Tresor de Guarrazar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Coherència terminologica en el si d'un mateix article
m Coherència terminològica en el si d'un mateix article
Línia 7:
La tradició dels tallers d'[[orfebreria]] de la península Ibèrica es remunta a la [[prehistòria]], però la d'època visigòtica està molt vinculada a l'[[art romà d'Orient]]. S'utilitza la tècnica de [[Granat (mineral)|granats]] incrustats, que va ser la preferida pels [[pobles germànics]]. Les lletres de les corones estan executades amb alvèols d'or on s'han incrustat granats tallats en el buit. Els adorns [[repussat]]s de les aspes de les creus són de tipus germànic, però la forma de les corones votives és completament bizantina. Les corones del tresor són de tipus votiu, no aptes per ser lluïdes com tocat.
 
Les presencia de joies bizantinesromanes d'Orient als tresors visigòtics era tan abundant, segons els testimonis literaris, que a les esglésies de [[Mèrida (Espanya)|Mèrida]] «hi havia joies per omplir diversos carros» (''Vides dels pares de Mèrida''). Fonts àrabs testimonien que en entrar els musulmans a Toledo, van trobar a la [[catedral de Toledo|catedral]] una sèrie de corones votives que els reis visigòtics havien anat donant, i que moltes van ser foses en aquest moment per aprofitar els metalls preciosos. Les joies de l'església de Toledo i les del tresor reial van ser causa d'enveges i greus disputes entre els conqueridors àrabs. Una gran part d'aquestes corones i creus van haver de ser amagades pels clergues visigòtics, com va succeir amb les que eren en el proper monestir de Santa Maria de Sorbaces.
<gallery mode=packed heights=160>
Fitxer:Tesoro de Guarrazar (M.A.N. Inv.71204) 01.jpg|Una de les corones votives.