Gai Juli Higí: diferència entre les revisions

Hi ha dues peces en prosa que porten el nom d'Higini, però no és segur que siguin d'ell, tot i que li són generalment atribuïdes:

 

*2. ''Poeticon Astronomicon Libri IV'', del qual el primer llibres es titula ''De Mundi ac Sphaerae ac utriusque Partium Declaratione'', un breu tractat de [[cosmografia]], amb definicions de l'univers, l'esfera celeste, la terra i les seves parts; el segon ''De Signorum Coelestium Historiis'', sobre les llegendes dels estels i els catasterismes, que inclou una narració sobre les llegendes relatives als planetes i la via Làctia; el tercer ''De Descriptionibus Formarum Coelestium'', parla de les constel·lacions, les seves posicions respecte l'òrbita terrestre i indica quines estrelles les conformen; el quart llibre, titulat ''De quinque Circulorum inter Corpora Coelestia Notatione et Planetis'' estudia els cercles celestes, el moviment de l'esfera, la desigualtat de les nits i els dies, la sincronització dels signes del zodíac i el curs del sol i la lluna. Acaba elaborant una teoria de les revolucions planetàries. i les distàncies entre elles. Higí es proposa en aquesta obra fer una exposició més completa de l'univers que la que va fer [[Arat]] en el seu llibre ''Els Fenòmens''. El llibre, publicada en temps d'August, estava dedicada a Paul·le Fabi Màxim.<ref>{{ref-llibre|cognom=Montero|nom=Santiago|títol=Diccionario de adivinos, magos y astrólogos de la antigüedad|pàgines=169170|lloc=Valladolid|editorial=Trotta|any=1997|isbn=8481641618}}</ref>