Diferència entre revisions de la pàgina «Attock»

1 byte afegit ,  fa 1 any
m
Plantilles
m (Plantilla)
m (Plantilles)
 
== Història ==
'''Attock Khurd''' (la vella Attock) fou el lloc d'origen (estrictament a la veïna Shalatura) del gramàtic i matemàtic [[Pànini]] (पाणिन), autor de l'''Ashtodhyaya'', la gramàtica més antiga en sànscrit que es conserva. Llavors Attock era una estació de la ruta de la seda entre [[Pèrsia]] i [[Xina]]. [[Alexandre el Gran]] va estar a uns 25&nbsp;km de la ciutat (a [[Ohind]]) i va creuar l'[[Indus]] per mitjà d'un pont fet per [[Perdicas d'Orèstia|Perdicas]] i [[Hefestió de Pel·la|Hefestió]].<ref>[http://www.1911encyclopedia.org/Alexander_the_Great M. A. Foucher, ''Notes sur la géographie ancienne du Gandhara (commentaire a un chapitre de Hiuen-tsang", ''Bulletin de l'École Française d'Extrême-Orient,'' I, No. 4 (Oct., 1901), pp. 322-369; cited, ''Encyclopedia Britannica'', 1911.]</ref> Va formar part del [[regne grec de Bactriana]] que es va estendre cap al [[Panjab]] i que van governar fins a la invasió dels indo-escites a la meitat del [[{{segle |I aC]]|-|s}}. La ciutat destaca en el regnat del nét de [[Chandragupta]], [[Asoka]], emperador budista del nord de l'Índia, el qual en els seus edictes explica que els grecs del seu regne s'havien convertit al budisme (meitat del {{segle|III|-|s}}).
 
La ciutat fou visitada pel peregrí [[Hiuen Tsang]] el [[630]] i [[643]], quan ja el budisme estava en decadència i revivia el bramanisme. Va passar per aquest temps als reis hindús de [[Kashmir]] i hi va romandre fins al [[segle IX]], per passar després als sultans hindushahides de [[Kabul]] que al començament del [[segle XI]] la van perdre davant [[Mahmud de Gazni]]. Fou després possessió dels [[Gakhars]] que van dominar una part de la regió.
1.485.354

modificacions