Lamborghini: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
mCap resum de modificació
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 22:
== Història ==
[[Fitxer:Ferruccio Lamborghini.jpg|miniatura|El fundador de la marca, [[Ferruccio Lamborghini]] (1916-1993) ]]
Acabada la Segona Guerra Mundial, [[Ferruccio Lamborghini]], quique s'havia ocupat d'un destacament de transport per a l'exèrcit italià, va començar a comprar sobrants de vehicles militars per convertir-los en maquinària agrícola. Tal va ser l'èxit del seu nou negoci que, al 1960, Lamborghini ja era el tercer industrial italià dedicat a la construcció de maquinària agrícola, especialment de tractors. La seva motivació pels cotxes esportius en particular i, la gota que va fer vessar el got, va ser l'embragatge del seu [[Ferrari 250 GTB]]. Després de nombroses revisions enal taller, encara fallava. Ferruccio va decidir desmuntar i verificar-lo ell mateix, i en descobrir que tenia moltes peces que usava als seus tractors, amb un preu més elevat en estar en un automòbil esportiu, es va enfurismar i va començar a maquinar la idea de fabricar automòbils esportius per competir amb la marca del Cavallino Rampante.
 
El primer model de la marca Lamborghini va ser el [[350 GTV]], que no va passar de prototip, i desenvolupava una velocitat màxima de 240 km / h. Després va seguir el [[350 GT]] i el [[400 GT]] que van tenir gran acceptació pel públic, però la marca, no seria majoritàriament coneguda fins al radical Lamborghini "Miura" de 1967, que va marcar les tendències en cotxes extremadament ràpids. Aquest tenia un gran atractiu i va ser el primer cotxe de produc
 
El primer model de la marca Lamborghini va ser el [[350 GTV]], que no va passar de prototip, i desenvolupava una velocitat màxima de 240 km / h. Després va seguir el [[350 GT]] i el [[400 GT]] que van tenir gran acceptació pel públic, però la marca, no seria majoritàriament conegudareconeguda fins al radical Lamborghini "Miura" de 1967, que va marcar les tendències en cotxes extremadament ràpids. Aquest tenia un gran atractiu i va ser el primer cotxe aesportiu portar el motor en posició central, amb la peculiaritat que aquest va ser l'únic on es muntava en posició transversal (un [[V12]] amb 370 CV en el cas del Miura P400). Aquesta idea va ser influïda pel gran èxit que tenia en aquell moment el [[Ford GT40]], la qual cosa seria la gènesi delde termeproducció superesportiuindustrial.
 
 
 
El primer model de la marca Lamborghini va ser el [[350 GTV]], que no va passar de prototip, i desenvolupava una velocitat màxima de 240 km / h. Després va seguir el [[350 GT]] i el [[400 GT]] que van tenir gran acceptació pel públic, però la marca, no seria majoritàriament coneguda fins al radical Lamborghini "Miura" de 1967, que va marcar les tendències en cotxes extremadament ràpids. Aquest tenia un gran atractiu i va ser el primer cotxe a portar el motor en posició central, amb la peculiaritat que aquest va ser l'únic on es muntava en posició transversal (un [[V12]] amb 370 CV en el cas del Miura P400). Aquesta idea va ser influïda pel gran èxit que tenia en aquell moment el [[Ford GT40]], la qual cosa seria la gènesi del terme superesportiu.
 
Establint així, la posició central del motor i la tracció al darrera com estàndard comú als cotxes superesportius.
 
Aquesta nova configuració del motor no seria ben vista per Enzo [[Ferrari]], ja que segons les paraules de l'Enzo: "els cavalls han de tirar del cotxe, no empènyer" (referint-se a la posició davantera longitudinal dels seus esportius); però el gran èxit del Miura i les seves superbes qualitats de maneig va portar a Ferrari, a migrar cap al motor central als seus models, cosa que es manté fins als nostres dies en ambdós fabricants, i encara influeix ena molts d'altres.
El primer model de la marca Lamborghini va ser el [[350 GTV]], que no va passar de prototip, i desenvolupava una velocitat màxima de 240 km / h. Després va seguir el [[350 GT]] i el [[400 GT]] que van tenir gran acceptació pel públic, però la marca, no seria majoritàriament coneguda fins al radical Lamborghini "Miura" de 1967, que va marcar les tendències en cotxes extremadament ràpids. Aquest tenia un gran atractiu i va ser el primer cotxe a portar el motor en posició central, amb la peculiaritat que aquest va ser l'únic on es muntava en posició transversal (un [[V12]] amb 370 CV en el cas del Miura P400). Aquesta idea va ser influïda pel gran èxit que tenia en aquell moment el [[Ford GT40]], la qual cosa seria la gènesi del terme superesportiu.
 
Establint així, la posició central del motor i la tracció al darrera com estàndard als cotxes superesportius.
 
