Enric I de Brabant: diferència entre les revisions

|imatge=Jindra1.jpg

|peu=Enric I en un [[aiguafort]] d'Adrià van Baerland (segle XVII)}}

 

Els seus pare el va associar al govern i quan tenia 15 anys li va concedir el títol de comte de Brussel·les i se l'esmenta des de llavors com a ''miles, nec non comes'' (cavaller així com comte) al costat del seu pare. El 1179, es va casar amb Matilde de Boulogne, neboda de [[Felip d'Alsàcia]], comte de Flandes. Va lluitar repetidament contra el [[comtat d'Hainaut|comte d'Hainaut]] i va governar les terres del seu pare en les seves absències; va anar a [[Terra Santa]] el 1182 a 1184. El 1183, arribat a l'edat de governar, l'emperador va erigir landgraviat de Brabant (que li va cedir el pare) en [[ducat de Brabant]], i fou per tant el primer duc. Enric va fundar [[Bois-le-Duc]] el 1185. El 1190, unes poques setmanes després de la mort del seu pare, va rebre el [[ducat de Baixa Lotaríngia|ducat de la Baixa Lotaríngia]] en feu de l'imperi (Dieta de Schwäbisch Hall, sota la presidència d'[[Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic]]; allí Enric va intentar oposar-se al reconeixement oficial del [[comtat de Namur|marquesat de Namur]] que el rei havia creat per consolidar la unió de l'herència d'[[Enric el Cec]] amb el [[comtat d'Hainaut]]; El duc de Brabant afirmava que el seu ducat s'havia d'estendre fins als límits del [[Cambresis]]; convidat a justificar aquesta asserció anomenant els comtats dels quals era el senyor feudal, va citar Lovaina, Anivelles, Aarschot, Cuijk, Gueldre, Clèveris, Looz; però el canceller d'Hainaut, Gislebert, va respondre immediatament que mai els comtes de Lovaina, fins i tot quan foren ducs, havien tingut un dret qualsevol sobre els territoris de Namur i d'Hainaut, i els pars reunits van jutjar per dret que el ''ducatus'' no havia de comprendre més que els feus mantinguts pel duc o que altres tenien d'ell. L'incident mostrava que ni tan sols la cort imperial ja no se sabia a què atenir-se sobre aquest punt; les pretensions d'Enric de Lovaina estaven lluny d'aplicar-se a la Baixa Lotaríngia sencera: ni [[Frísia]], ni els països [[ripuària|ripuaris]], ni la regió de [[les Ardenes]] i els seus dominis podrien ser ja reivindicats; finalment el judici de la dieta establia que en el transcurs del temps el poder ducal ja no era l'intermediari necessari entre el del rei i els comtes; era un títol honorífic, un grau superior en la jerarquia principesca, però allò no implicava una preponderància perquè que la relació feudal no l'havia creat de manera expressa. El nou marquesat de Namur, que d'altra banda no va ser més que un títol decoratiu, s'assentava des de llavors com un fragment individual i perfectament independent de l'antiga Baixa Lotaríngia. Va seguir un conflicte obert amb els comtes d'Hainaut i de Namur, conegut sota el nom de [[guerres de Lembeek]] en el qual cadascun intenta reprendre territoris a l'altre. Un tractat de pau fou finalment signat el 1194, fixant definitivament les fronteres entre el Brabant i l'Hainaut.