Portuguès brasiler: diferència entre les revisions

Per altra banda determinades evolucions fonètiques del portuguèportuguès europeu al segle XIX van ser ignorades al Brasil: esmantées manté la pronúncia [ej] en ditongs com "ei" en "primeiro", versus la pronúncia [ɐj]; la pronúncia de "e" tònica com [e], versus [ɐ], en paraules com "espelho" o "vejo".<ref>Paul Teyssier, "História da Língua Portuguesa", Lisboa: Livraria Sá da Costa, pp. 80-81.</ref>

Al Brasil es fa servir el pronom possessiu sensepot ser preceditfet deservir amb l'article o sense (ex: "meu computador" vs.i "o meu computador"), mentre que al portuguès europeu l'article és obligatori.

* queda o vocalització de ''l'' final (e. g. *''fina'''w''''' en lloc de ''fina'''l''''') {{mida|1=Nota: l'asterisc (*) marca les paraules ortogrèficamentortogràficament incorrectes }}

Per diferències de pronunciació lescertes paraules proparoxítones que al Brasil porten accent circumflex, notablement aquelles en què a la vocal tònica segueix una consonant nasal, a Portugal els'escriuen tenenamb accent agut:

A algunes regions del Brasil el pronom de tractament ''você'' hii vael haverseu unaplural quasi''vocês'' han desplaçat gairebé extinciócompletament delsels pronoms ''tu'' i ''vós''. El ''você'' a Portugal és una forma de tractament semi-formal i al Brasil és una forma comuna de dirigir-se a quasi qualsevol persona en el registre familiar.