Al 1973 va arribar l'encara més famós [[Lamborghini Countach]], on el terme de superesportius s'acabaria d'encunyar: extremadament baix, ample, ràpid i amb [[portes de tisora]]. Va ser el rei de la velocitat i tota una icona durant els seus 13 anys de producció, amb les seves nombroses variacions ("LP 400" de 1973, "LP 400S" de 1978, "LP500S" de 1983, "Quattrovalvole" de 1985 i "25 Aniversari" de 1988). Lamentablement, la crisi del [[petroli]] i el desavantatge de només vendre cotxes cars i exòtics va portar a Ferruccio a vendre totalment la seva fàbrica a la [[dècada dels 70]], després de nombrosos problemes econòmics que amenaçaven a tancar la fàbrica. Per evitar això, es va recórrer a maniobres com fer un pacte amb [[BMW]] per realitzar el primer M1, projecte que va prosperar a mitges, i el desenvolupament d'un tot terreny per a la milícia anomenat [[LM002]]. Paral·lelament als [[superesportiu]]s amb motor V12, s'anaven realitzant altres esportius menys potents i "accessibles", com el [[Lamborghini Islero]] (1969), [[Lamborghini Jarama]] (1970), [[Lamborghini Urraca]] (1972).
Aquesta nova configuració del motor no seria ben vista per [[Ferrari]], ja que segons les paraules de l'Enzo: "els cavalls han de tirar del cotxe, no empènyer" (referint-se a la posició davantera longitudinal dels seus esportius); però el gran èxit del Miura i les seves superbes qualitats de maneig va portar a Ferrari, a migrar cap al motor central als seus models, cosa que es manté fins als nostres dies en ambdós fabricants, i influeix en molts altres.
 
Tots aquests noms són espanyols, relacionats amb la tauromàquia. "[[Miura (tauromàquia)|Miura]]" es un cèlebre criador de toros braus i "Islero" va ser un cèlebre animal que va matar el famós torero "[[Manolete]]". En general, cada nom és pres d'un toro brau "indultat", és a dir, aquell que se li hagiha perdonat la vida a la arena per la seva bravura i coratge ena la lluita contra el matador - característiques afins amb els seus automòbils,-- segons Ferruccio. Per això l'escut de la firma porta per nom "Raging Bull".
Al 1973 va arribar l'encara més famós [[Lamborghini Countach]], on el terme de superesportius s'acabaria d'encunyar: extremadament baix, ample, ràpid i amb [[portes de tisora]]. Va ser el rei de la velocitat i tota una icona durant els seus 13 anys de producció, amb les seves nombroses variacions ("LP 400" de 1973, "LP 400S" de 1978, "LP500S" de 1983, "Quattrovalvole" de 1985 i "25 Aniversari" de 1988). Lamentablement, la crisi del [[petroli]] i el desavantatge de només vendre cotxes cars i exòtics va portar a Ferruccio a vendre totalment la seva fàbrica a la [[dècada dels 70]], després de nombrosos problemes econòmics que amenaçaven a tancar la fàbrica. Per evitar això, es va recórrer a maniobres com fer un pacte amb [[BMW]] per realitzar el primer M1, projecte que va prosperar a mitges, i el desenvolupament d'un tot terreny per a la milícia anomenat [[LM002]]. Paral·lelament als [[superesportiu]]s amb motor V12, s'anaven realitzant altres menys potents i "accessibles", com el [[Lamborghini Islero]] (1969), [[Lamborghini Jarama]] (1970), [[Lamborghini Urraca]] (1972).
 
Als anys 1990, quan lamborghini va tenir una efímera aparició a la Fórmula 1, aparegué el substitut del "[[Lamborghini Countach]]": l'espectacular [[Lamborghini Diablo]], el qual reclamava per a si, com ja era costum en elsals models amb motor V12 d'aquesta marca, el títol de cotxe de producció industrial més veloç del món, superant els 320 km / h. Es van realitzar nombroses variacions amb base [[Lamborghini Diablo]]: el "VT" de tracció total (1993), el "ES 30" (1994) que commemorava els 30 anys de la factoria, el "SV" (1996) o "Super Veloce" (Lloc a punt per velocitat); però malgrat aquestes obres mestres, Lamborghini no podiava poder remuntar econòmicament, cosa que el va portar a estar a punt de fer fallida elal 1998, any en què es va integrar al grup alemany [[Volkswagen]]. Finalment, els últims DiableDiablo "GT" (1999), "GTR" (1999) i "VT 6.0 ES" (2001) van desaparèixer i van donar lloc al [[Lamborghini Murciélago]] el 2002, i el menys potent [[Lamborghini Gallardo]] en 2003.
Tots aquests noms són espanyols, relacionats amb la tauromàquia. "[[Miura (tauromàquia)|Miura]]" es un cèlebre criador de toros braus i "Islero" va ser un cèlebre animal que va matar el famós torero "Manolete". En general, cada nom és pres d'un toro brau "indultat", és a dir, aquell que se li hagi perdonat la vida a la arena per la seva bravura i coratge en la lluita contra el matador -característiques afins amb els automòbils, segons Ferruccio. Per això l'escut de la firma porta per nom "Raging Bull".
 
