Josep Bonaparte: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
|||
Línia 26:
La derrota a la [[batalla de Bailén]], l'arribada dels anglesos a [[Portugal]] i la reorganització dels exèrcits espanyols que planejaven l'atac de [[Madrid]] va forçar el rei a abandonar Madrid i retirar tot l'exèrcit més enllà de l'[[Ebre]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Robinson |nom=Charles Walker |títol=Lectures upon the British campaigns in the Peninsula, 1808-14 |url=http://books.google.cat/books?id=5lIBAAAAQAAJ&pg=PA39&dq=1808+french+retreat+ebro&hl=ca&sa=X&ei=yNhNVNzKA8KRaIHsgJAE&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=1808%20french%20retreat%20ebro&f=false |llengua=anglès |editorial=Mitchell |data=1871 |pàgines=9 |isbn=}}</ref> Napoleó va decidir resoldre directament els problemes militars de la Península Ibèrica, creuant la frontera el [[4 de novembre]] amb 200.000 homes decidit a la reconquesta de Madrid i la derrota de l'exercit anglès.,<ref>{{ref-web |cognom=Rubio Andrada |nom=Manuel |cognom2=Rubio Muñoz |nom2=Francisco Javier |url=https://chdetrujillo.com/el-ejercito-de-extremadura-en-la-guerra-de-la-independencia-1808-1811-bosquejo-historico-2/ |consulta=6 octubre 2019 |títol=El Ejército de Extremadura en la Guerra de la Independencia (1808-1811): Bosquejo histórico |editor=Coloquios Históricos de Extremadura |data=2019}}</ref> derrotà pocs dies després els espanyols a la [[batalla de Somosierra]], i entraren a la capital el 4 de desembre de 1808.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Robinson |nom=Charles Walker |títol=Lectures upon the British campaigns in the Peninsula, 1808-14 |url=http://books.google.cat/books?id=5lIBAAAAQAAJ&pg=PA39&dq=1808+french+retreat+ebro&hl=ca&sa=X&ei=yNhNVNzKA8KRaIHsgJAE&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=1808%20french%20retreat%20ebro&f=false |llengua=anglès |editorial=Mitchell |data=1871 |pàgines=10 |isbn=}}</ref>
Després de la derrota en la [[batalla dels Arapiles]], el [[22 de juliol]] de [[1812]], va abandonar Madrid per a anar cap a [[València]], entrant de nou a Madrid en desembre, per abandonar definitivament la ciutat en març de 2013 cap a [[Valladolid]] en direcció a [[França]];<ref>{{ref-llibre |cognom=Anguita Osuna |nom=José Enrique |nom2=Álvaro |cognom2=Silva Coto |títol=Aportaciones históricas y jurídicas sobre el reinado de Fernando VII |pàgines=95 |editorial=Midac |any=2019 |isbn=8413241294 |url=https://books.google.es/books?id=8LuPDwAAQBAJ&pg=PA95&dq=madrid+wellington+10+agosto+1812&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiel7vV_LbmAhXnAmMBHfbxDSUQ6AEIKDAA#v=onepage&q=madrid%20wellington%2010%20agosto%201812&f=false}}</ref> al seu pas per [[Vitòria]], va ser atrapat per les tropes del [[duc de Wellington]] que [[Batalla de Vitòria|van derrotar el seu exèrcit]]. Va sortir d'[[Espanya]] definitivament el [[13 de juny]] de [[1813]] sense el seu valuós "equipatge", que consistia en les joies de la corona espanyola i obres d'art, per a refugiar-se a França, on va romandre fins a la caiguda del seu germà petit, Napoleó Bonaparte.
Es va traslladar llavors als [[Estats Units]], on es va construir una mansió a [[Point Breeze]], prop de [[Filadèlfia]], luxosament moblada i amb una impressionant col·lecció de llibres rars i obres d'art; va residir allí, sense la companyia de la seva dona, que cuidava dels seus fills a [[Europa]], però amb una amant nord-americana, amb el títol de ''comte de Survilliers'', entregat a obres de beneficència i a protegir els partidaris del seu germà emigrats per mitjà de la [[Francmaçoneria|Maçoneria]] fins al [[1841]], quan va rebre autorització per a instal·lar-se a la ciutat de [[Florència]]. Va morir en aquesta ciutat el [[1844]] però el seu cos va ser enterrat a [[París]] a la [[Els Invàlids|cripta dels Invàlids]].
| |||