Lantani: diferència entre les revisions

El 1751, el mineralòleg suec [[Axel Fredrik Cronstedt]] descobrí un mineral pesat de la mina Bastnäs, Riddarhyttan, [[Comtat de Västmanland]], [[Suècia]], que més tard fou anomenat [[Cerita-(La)|cerita]]. Trenta anys després, el fill de quinze anys de la família propietària de la mina, Vilhelm Hisinge, envià una mostra a [[Carl Wilhelm Scheele]], que no hi trobà cap nou element. El 1803, després que Hisinger es convertís en un mestre de ferro, envià una nova mostra a [[Jöns Jacob Berzelius]] el qual aillàaïllà un nou òxid que anomenà ceria, del planeta nan Ceres, que havia estat descobert dos anys abans. A Alemanya també fou aillat per [[Martin Heinrich Klaproth]]. Entre el 1839 i el 1843, el cirurgià i químic suec [[Carl Gustaf Mosander]], que vivia a la mateixa casa que Berzelius, demostrà que la cèria era una barreja d'òxids, que anomenà lantana i didímia. Descompongué parcialment una mostra de nitrat de ceri torrant-lo a l’aire i després tractant l’òxid resultant amb àcid nítric diluït. Atès que les propietats de lantàni diferien lleugerament de les de ceri, es produïen juntament amb les seves sals, l'anomenà a partir del grec antic λανθάνειν, ''lanthanein'', amagat. Tanmateix el lantani pur no fou aillat per primera vegada fins al 1923.