Poble palestí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Terminologia
m Espais durs
Línia 3:
 
Estudis genètics realitzats en la població palestina actual, confirmen que la majoria dels [[Musulmà|musulmans]] de Palestina, incloent als ciutadans culturalment [[àrabs]] d'Israel són descendents dels cristians, jueus i altres pobles indígenes del [[Llevant]] austral, el nucli del qual es pot seguir fins a la [[prehistòria]]. Un estudi d'[[Haplotip|haplotipus]] d'alta resolució va demostrar que una part substancial dels [[Cromosoma Y|cromosomes I]], tant dels [[jueus]] d'Israel (70 %), així com dels palestins [[musulmans]] (82 %) pertanyien al mateix grup de cromosomes.<ref name="gibbons2000">{{ref-web|url=http://bric.postech.ac.kr/science/97now/00_10now/001030a.html|títol=Jews and Arabs Share Recent Ancestry|cognom=Gibbons|nom=Ann|data= 30 d'octubre de 2000|obra=ScienceNOW|editor=American Academy for the Advancement of Science}}. Es citen els estudis següents: {{ref-publicació|nom=M. F. |cognom=Hammer|títol=Jewish and Middle Eastern non-Jewish populations share a common pool of Y-chromosome biallelic haplotypes|publicació=Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America|any=2000|volum=97|pàgines=6769-6774|doi=10.1073/pnas.100115997|exemplar=12|pmid=10801975|pmc=18733|cognom3=Wood|nom3=ET|cognom4=Bonner|nom4=MR|cognom5=Jarjanazi|nom5=H|cognom6=Karafet|nom6=T|cognom7=Santachiara-Benerecetti|nom7=S|cognom8=Oppenheim|nom8=A|cognom9=Jobling|nom9=MA}} and {{ref-publicació|nom=Almut |cognom=Nebel|títol=High-resolution Y chromosome haplotypes of Israeli and Palestinian Arabs reveal geographic substructure and substantial overlap with haplotypes of Jews|publicació=Human Genetics|volum=107|any=2000|pàgines=630-641|doi=10.1007/s004390000426|pmid=11153918|cognom2=Filon|nom2=D|cognom3=Weiss|nom3=DA|cognom4=Weale|nom4=M|cognom5=Faerman|nom5=M|cognom6=Oppenheim|nom6=A|cognom7=Thomas|nom7=MG|exemplar=6}}Un altre estudi diu: «Our recent study of high-resolution microsatellite haplotypes demonstrated that a substantial portion of Y chromosomes of Jews (70%) and of Palestinian Muslim Arabs (82%) belonged to the same chromosome pool.»[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1274378/?tool=pubmed]</ref> Des de l'època de les [[Expansió de l'Islam|conquestes musulmanes]] del territori de l'actual [[Palestina]] al {{segle|VII}}, les conversions religioses, moltes vegades buscant evitar l'obligació de pagar la [[Jizya]] o [[Dhimma|estat de dhimmi]], han donat lloc al fet que la majoria dels palestins siguin actualment musulmans, inicialment [[Xiisme|xiites]] i posteriorment [[Sunnisme|sunnites]], encara que queda una important minoria [[Cristianisme|cristiana]] de diferents denominacions, així com [[drusos]] i una petita comunitat [[Samaritans|samaritana]]. Encara que els jueus palestins formaven part de la població palestina prèvia a la creació de l'estat d'Israel, pocs s'identifiquen amb els palestins actualment. L'aculturació, independentment de la conversió a l'[[Islam]], ha resultat que els palestins perdessin la seva llengua i fossin assimilats cultural i linguísticamente pels conqueridors àrabs.<ref>{{ref-llibre|nom=Alan|cognom= Dowty|títol=Israel/Palestine|col·lecció=
''Global Political Hot Spots Series'' n°2|editorial= Polity|data=2008 |pàgina=221/269 |url=http://books.google.com.au/books?id=RrcoTW_vKDUC&pg=PA221#v=onepage&q&f=false}}</ref> Aproximadament, només la meitat de la seva població habita a la zona que considera històricament el seu origen; la resta viuen disseminats, sobretot per [[Orient Pròxim]], després dels esdeveniments viscuts a la zona durant el {{segle|XX}} que van provocar una important [[diàspora]] palestina.<ref>{{ref-llibre|nom=Carol R. Cognom=Ember|nom2= Melvin |cognom2=Ember|nom3= Ian |cognom3=Skoggard|url=http://books.google.es/books?id=7QEjPVyd9YMC&pg=PA234&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false]&#x20;|llengua=anglès|editorial=Springer Science+Business Media|=0-306-48321-1}}.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.pub=Springer+Science%2BBusiness+Media%2C+Inc.&rft.isbn=0-306-48321-1&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.es%2Fbooks%3Fid%3D7QEjPVyd9YMC%26pg%3DPA234%26redir_esc%3Dy%23v%3Donepage%26q%26f%3Dfalse" id="cxCITAREFFarsoun2005">&nbsp; </span></ref>
 
