socialment, no obstant estava immersa en moviments d'esquerres alarmats pels avenços del [[feixisme]] a [[Europa]], però també religiosament, perquè sentia vivament l'obligació moral cristiana d'ajudar els qui patien,<ref>En recordar la seva partença cap a Espanya, Salaria escrigué: ''[...] No podia seure i deixar que allò passés. Havia d'anar a ajudar, fins i tot jugant-m'hi la vida! Però havia d'ajudar. Aquell era el meu món, també! I no podia quedar-me quieta i que tothom fes el que volgués, per dolent que fos. Sóc infermera! Jo veia tots aquells soldats i totes aquelles persones a Espanya, aquells nens, sota les bombes... I ningú tenia cura d'ells... Dones, homes, tothom... I vaig seguir el mandat de Crist.''</ref> el [[1935]] reuní un grup d'infermeres de [[Harlem]] amb l'objectiu de recollir i enviar material sanitari als [[Etiopia|etíops]] envaïts per la [[Regne d'Itàlia (1861–1946) |Itàlia]] de [[Benito Mussolini]]. Amb l'aixecament militar de [[Francisco Franco]] el juliol de [[1936]], que donà origen a la [[Guerra civil espanyola]], Kea, com molts altres antifeixistes afroamericans, mostrà el seu suport a la causa de la [[Segona República Espanyola]].
Línia 19:
A Villa Paz, Kea va conèixer un soldat irlandès ferit, John Patrick O´Reilly, amb qui després es va casar. A principis de 1938, Kea va ser traslladada a diferents unitats d'Aragó, Lleida i Barcelona i va resultar ferida en un atac amb bombardeigs nacionalistes. Les seves ferides van ser tan greus que va ser enviada als Estats Units el maig de 1938. Mentre durà el conflicte, participà en nombrosos actes de difusió i suport a la causa republicana als Estats Units. La seva figura i les fotografies de la seva tasca com a infermera amb els voluntaris internacionals s'utilitzaren a bastament en els [[memorial]]s de l'[[Abraham Lincoln Brigade]] i fins i tot inspirà un conegut pamflet titulat ''A Negro nurse in republican Spain''.<ref>[http://web.archive.org/web/20091028083241/http://www.geocities.com/irelandscw/misc-SKee.htm El pamflet ''A Negro nurse in republican Spain'']</ref>
== Segona Guerra Mundial i anys posteriors ==
El 1940, John O´Reilly va ser capaç d’immigrar als Estats Units. Ben aviat va ser redactat per servir a les forces militars durant la Segona Guerra Mundial. A principis de 1944, Kea va començar a treballar com a infermera voluntària de l'exèrcit dels Estats Units, com a part del primer grup d'infermers afroamericanes que l'exèrcit va tenir a disposició. Als Estats Units, Kea i O’Reilly van patir un fort racisme. A Akron van experimentar amenaces personals i danys a la propietat, i Kea sovint es referia al seu temps a les Brigades Internacionals com els millors dies de la seva vida, ja que estaven lliures de discriminació. Després de la guerra, la família O'Reilly va viure a Nova York, on Kea va treballar en diversos hospitals coordinant la desagregació del personal. El 1973 la parella es va retirar a Akron on va morir Kea el 18 de maig de 1990.
== Referències ==
Linha 33 ⟶ 31:
* [http://intothefirefilm.com/synopsis/ Pel·lícula sobre les infermeres nord-americanes que partiren com a voluntàries durant l'alçament militar] {{en}}
{{autoritat}}▼
{{ORDENA:Kee, Salaria}}
▲{{autoritat}}
[[Categoria:Brigades Internacionals]]
[[Categoria:Afroamericans estatunidencs]]
| |||