Va néixer a [[Banes]] (província de [[Santiago de Cuba|Santiago]]) el [[16 de gener]] de [[1901]], tres anys després que l'illa fos alliberada de la influència espanyola i menys de dos anys abans que es convertís en una [[república]] independent. Criat en el si d'una família humil -el–el seu pare, Belisario Batista Palerma, era un senzill pagès-pagès– va quedar orfe abans dels 13tretze anys. Poc després ingressà a l'escola per aprendre l'ofici de modist; posteriorment treballà en la producció de canya de [[sucre]] i estudià per esdevenir barber. Finalment, a l'edat de 20vint anys, ingressà a l'[[exèrcit]].
Essent sergent de l'exèrcit liderà el cop d'estat de [[1933]] -conegut–conegut amb el nom de ''la Rebel·lió dels "Sergents"Sergents–''- que reemplaçava el govern provisional de [[Carlos Manuel de Céspedes]] quique havia destituït, prèviament, [[Gerardo Machado]]. Amb el nomenament de [[Ramón Grau San Martín]] com a president, Fulgencio Batista es convertia en el Cap Suprem, càrrec que li permetia de controlar eficaçment la presidència del govern.
Ramón Grau, però, només va romandre en el càrrec 100cent dies i va ser succeït per tres presidents igualment efímers -–[[Carlos Mendieta Montefur]] (11 mesos), [[José Barnet Vinajeras]] (5 mesos), i [[Miguel Gómez Arias]] (7 mesos)-– fins que [[Federico Laredo Brú]] aconseguí governar durant un període sensiblement llarg (de desembre de [[1936]] a octubre de [[1940]]). Tanmateix, val a dir que en aquest període el poder efectiu estava en mans de Fulgencio Batista.
L'any [[1940]], Batista va ser elegit president de la república i redactà una constitució inspirada en la dels [[Estats Units]]. No obstant això, l'any [[1944]] va haver d'acceptar la convocatòria d'unes eleccions -la–la llei no en permetia la reelecció-reelecció– que el van fer fora del poder en benefici del seu vell adversari, Ramón Grau San Martín.
Fulgencio Batista va prendre distància durant els vuit anys que van seguir, refugiant-se als Estats Units de [[1945]] a [[1949]].