== Població ==
Línia 32:
La [[Primera intifada]] ([[1987]]–93) va ser la primera [[revolta]] popular palestina contra l'ocupació israeliana de [[1967]], i seguidament l'OAP va proclamar unilateralment el [[1988]] la [[Declaració d'independència de Palestina|independència de Palestina]], que va ser reconeguda llavors per 94 països.<ref>{{ref-web|autor=Autoridad Nacional Palestina|títol=International Recognition of the State of Palestine|url=http://www.pna.gov.ps/Government/gov/recognition_of_the_State_of_Palestine.asp|consulta= 29 de desembre de 2013|llengua=anglès|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20060404211437/http://www.pna.gov.ps/Government/gov/recognition_of_the_State_of_Palestine.asp|dataarxiu= 4 d'abril de 2006}}</ref> El [[Consell Nacional Palestí]] va emetre un document adjunt a la declaració d'[[independència]], que demanava la retirada d'Israel dels [[Territoris Palestins|territoris ocupats]] des de juny de [[1967]], la devolució de la part àrab de [[Jerusalem]], una solució justa al problema dels refugiats i la convocatòria d'una conferència internacional de pau sobre la base de les resolucions 242 i 338 del [[Consell de Seguretat de les Nacions Unides]].<ref>{{ref-web|autor=Palestine National Council|títol=Political communique. Palestine National Council Algiers, November 15, 1988. Official translation.|url=http://www.al-bab.com/arab/docs/pal/pal4.htm|consulta= 29 de desembre de 2013|data= 15 de novembre de 1988|llengua=anglès|editor=Al-bab.com|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20010420191313/http://www.al-bab.com/arab/docs/pal/pal4.htm|dataarxiu= 20 d'abril de 2001}}</ref> Aquests esdeveniments van contribuir a reforçar el sentiment d'una identitat nacional palestina.
 
El [[1993]] es van signar els [[Acords d'Oslo]], el primer [[acord de pau]] provisional israelià-palestí. Estava previst que el procés durés cinc anys i acabés el [[1999]], quan va començar la retirada de les forces israelianes de la [[Franja de Gaza]] i de la ciutat de [[Jericó]]. El venciment del termini sense que Israel reconegués l'[[Estat de Palestina]], ni donés per acabada l'ocupació militar dels territoris, va donar lloc a la [[Segona intifada|Segona Intifada]] l'any [[2000]], que va ser més violenta que la primera.<ref>{{ref-web|títol=Report of the Independent Fact Finding Committee On Gaza: No Safe Place|url=http://www.arableagueonline.org/las/picture_gallery/reportfullFINAL.pdf|editor=The League of Arab States|consulta= 28 de desembre de 2013|data= 30 d'abril de 2009|llengua=anglès|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20091013190358/http://www.arableagueonline.org/las/picture_gallery/reportfullFINAL.pdf|dataarxiu= 13 d'octubre de 2009}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Farsoun|nom=Samih K.|apellidos2=Hasan Aruri|nom2=Naseer|títol=Palestine and the Palestinians: a social and political history|any=2006|editorial=Westview Press|pàgina=275|llengua=anglès}}</ref><ref>[http://books.google.com/books?id=4RX7t4X8_RMC&lpg=PA198&pg=PA198#v=onepage&q&f=false]&#x20;(en inglés).&#x20; University of California Press. {{ISBN|0-520-25531-3}}.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.pub=University+of+California+Press&rft.isbn=0-520-25531-3&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.com%2Fbooks%3Fid%3D4RX7t4X8_RMC%26lpg%3DPA198%26pg%3DPA198%23v%3Donepage%26q%26f%3Dfalse" id="cxCITAREFGordon2008">&nbsp; </span></ref>
 
En una opinió consultativa emesa el 2004, la [[Tribunal Internacional de Justícia|Cort Internacional de Justícia]] va observar que atès que Israel havia decidit reconèixer l'OAP com a representant del poble palestí, la seva existència ja no era qüestionable. La Cort va apuntar també que l'acord interí israelià-palestí sobre la Franja de Gaza i Cisjordània del [[28 de setembre]] de [[1995]] feia nombroses referències al poble palestí i als seus legítims drets.<ref>{{ref-web|autor=[[Tribunal Internacional de Justícia]] (ICJ)|url=https://www.icj-cij.org/en/case/131|títol=Legal Consequences of the Construction of a Wall in the Occupied Palestinian Territory|llengua= anglès|data = 2003-2004|consulta =28/11/2018|citació= The Court finds that the construction by Israel of a wall in the Occupied Palestinian Territory and its associated régime are contrary to international law; it states the legal consequences arising from that illegality.}}</ref> Pel que fa al dret del poble palestí a formar un estat sobirà independent, el jurista alemany [[Thomas Giegerich]] va afirmar que «el [[dret a l'autodeterminació]] atorga al poble palestí de forma col·lectiva el dret inalienable de determinar lliurement el seu estatus polític, mentre que Israel, que ha reconegut al poble palestí com un poble separat, està obligat a promoure i a respectar aquest dret de conformitat amb la [[Carta de les Nacions Unides]]».<ref name="Giegerich">{{ref-llibre|nom=Amos |cognom=Shapira|nom2= Mala |cognom2=Tabory|url=http://books.google.com/books?id=kSMTX5jwaxQC&pg=PA198]&#x20;|llengua = anglés|editorial= Kluwer Law International|isbn= 9041111557}}</ref>