Esteve Albert i Corp: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant mida de les imatges i/o catalanitzant codi
m faltes
Línia 9:
'''Esteve Albert i Corp''' ([[Dosrius]], [[Maresme]], [[4 de febrer]] de [[1914]] - [[Andorra la Vella]], [[10 d'octubre]] de [[1995]]) fou un poeta, autor teatral, historiador i promotor cultural.<ref name="gec">{{GEC|0001809|Esteve Albert i Corp}}</ref>
 
Pagès, del món rural en va heretar l'essència de la terra i&nbsp; les coses senzilles. Catalanista&nbsp; independentista va mobilitzar-se per salvar la catalanitat&nbsp; amenaçada per la [[repressió franquista]] i pel nou model econòmic social que destruïa el ''vell saber''.&nbsp; Fou un cristià i revolucionari convençut que el [[cristianisme]] i l'[[anarquisme]] són compatibles.
 
Com a escriptor, Albert produí més de seixanta [[teatre|muntatges escènics]], sempre recuperant episodis de la [[història de Catalunya]] amb la màxima participació&nbsp; de la gent del territori. Encara es mantenen vius el ''[[Retaule de Sant Ermengol]]'' a [[la Seu d'Urgell]] i ''[[Bandera de Catalunya (espectacle)|Bandera de Catalunya]]'' a [[Bellcaire d'Empordà]]. També escrigué una vintena de llibres d'història, molts dels quals de temàtica [[Andorra|andorrana]], i una desena de llibres de poesia que tracten de sentiments personals,&nbsp; d'exaltació de la natura, d'història i tradicions catalanes. Finalment, també fou autor d'una gran quantitat d'articles, pròlegs i introduccions que resten dispersos.&nbsp;
 
== Biografia ==
Línia 18:
El 1931 amb disset anys,va ser de la CNT amb Joan Peiró que era de Mataró,i el 1932 l'Esteve va fundar una escola Catòlica obrera a més de participar amb Palestra De Batista i Roca.
Per combatre el Franquisme, es va aliar amb Falangistes, Monàrquics i, ja no cal dir-ho amb els derrotats més sublims. La seva vida és com la d'un bandoler,dels de veritat,aquells que volien repartir als pobres allò que sobrava als rics,i per això s'ha tribat tan bé estudiant Serrallonga,Bach de Roda o Roca Guinarda.
Als seus vuitanta anys, Esteve Albert manteníamantenia fidelitat a les formes i essència del que va viure de menut. Va créixer en el goig de commpartircompartir, d'estalviar, d'estimar les coses senzilles i d'un irrefrenable desig de bondat per a tothom.Passat tants anys,aquests valors eren perfectament visibles en la seva noble i alta figura.
i és que ell ho va sintetitzar en una de les seves expressions tan felices,tan exactes :''Em van donar coses tan simples,però tan bones!''. I continuava :''En tot el que he fet hi ha hagut una gran amorositat,però també un gran esperit analiticanalític,tractant sempre de mirar bé el que hi ha a sota''. {{sfn|Reniu i Calvet|1998|p=25-33}}
 
{{Caixa de citació