Nèstor Luján Fernández: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi |
condena 1969 Tribunal Supremo |
||
Línia 11:
Es va llicenciar en Filosofia i Lletres el [[1943]]. Va obtenir el títol de periodista el [[1952]]. Des del començament dels anys quaranta va estar vinculat a la [[revista Destino]], de la qual va ser secretari de redacció, redactor en cap i finalment director, entre el 1958 i el 1975. Acabada aquesta etapa, va dirigir la revista de divulgació històrica ''Historia y Vida''. De curiositat enciclopèdica, al llarg de la seva carrera va escriure sobre quasi tot: enterraments, crítica d'art i literatura, cròniques de viatge, crítica de boxa i tennis, ballet i música, editorials i cròniques polítiques i gastronòmiques, una especialitat que li va valer el Premio Nacional de Gastronomía l'any 1974.<ref name=":0">{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20141009100655/http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=f7f2ef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f7f2ef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=59da161da99d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD|títol=Néstor Luján. Culturcat. Generalitat de Catalunya|consulta=2018-08-24|data=2014-10-09}}</ref>
[[fitxer:02 Espai Nèstor Luján, Enric Granados - Diagonal.jpg|miniatura|Placa en memòria de Nèstor Luján davant la casa on va viure, al carrer d'Enric Granados núm. 126, cantonada Diagonal]]
El 1963 va iniciar una rúbrica setmanal a ''Destino'' titulada ''Coma bien'' i que signava amb el pseudònim de Pickwick, en la qual informava de la gastronomia de fora de les nostres fronteres, una gastronomia que avui coneixem com a clàssica. Una cuina burgesa, rica i elaborada, hereva de la que es feia a la ''[[Belle Époque]]''.<ref name=":0" />. La [[La Vanguardia|Vanguardia]] de 30 de març de 1969 [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1969/03/30/pagina-11/33571038/pdf.html], el Tribunal Suprem va confirmar la sentència que condemnava a Néstor Luján, director de la revista [[Destino (revista)|Destino]], a 8 mesos de presó menor i multa de 10.000 pessetes per un delicte de propaganda il·legal. Luján era director de Destino quan el 28 d'octubre de 1967 va permetre la publicació d'una carta al director en la qual -diu la sentència- “se vertían conceptos de tipo ofensivo para la lengua catalana, cuyo libre uso particular y social se respeta y garantiza”[https://www.elcorreodemadrid.com/libros/406791657/La-persecucion-del-franquismo-a-la-literatura-catalana.html]
El seu bagatge gastronòmic se sustentava en dos ferms i imprescindibles pilars: d'una banda, un savi aprofundiment en la història i en els fets i les anècdotes que envolten les coses de menjar i, de l'altra, el coneixement directe i personal, com a comensal que havia estat, de les taules dels grans restaurants de tot el món, que avui ja formen part de la llegenda gastronòmica. Una experiència de més de cinquanta anys d'haver menjat els plats dels millors cuiners del seu temps,<ref name=":0" /> com els de [[Ramón Cabau Guasch]] un dels més destacats gastrònoms i restauradors de l'època, amb la filla del qual, Tin, es va casar.<ref>{{ref-publicació |cognom=Suárez |nom=Eugenio |títol=¡Marchando una de cianuro! Sobre Ramón Cabau y Néstor Luján |publicació=La Nueva España |data=26.07.2012 |url=https://www.lne.es/opinion/2012/07/26/marchando-cianuro/1276015.html |consulta=2 juliol 2018}}</ref><ref>{{ref-publicació |cognom=Anson |nom=Rafael |títol=Gairebé dues dècades sense Nèstor Luján Dinar amb ell permetia als contertulians gaudir d'un riquíssim i permanent anecdotari gastronòmic |url=http://www.lavanguardia.com/encatala/20140910/54414858886/gairebe-dues-decades-sense-nestor-lujan.html |data=10/09/2014 |publicació=[[La Vanguardia]] |consulta=2 juliol 2018}}</ref>
| |||