Jordi Esfrantzes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Categorització
m Coherència terminològica en el si d'un mateix article
Línia 4:
Fou [[camarlenc]] de l'emperador [[Manuel II Paleòleg]] el [[1418]], amb només 16 anys i mig, i després va fer un ascens ràpid.
 
El [[1423]] va acompanyar a Lucas Notares i Manel Melancrè a una ambaixada al sultà otomà pel dot de l'emperadriu Eudòxia, esposa de [[Murat II]]. Fou especialment amic i fidel a [[Constantí XI Paleòleg|Constantí]], germà de l'emperador [[Joan VII Paleòleg]] i que fou després el darrer emperador bizantíromà d'Orient (llavors era [[Despotat de Morea|dèspota de Morea]] o [[Mistra]]). Al seu servei es va distingir com a diplomàtic i guerrer; al setge de [[Patres]] va salvar a Constantí de la mort o la captivitat, el que li va costar caure en mans de l'enemic a ell mateix i per un temps, mentre va estar presoner, va patir tota mena de privacions, fins que finalment fou rescatat a canvi de preu, i va comparèixer davant Constantí ([[1429]]) que li va mostrar el seu agraïment.
 
Un temps després fou enviat com a ambaixador, junt amb Marc Paleòleg, a Murat II i en un dels banquets als que va assistir va poder emborratxar a alguns ministres otomans i els va robar alguns papers importants que després de llegir va retornar, sense que per tant se n'assabentessin. Una mica després fou fet presoner pels catalans però rescatat a canvi de cinc mil peces d'or. El [[1534]] fou altre cop ambaixador davant el sultà. El [[1435]] Constantí el va enviar a prendre possessió d'[[Atenes]] i [[Tebes (Grècia)|Tebes]] però els otomans es van anticipar.