Termoplàstic: diferència entre les revisions

Els '''termoplàstics''' a temperatura ambient són [[plàstic]]s rígids, que en augmentar la [[temperatura]] es tornen tous i [[mal·leable]]s, retornant a un estat sòlid al refredar-se.<ref>BAEURLE,{{ref-publicació |cognom=Baeurle |nom=Stephan A.; HOTTA,|enllaçautor= |cognom2=Hotta |nom2=Atsushi; GUSEV,|enllaçautor2= |cognom3=Gusev |nom3=Andrei A. |enllaçautor3= |article=On the glassy state of multiphase and pure polymer materials. ''Polymer'',|url= 2006, vol. 47, no 17, p. 6243-6253.</ref> Els més coneguts són: el|format= |llengua=[[polietilèanglès]] (PE),|consulta= el|publicació=Polymer [[poliestirè]]|editorial= (PS),|lloc= el [[Polimetilmetacrilat|polimetilmetacrilats]](PMMA),volum=vol. el47 [[clorur|exemplar=núm. de17 polivinil]]|data= (PVC), el|mes= |any=[[tefló2006]] o|pàgina= [[politetrafluoretilè]]|pàgines=6243-6253 (PTFE),|issn= [[polipropilè]]|doi= (PP),|citació= [[policarbonat]]|ref= (PC) i el [[politereftalat d'etilè]] (PET).}}</ref >Aquests plàstics mantenen les seves propietats malgrat hagin estat escalfats i modelats diverses vegades, a diferència dels [[plàstic termostable|plàstics termoestables]] que en augmentar la temperatura es cremen, resultant impossibles de tornar a modelar.

== Estructura química ==
La majoria dels termoplàstics tenen una [[massa molecular]] elevada. Per sobre de la seva [[temperatura de transició vítria]], i per sota del seu [[punt de fusió]], les propietats físiques d'un termoplàsitctermoplàsic canvien dràsticament sense un canvi de fase associat. Això és degut al fet que els plàstics estan formats per llargues cadenes d'àtoms de [[carboni]] que presenten [[forces de Van der Waals]] entre elles. En augmentar la temperatura, aquestes forces es debiliten, causant que el material es torni mal·leable.