L'any 2000 hi va haver un acord amb l'equip alemany Reiter Enginnering per introduir el primer Lamborghini estrictament de competició ena carrerescurses de la FIA GT.<ref>{{ref-web |url=http://www.reiter-engineering.com/en/race-history.html |títol=Race History |consulta=28/5/2013 |obra= |editor=Reiter Enginnering |data=anglès |llengua= }}</ref> Per això, és va haver d'adequar el [[Lamborghini Murciélago]] sotaA les estrictes normes GT, sotaamb el nou Lamborghini Murciélago R-GT, i més tard amb el Gallardo GTR. Tots dos fins ara han tingut un èxit moderat.
Als anys 1990, quan lamborghini va tenir una efímera aparició a la Fórmula 1, aparegué el substitut del "[[Lamborghini Countach]]": l'espectacular [[Lamborghini Diablo]], el qual reclamava per a si, com ja era costum en els models amb motor V12 d'aquesta marca, el títol de cotxe de producció industrial més veloç del món, superant els 320 km / h. Es van realitzar nombroses variacions amb base [[Lamborghini Diablo]]: el "VT" de tracció total (1993), el "ES 30" (1994) que commemorava els 30 anys de la factoria, el "SV" (1996) o "Super Veloce" (Lloc a punt per velocitat); però malgrat aquestes obres mestres, Lamborghini no podia remuntar econòmicament, cosa que el va portar a estar a punt de fer fallida el 1998, any en què es va integrar al grup alemany [[Volkswagen]]. Finalment, els últims Diable "GT" (1999), "GTR" (1999) i "VT 6.0 ES" (2001) van desaparèixer i van donar lloc al [[Lamborghini Murciélago]] el 2002, i el menys potent [[Lamborghini Gallardo]] en 2003.
 
L'empresa va celebrar els seus 40 anys l'any 2003 trobant-se en el seu millor moment, ja que havia quadruplicat les seves vendes al món. El 2004 va crear un model [[descapotable]] "Lamborghini Murciélago Roadster" i el 2005 el "Gallardo Spyder", el 2006 es va llançar l'evolució amb base "Lamborghini Murciélago" anomenat "LP 640", l'edició limitada "Lamborghini Rebentada" i el "Gallardo Superleggera" el 2007, i podria venir també un GT 2 +2 i uns tot terreny.
L'any 2000 hi va haver un acord amb l'equip alemany Reiter Enginnering per introduir el primer Lamborghini estrictament de competició en carreres de la FIA GT.<ref>{{ref-web |url=http://www.reiter-engineering.com/en/race-history.html |títol=Race History |consulta=28/5/2013 |obra= |editor=Reiter Enginnering |data=anglès |llengua= }}</ref> Per això, va haver d'adequar el [[Lamborghini Murciélago]] sota les estrictes normes GT, sota el nou Lamborghini Murciélago R-GT, i més tard amb el Gallardo GTR. Tots dos fins ara han tingut un èxit moderat.
 
L'empresa va celebrar els seus 40 anys l'any 2003 trobant-se en el seu millor moment, ja que ha quadruplicat les seves vendes al món. El 2004 va crear un model [[descapotable]] "Lamborghini Murciélago Roadster" i el 2005 el "Gallardo Spyder", el 2006 es va llançar l'evolució amb base "Lamborghini Murciélago" anomenat "LP 640", l'edició limitada "Rebentada" i el "Gallardo Superleggera" el 2007, i podria venir també un GT 2 +2 i uns tot terreny. Es considera a Lamborghini una de les marques més prestigioses i desitjades del món d'acorddegut amba la gran qualitat assolida pels seus esportius, entre els quals molts són mítics referents de la història contemporània de l'automòbil. En honor als 50 anys de l'empresa italiana, es va fabricar el [[Lamborghini Veneno]], presentat al [[Saló de l'Automòbil de Ginebra]] Del 2013 <ref>{{ref-web |url=http://www.lavanguardia.com/motor/20130305/54368035556/lamborghini-exhibe-veneno-salon-ginebra.html |títol=Lamborghini exhibe el Veneno en el Salón de Ginebra |consulta=8/1/2014 |obra= |editor=La Vanguardia |data=05/03/2013 |llengua=castellà }}</ref>
 
Lamborghini també ha participat a les curses de [[Fórmula 1]] de motor des de 1989 fins a 1993, com a proveïdor de motors per a l'equip [[Larrousse]] (1988 a 1990 i 1992 i 1993), [[Team Lotus|Lotus]] (1990), Ligier (1991) i Minardi (1992). El 1991 va entar a la Fórmula 1 dissenyant i construït un vehicle totalment per Lamborghini. L'equip va ser anomenat Equip de Mòdena (també conegut com a Lamborghini).