Jordi Pujol i Soley: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 107:
El 29 d'abril de 1984, Jordi Pujol va aconseguir guanyar per primera vegada per [[majoria absoluta]]. L'eufòria era justificada a les files de CiU, quasi un de cada dos votants havia votat al seu partit.<ref name=Siscu /> El mal tracte que el govern del PSOE des de 1982 havia donat a Catalunya va fer que molta gent es mobilitzés.<ref name="Pujol 1980" /> A partir d'aquell dia, dues majories quedaven instaurades a l'Estat espanyol, la de Madrid, a càrrec del PSOE, i la de CiU, a Catalunya.
 
Dinou dies després de les eleccions, la nit del 18 de maig, una filtració del diari ''El País'' arribà a Lluís Prenafeta que comunicà de seguida a Jordi Pujol: l'endemà el rotatiu anava a publicar una querella contra Pujol.{{sfn|Martínez|Oliveres|2005|p=222}} El 19 surt la notícia al diari<ref>{{ref-notícia|títol=Imminent querella del fiscal Estat contra Jordi Pujol i altres responsables de Banca Catalana|publicació=El País|url=http://elpais.com/diario/1984/05/19/portada/453765601_850215.html|data=19 de maig de 1984}}</ref> i el 20 de maig fou presentada una querella per la [[Fiscalia General de l'Estat]] dirigida per [[Carlos Jiménez Villarejo]] contra Pujol i 24 exdirectius més de Banca Catalana. Deu dies més tard, unes dues-centes mil persones es van manifestar des del [[Parlament de Catalunya|Parlament]] fins a la [[plaça de Sant Jaume]] en una expressió de suport a les institucions autonòmiques de Catalunya i d'adhesió al president Pujol, arran del [[cas Banca Catalana]].<ref name=Riera /><ref>{{ref-notícia|títol=Un clamor entusiasta acompanya al president Pujol|publicació=La Vanguardia|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1984/05/31/pagina-1/32835965/pdf.html|data=31 de maig de 1984}}</ref> Aquell dia, Jordi Pujol va aparèixer al balcó principal del Parlament després de la seva investidura com a president de la Generalitat per segon cop.<ref>{{ref-publicació|cognom=Ruiz Simon|nom=Josep Maria|títol=Jordi Pujol. Una història de la Transició|publicació=Ara Diumenge|data= 2 novembre 2014|pàgines=pp. 2-5|exemplar=26}}</ref>
 
Se'ls acusava d'haver pagat extratipus a través de la caixa B del banc i de tenir autocartera.<ref name="Pujol 1980" /> L'octubre de 1984 el magistrat [[Ignacio de Lecea]] va prendre declaració a Pujol durant dues hores i mitja a la seva residència oficial de la [[Casa dels Canonges]], tràmit en el qual també van estar presents els fiscals Carlos Jiménez Villarejo i [[José María de Mena Álvarez]], i els advocats defensors [[Joan Piqué Vidal]] i [[Juan Córdoba Roda]].