Vixnuisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: l'india
Cap resum de modificació
Línia 11:
La base filosòfica d'aquesta etapa era que l'ésser suprem és etern, infinit i ple de gràcia, i que l'alliberament consistia en una vida de felicitat perpètua a prop del Senyor. Durant aquesta etapa, alguns creuen que el moviment [[Pancaratra]] féu una aliança amb l'antic sistema [[Ioga|ioguic]] de [[Samkhya]], combinant d'aquesta manera filosofia i religió. Segons George Grierson, en aquesta etapa, el Bhagavatisme es va convertir en una secta brahmanisada dels anti-brahmanistes.<ref name=":1" /> Hopkins sovint remarcava que el [[Bhagavad Gita]] és un testimoni del compromís entre [[Bramanisme|Brahmanisme]] i Bhagavatisme - "és una versió krixnaista d'un poema vaixnava".<ref name=":2" />
 
L’adopció de [[Buda (il·luminat)|Buda]] com a un dels avatars de Vixnu sota el Bhagavatisme fou un factor canalitzador en l'assimilació de les relacions durant el període [[Imperi Gupta|Gupta]], 330-550 dC. Així, el budisme [[mahayana]] es denomina a vegades Buda-Bhagavatisme.<ref>{{Ref-llibre|títol=Buddhist art & antiquities of Himachal Pradesh, upto 8th century A.D.|url=https://www.worldcat.org/oclc/30575228|editorial=Indus Pub. Co|data=1994|lloc=Nova Delhi|isbn=81-85182-99-X|cognom=Hāṇḍā|nom=Omacanda|edició=|llengua=anglès|pàgines=4}}</ref> Hi ha cert concens entre els experts ena afirmar que és en aquest moment quan el concepte d'avatars de Vixnu es va desenvolupar plenament.<ref>{{Ref-web|títol=Indian History|url=https://web.archive.org/web/20080915213751/http://www.chandraiashistory.com/INDIAN%20HISTORY%202003.htm|data=2008-09-15|consulta=2019-12-29|llengua=anglès|editor=CIH - Read history make history (Faculty For Indian History, Chennai)|cognom=Sekaran|nom=M. Chandra}}</ref>
 
La religió vixnuista és força complexa i sovint es percep com una síntesi del culte als déus Vixnu, Narayana, Vasudeva i Krixna, que s'hi arriba en època del Bhagavad Gita (segle IV aC fins al segle III dC).<ref>{{Ref-llibre|títol=Sonic theology : Hinduism and sacred sound|url=https://www.worldcat.org/oclc/27106941|editorial=University of South Carolina Press|data=1993|lloc=Columbia, S.C.|isbn=0-87249-855-7|cognom=Beck|nom=Guy L.|edició=|llengua=anglès|pàgines=170}}</ref> El culte monoteista a Vixnu ja estava ben desenvolupat en el període [[Itihasa|d'Ithasa]].<ref>{{Ref-web|títol=Vaishnavism {{!}} Hindu sect|url=https://www.britannica.com/topic/Vaishnavism|consulta=2019-12-29|llengua=anglès|editor=Encyclopaedia Britannica|data=}}</ref>
Línia 19:
 
=== Vixnu: el suprem ===
La creença principal del vixnuisme és la identificació de Vixnu com a divinitat principal o suprema, tal i com succeïa en temps vèdics històrics. Edward Hopiks ens fa referència a un passatge en concret del desè llibre del Rigveda,<ref name=":2">{{Ref-llibre|títol=The religions of India|url=http://archive.org/details/religionsofindi00hopk|editorial=Boston, London, Ginn & Company|data=1895|nom=Edward Washburn|cognom=Hopkins}}</ref> en l'himne a Ka, on es demana a quin déu s'ha d'adorar i els savis contesten a Vixnu que tots els homes el veneren a ell.<ref>{{Ref-web|títol=Rig Veda: Rig-Veda, Book 10: HYMN CXXI. Ka.|url=https://www.sacred-texts.com/hin/rigveda/rv10121.htm|consulta=2019-12-28|llengua=anglès|editor=Ralph T.H. Griffith|data=1896}}</ref> Al Rigveda se sol referir a Vixnu amb el nom de ''Trivikrama'', el que va fer tres passos,<ref>{{Ref-llibre|títol=Sonic theology : Hinduism and sacred sound|url=https://www.worldcat.org/oclc/27106941|editorial=University of South Carolina Press|data=1993|lloc=Columbia, S.C.|isbn=0-87249-855-7|cognom=Beck, Guy L., 1948-}}</ref> i alguns acadèmics ho interpreten com l'evidència d'aquest culte a Vixnu com a ésser suprem.
 
=== Tesime amb moltes varietats ===