|
'''Càbries''' (''Chabrias'', ''Khabrias'', Χαβρίας) fou un general atenenc.
Va substituir a [[Ifícrates el Vell|Ifícrates]] en el comandament de la força atenenca a [[Corint]], durant la [[Guerra de Corint]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Develin |nom=Robert |títol=Athenian Officials 684-321 BC |url=https://books.google.es/books?id=cmoRFMTAu-0C&pg=PA214&lpg=PA214&dq=Chabrias+393&source=bl&ots=cAUcX2gjV8&sig=5pyJX_T6YsXf2FmDxfJjHUGuuGw&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiv7KW68pXKAhWKthoKHRJSC7UQ6AEIHzAA#v=onepage&q=Chabrias%20393&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=2003 |pàgines=214 |isbn=Cambridge University Press}}</ref> el [[393 aC]] o més probablement el [[392 aC]]. El [[388 aC]] en el seu camí cap a [[Xipre]] per ajudar a [[Evàgores I]] contra els perses, va desembarcar a [[Egina (illa)|Egina]] i en una emboscada va obtenir una gran victòria sobre els espartans que van perdre al seu comandant Gorgopes en l'enfrontament, i va deslliurar per un temps Atenes de l'amenaça espartana.
El [[378 aC]] juntament amb [[Timoteu d'Anaflistos|Timoteu]] i [[Cal·lístrat d'Afidnes]] va dirigir les forces que anaven en ajut de [[Tebes (Grècia)|Tebes]] contra [[Agesilau II|Agesilau]] i va iniciar la maniobra per la que fou famós: esperar el combat amb les llances apuntant a l'enemic i els escuts protegint i agenollats amb un genoll a terra.
L'any següent se'n va anar a Egipte com a cap de mercenaris del faraó Akhoris contra els perses, però els atenencs el van cridar per les protestes del sàtrapa [[Farnabazos II]]. En aquell moment els espartans havia enviat una flota de 60 naus per tallar els subministraments de gra a Atenes i Càbries fou nomenat per fer-li front amb 80 trirrems. Càbries va assetjar l'[[illa de Naxos]], aliada espartana, i quan els espartans van anar en el seu ajut es va lliurar una batalla ([[9 de setembre]] del [[376]]) en la que els atenencs van guanyar, essent la primera victòria naval atenenca des de la [[guerra del Peloponès]]. La flota espartana fou destruïda.
El [[373 aC]] es van unir a Càbries els generals Ifícrates i Cal·lístrat, amb una força per anar a [[Còrcira]].
El [[368 aC]] va dirigir les tropes atenenques enviades a [[Esparta]] per resistir a l'[[istme de Corint]] la segona invasió del [[Peloponès]] per [[Epaminondes]] i rebutjar l'atac d'aquest a Corint.
El [[366 aC]] fou acusat junt amb Cal·lístrat de provocar la pèrdua d'[[Oropos]] per a Atenes que segurament va acabar amb una multa. Després va passar al servei estranger, i el [[361 aC]] servia amb Takhos, faraó egipci, revoltat contra Pèrsia, del que dirigia la flota, mentre [[Agesilau II|Agesilau]] dirigia l'exèrcit mercenari. Agesilau es va passar a [[Nectanebo]] abandonant a Takhos, però Càbries li va romandre lleial.
El [[358 aC]] Càbries fou enviat a [[Tràcia]] per substituir a [[Atenodor (357)|Atenodor]] en el comandament, però com que va arribar amb només un vaixell, Caridem va renunciar al tractat que havia fet amb Atenòdor i va impedir a Càbries obtenir alguna cosa favorable pels atenencs.
El [[357 aC]] en esclatar la guerra social, [[Cares (general)|Cares]] (''Chares, Khares'') fou nomenat comandant de l'exèrcit atenenc i Càbries comandant de la flota. En la primera acció, el setge de [[Quios]], el seu vaixell fou damnat (es va acabar enfonsant), però es va negar a parar i va seguir avançant i va morir lluitant.
[[Pausànies (geògraf)|Pausànies]] diu que la seva tomba era entre les de [[Pèricles]] i [[Formió d'Atenes]] en el camí entre la ciutat d'Atenes i l'Acadèmia.
| 