[[Fitxer:Gabrielle_de_Polastron.jpg|miniatura|La privada [[Gabrielle de Polignac|Gabrielle de Polastron]], duquesa de Polignac]]
El '''privat''' o '''favorit''' és un càrrec històric representat per una persona en qui el [[rei]] tenia confiança, i que dirigia bona part dels afers de l'[[Estat]]. El seu màxim desenvolupament va ser sota els últims reis dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] al [[segle XVII]].
Tot i no ser un càrrec amb nomenament oficial, el privat era el càrrec de major confiança del [[monarca]] en qüestions terrenals. Per tant, tenien una gran influència sobre les decisions reials i [[polítiques]]. En termes [[espiritual]]s, en canvi, la persona més important era el [[confessor]] reial. La funció d'un favorit era la presa de decisions polítiques de màxim nivell car, més que un [[conseller]], era de fet el que prenia les decisions en lloc del rei en un moment en què la [[monarquia autoritària]] havia acaparat un poder immens en la seva figura. Si el rei no podia o no volia [[govern]]ar per ell mateix, era imprescindible que tingués un privat o favorit.
Convé evitar l'expressió [[primer ministre]], que en alguna ocasió es va utilitzar a finals del [[segle XVII]] per tal de situar el privat per sobre de qualsevol [[ministre]] o [[funcionari]], ja que es confon amb el concepte totalment diferent de primer ministre de la [[monarquia]] britànica, equivalent al que a [[Espanya]] es coneix com a [[president]] del [[consell de ministres]], un càrrec propi de la [[Monarquia Constitucional]] o Parlamentària que no va existir fins al segle XIX.
== Privats dels Habsburg hispànics ==
* [[Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja]], duc de Lerma
