Estrella supergegant: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Revertides les edicions de 102.142.6.210. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 1:
{{estels}}
En [[astronomia]], ununa [[estrella|estel]] '''supergegant''' és un tipus d'estelestrella molt voluminósvoluminosa, devers 10 a 50 [[massa solar|masses solars]].
 
ElsLes supergegants poden tenir un radi 1.000 vegades més grossosgran que el del [[Sol]]. Per causa de llurla seva massa tan grossagran, aquestsaquestes estelsestrelles tenen una durada de vida molt curta: de l'ordre de 10 a 50 milions d'anys, i no s'observen més que dins les estructures còsmiques joves, com els [[cúmul obert|cúmuls oberts]], els braços de les [[galàxia espiral|galàxies espirals]] i a les [[galàxia irregular|galàxies irregulars]]. No s'observen pas als nuclis de les galàxies espirals, [[galàxia el·líptica|galàxies el·líptiques]] o als [[cúmul globular|cúmuls globulars]], aquells que se suposa que són antics.
 
UnUna supergegant pot ser de diferents colors. La major part són o supergegants blausblaves dintre de la [[seqüència principal]] com a estelsestrelles del [[tipus espectral|tipus O o B]], o supergegants vermellsvermelles fora de la seqüència principal. [[Betelgeuse]] i [[Antares (estrella)|Antares]] són dos exemples de supergegants vermellsvermelles i [[Rigel]] és ununa supergegant blaublava.
El consens és que elsles estelsestrelles de gran talla fan anades i tornades més o menys horitzontals al llarg del [[diagrama de Hertzsprung-Russell]]. Durant un temps, es va creure que, cap al final de la seva vida, aquestsaquestes estelsestrelles esdevenien gegants vermellsvermelles, just abans de tornar-se [[supernova|''supernovae'']]. Malgrat això, l'estelestrella que donà origen aoriginà la [[supernova 1987A]] era una supernova blava.
 
La modelització delsde les supergegants és encara un domini actiu de la recerca, i s'ha tornat complicat per factors com és ara la pèrdua de massa de l'estelestrella. Més aviat que modelitzar estrelles individuals, la tendència actual és modelitzar els cúmuls d'estelsestrelles i comparar la distribució del model resultant amb la distribució observada de supergegants com, per exemple, les que estan presentes als [[núvols de Magallanes]].
 
Es pensa que l'univers primitiu contenia un gran nombre de supergegants conegutsconegudes amb el nom d'[[estrella de la població III|''estelsestrelles de la població III'']]. En l'estat actual del coneixement, lurla seva existència és necessària per a explicar l'abundància d'[[element químic|elements]] distints de l'[[hidrogen]] i de l'[[heli]].
 
{{estel}}