Dinastia dels Comnens: diferència entre les revisions

'''Comnè''', en [[grec antic]] Κομνηνός, en plural Κομνηνοί, [[llatí]] ''Comnenus'' i ''Comneni'', fou el nom d'una il·lustre família [[Imperi Romà d'Orient|romana d'Orient]] probablement d'origen italià que va emigrar a orient en temps de [[Constantí el Gran]] o poc després, i que va governar l'Imperi romà d'Orient des del [[1057]] al [[1185]] i més endavant a través dels Grans ''Commeni'' (Μεγαλοκομνηνοί) va fundar i va governar l'[[Imperi de Trebisonda]] des del 1204 al [[1461]]. A través dels matrimonis amb altres famílies nobles, sobretot els [[Dinastia dels Ducas|Ducas]], els [[Dinastia dels Àngel|Àngel]] i els [[Dinastia Paleòleg|Paleòleg]], el nom dels Comnè apareix en la majoria de les cases nobles més importants de la fase tardana de l'Imperi BizantíRomà tardàd'Orient.

[[Miquel Psel·los]] diu que la família era originària del poble de Komne, a [[Regió de Tràcia|Tràcia]], normalment identificada ambcom els "«Camps de Comnè"» (Κομνηνῆς λειμῶνας) mencionats al [[segle XIV]] per [[Joan VI Cantacuzè]], un punt de vista generalment acceptat pels historiadors moderns. El primer membre conegut de la família, [[Manuel Eròtic Comnè]], va adquirir grans possessions a ''Castamone'' ([[Kastamonu]]) a [[Paflagònia]], que es va convertir en una fortalesa de la família al [[segle XI]]. La família es va associar ràpidament amb la poderosa i prestigiosa aristocràcia militar (''[[dinatoi]]'') de l'Àsia Menor, de manera que malgrat els seus orígens tracis va ser considerada «oriental».

En pujar al tron, els Comnè es van casar amb la dinastia dels Ducas. Aleix I es va casar amb [[Irene Ducas]], néta de [[Constantí X Ducas]], que havia succeït a Isaac I el [[1059]]. Un príncep de la família Comnè, descendent d'Aleix I, [[Miquel I Àngel-Comnè]] va fundar l'any [[1204]] el [[Despotat de l'Epir]], després de la dissolució de l'Imperi BizantíRomà d'Orient a causa de la [[Quarta croada]].