Joan Bosco: diferència entre les revisions

Fill d'una família de camperols, els seus pares van ser Francesco Bosco i [[Margarida Occhiena]]. També vivia amb la seva iaia, els seus germans majors, Antoni i Jose el primer era el major i fill del primer matrimoniomatrimoni de la seva mare, el segon era el germà mitjà i fill del segon matrimoni de la seva mare.<ref name=":1" /> El seu pare va morir quan ell tenia dos anys per una pneumònia. La seua casa estava en un poble proxim a Torí anomenat Morialdo.

A una edat jove Don Bosco va haver d'anar-se'n de la seva casa perquè el seu germà Antoni li pegava i la seva mare no volia que allò finalitzara amb algú dels dos malparats.<ref name=":0" /> Va passar els seus primers anys treballant com a pastor d'ovelles, i va rebre la seua primera educació del sacerdot de la seva [[parròquia eclesiàstica|parròquia]]. El seu afany per aprendre va anar augmentant a mesura que creixia,; la pobressapobresa de la seua família, però, el va obligar a abandonar l'escola.

Als deu anys ja mostrava el interessos que també tindria d'adult en diverses iniciatives: estudiava el caràcter dels seus companys, per això era volgut i respectat, era el més xicotet d'estatura però tenia força i valor; feia narracions, catecisme, sermons, parlava de llibres com el Reali di Francia…; resaven un Ave María, el rosari i se santificaven; feia actuacions, funambulisme i malabars. Joan Bosco no deixava participar als que blasfemaven o no volien formar part de les pràctiques religioses que es quedaren. Joan Bosco estalviava tots els diners que li donaven, i sa mare, mamà Margarita, li recolzavadonava suport en tots els seus projectes.<ref name=":1" />

En 1845, el pare Bosco va crear les escoles dominicals i nocturnes, on va implantar un nou model d'educació que va consistir en l'ensenyament d'una única matèria a la setmana, els diumenges.&nbsp; La seva ensenyança es va enfocar sobretot en l'ensenyament del catecisme; raó per la qual va escriure en 1847: “ Història Sagrada per a l'ús de les escoles” (Storia Sacra per uso delle scuole). Després d'uns mesos els estudiants van ser examinats i gràcies als bons resultats obtinguts, se va assignar una subvenció anual de 300 francs. A més en 1847, es va introduir aquest mètode escolar en altres escoles; també es van propagar les escoles nocturnes.<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Bosco|nom=Joan|títol=Memorias del oratorio|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=63|isbn=}}</ref>

El volia acabar de construir l'església de la creu del sagrat cor en Paris i va estar demanant almoines i recaptant diners amb l'ajuda de dues d'unes de les persones més importants de la seva vida, com són Dalmazzo i Ángel Savio. A, a pesarMalgrat que França passava per un moment en què la seva societat era Marxista i anticlerical va aconseguir realitzar un canvi de mentalitat en la gent de París, els parisencs, ja que van veure esperança en ell a causa d'una fotografia en la qual se li veia amb un rostre cansat i mans desgastades per treballar, això, per tant, va ajudar al fet que els francesos liel veiessin com un fill de Déu.<ref name=":0" />

En 1855 Urbano Rattazzi, un governador declarat anticlerical, va fer aprovar una llei en la qual suprimia 35 ordes religiosos, tancava 334 cases religioses, dispersava a 5456 sacerdots i religiosos i els privava dels seus drets civils.<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Sanctity in the salesian family|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=7|isbn=}}</ref> D'altra banda, l'Estat exigia el dret de triar al bisbe. El més sorprenent és que va ser el mateix Rattazziqui va aconsellar a Don Bosco com fundar la seva Congregació de tal manera que no s'enfrontarà amb la legislació civil, un altre element de la vida extraordinària d'aquest sacerdot. El seu consell va ser que formarà una societat clerical, una associació de ciutadans lliures que en el religiós depengués de l'Església, i en el social fossin lliures ciutadans. És per aquesta raó que la Congregació Salesiana ideada per Don Bosco té elements que no entren en conflicte amb la societat civil i que serien claus en l'expansió del carisma en els cinc continents i al llarg de les dècades següents. És per això que el nom oficial dels salesians és Societat de San Francisco de Sales. Don Bosco va evitar per exemple cridar als laics consagrats com a «fra» o «germà» per a cridar-los simplement «senyor» i no els va posar hàbit distintiu, mentre en l'organització de l'autoritat religiosa no va cridar als superiors com a prior, provincial o superior general, sinó director, inspector i rector major i no parlava de «convent» i «província», sinó de «casa» i «inspectoríainspectoria», entre moltes altres particularitats que són termes civils més que religiosos.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Bosco|nom=Teresio|títol=Don Bosco una nueva biografía|url=|edició=|llengua=|data=1987|editorial=CSS|lloc=Madrid|pàgines=407|isbn=}}</ref>