En l'època de [[SalvadorGalileu Dalí i DomènechGalilei|dalíGalileu]], cap al [[1635]], els enginyers i fontaners de [[Florència]] es van encarregar de construir unes instal·lacions hidràuliques gegantesques en els jardins dels palaus. Van instal·lar una [[Bomba (enginyeria)|bomba]] aspirant però descobrixen amb estupefacció que és incapaç d'elevar l'aigua no més d'una desena de metres. Galileu és sol·licitat però mor en el [[1642]] sense haver tingut temps de resoldre aquest problema. ''per què no podem aspirar l'aigua més enllà d'una altura certa?'' Es van trobar més tard, en les seves notes, Galileu havia somiat que l'aire havia de tenir un pes però no n'havia extret cap conclusió. La idea que el líquid no és aspirat per la bomba sinó no comprimit cap a ella per l'efecte d'una pressió exterior estava en contradicció total amb els dogmes admesos en aquella època, que volien que l'aigua s'elevés en els tubs "perquè la naturalesa s'horroritza del buit".
