Fisiologia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Primerenc: Que ve abans del temps ordinari."Són més bons els pèsols primerencs que els tardans." |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 1:
{{ocupació}}
La '''fisiologia''' (del grec antic φύσις (physis), que significa 'naturalesa, origen', i -λογία (-logia), que significa 'estudi de'), és la [[ciència]] que estudia els processos físics i químics dels [[ésser viu|éssers vius]], amb l'objectiu de conèixer els fonaments materials de les funcions biològiques ([[nutrició]], relació, [[reproducció]]).<ref name="OnlineEtDict">{{
Històricament, la fisiologia és un dels fonaments sobre els quals s'han construït totes les ciències biològiques i mèdiques.
Com una branca de la [[biologia]], l'enfocament de la fisiologia està en com els organismes, sistemes d'òrgans, òrgans, cèl·lules i biomolècules duen a terme les funcions químiques i físiques que existeixen en un sistema viu.
És fonamental per a comprendre el funcionament fisiològic la investigació dels fenòmens biofísics i bioquímics fonamentals, els mecanismes coordinats de control [[homeostàtic]] i la comunicació cel·lular.
L' ''estat fisiològic'' és la condició que es produeix a partir de la funció normal del cos, mentre que l' ''estat patològic'' se centra en les anomalies que es produeixen en les malalties animals, inclosos els humans.
El [[Premi Nobel]] de Medicina o Fisiologia s'atorga per la [[Reial Acadèmia Sueca de Ciències|Reial Acadèmia de Ciències de Suècia]] a aquells que arriben èxits significatius en aquesta disciplina.
Línia 26:
Els canvis en la fisiologia poden afectar les funcions mentals dels individus. Exemples d'això serien els efectes de certs medicaments o nivells tòxics de substàncies. El canvi en el comportament com a resultat d'aquestes substàncies s'usa sovint per avaluar la salut de les persones.
Gran part de la base del coneixement en fisiologia humana va ser proporcionada per l'experimentació animal. A causa de la connexió freqüent entre forma i funció, la fisiologia i l'anatomia estan intrínsecament vinculades i s'estudien conjuntament com a part d'un pla d'estudis mèdic.
=== Plantes ===
Línia 64:
A la dècada de 1820, el fisiòleg francès [[Henri Milne-Edwards]] va introduir la noció de divisió fisiològica del treball, que permetia "comparar i estudiar els éssers vius com si fossin màquines creades per la indústria de l'home". Inspirat en l'obra de [[Adam Smith]], [[Henri Milne-Edwards|Milne-Edwards]] va escriure que "el cos de tots els éssers vius, ja sigui animal o vegetal, s'assembla a una fàbrica ... on els òrgans, comparables als treballadors, treballen incessantment per produir els fenòmens que constitueixen la vida de l'individu. " En organismes més diferenciats, el treball funcional podria repartir-se entre diferents instruments o sistemes (anomenats per ell com ''appareils'').<ref name="brain">R. M. Brain. ''The Pulse of Modernism: Physiological Aesthetics in Fin-de-Siècle Europe''. Seattle: University of Washington Press, 2015. 384 pp., [https://books.google.com/books?id=l8IECgAAQBAJ].</ref>
L'any 1858, [[Joseph Lister]] va estudiar la causa de la coagulació de la sang i la inflamació que es produeix després de lesions prèvies i ferides quirúrgiques. Més tard va descobrir i va implementar antisèptics a la sala d'operacions i, com a resultat, va disminuir la taxa de mortalitat per cirurgia en una quantitat substancial.
La Societat fisiològica es va fundar a Londres el 1876 com un club gastronòmic.
L'any 1891, [[Ivan Pàvlov]] va realitzar una investigació sobre " ''respostes condicionals''" que involucraven la producció de saliva dels gossos en resposta a una campana i estímuls visuals.
Al segle XIX, el coneixement fisiològic va començar a acumular-se a un ritme accelerat, en particular amb l'aparició el 1838 de la teoria cel·lular de [[Matthias Schleiden]] i [[Theodor Schwann]]. Va afirmar radicalment que els organismes estan formats per unitats anomenades cèl·lules. Els descobriments addicionals de [[Claude Bernard]] (1813-1878) van portar finalment al seu concepte de [[milieu interieur]] (ambient intern), que més tard seria reprès i defensat com " ''homeòstasi''" pel fisiòleg nord-americà [[Walter Cannon|Walter B. Cannon]] el 1929.
Els fisiòlegs del segle XIX, com [[Michael Foster]], [[Max Verworn]] i [[Alfred Binet]], basats en les idees de [[Ernst Haeckel|Haeckel]], van elaborar el que va arribar a dir-se "fisiologia general ", una ciència unificada de la vida basada en les accions de les cèl·lules, que més tard va passar a anomenar-se Biologia cel·lular en el segle XX.
=== Període modern tardà ===
Al segle XX, els biòlegs es van interessar en com funcionen els diferents organismes diferents dels éssers humans, el que finalment va engendrar els camps de la fisiologia comparada i l'ecofisiologia.
El 1920, August Krogh va guanyar el [[Premi Nobel]] per descobrir com es regula el flux sanguini en els capil·lars.
Línia 86:
Inicialment, les dones van ser excloses en gran manera de la participació oficial en qualsevol societat fisiològica. La ''Societat Fisiològica Americana'', per exemple, va ser fundada el 1887 i incloïa només a homes a les seves files. El 1902, aquesta mateixa societat, va triar a Ida Hyde com la primera dona membre de la societat. Hyde, representant de l'''Associació Americana de Dones Universitàries'' i una defensora mundial de la igualtat de gènere en l'educació, va intentar promoure la igualtat de gènere en tots els aspectes de la ciència i la medicina.
Poc després, el 1913, J.S. Haldane va proposar que les dones puguin unir-se formalment a la Societat Fisiològica, que havia estat fundada el 1876. El 3 de juliol de 1915, sis dones van ser admeses oficialment: [[Florence Buchanan]], [[Winifred Cullis]], Ruth C. Skelton, Sarah CM Sowton, Constance Leetham Terry, i Enid M. Tribu.
Fisiólogues prominents són:
| |||