Aixot el Gran: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Terminologia
m Coherència terminològica en el si d'un mateix article
Línia 3:
 
== Príncep de Bagaran i d'Armènia ==
Vers el [[857]] els bizantinsromans d'Orient van expulsar els sectaris [[paulicians]] de la [[tema (circumscripció administrativa)|tema]] d'Armènia i es van establir a [[Treficia]] (Tephrike) sota protecció de l'emir de [[Melitene]]. El [[858]] el cap paulicià, Karbeas, amb ajut de l'emir, va [[batalla de Samòstata (858)|derrotar els bizantinsromans d'Orient]] davant de [[Samòsata]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Runciman |nom=Steven |títol=The Medieval Manichee: A Study of the Christian Dualist Heresy |url= http://books.google.cat/books?id=d1LGB7u5iD0C&pg=PA41&dq=858+battle+michael+melitene&hl=ca&sa=X&ei=IJ8-Urm3NYjBtAa1p4CIDA&ved=0CDkQ6AEwAQ#v=onepage&q=858%20battle%20michael%20melitene&f=false |llengua=anglès | editorial=Cambridge University Press |data=1982 |pàgines=41 |isbn=0521289262}}</ref> davant de [[Samòsata]].
 
El [[858]] el califa va enviar al [[Vaspurakan]], per governar-lo, al jove [[Grigor Derenik]], sota la tutela de son oncle [[Gurgen Ardzruni]]. Un altre Gurgen Ardzruni (el fill d'Abubeldj) estava de fet exercint el govern a [[Vaspurakan]], però va accedir a la restauració de la branca legítima sense lluitar, i va abandonar el país per anar a servir a l'emperador de Bizanci. Però de camí va passar per [[Emirat d'Arzen|Arzen]], on fou fet presoner i entregat a Aixot. L'emir de [[Tbilisi]] va exigir l'entrega de Gurgen i Aixot no va tenir més remei que lliurar-lo. El regent de Vaspurakan que tenia el mateix nom va morir vers el 860, repenedit d'haver-se convertit a l'islam, i el seu nebot Grigor Derenik va assolir el poder i va començar a redreçar el país. Això va durar fins al [[862]] quan Gurgen fill d'Abubeldj es va escapar de la presó de Tbilisi i es va presentar per reclamar el tron al Vaspurakan, on fou derrotat per dues vegades, i fet presoner essent tancat a [[Hadamakert]].
 
Vers el [[860]] havia retornat de [[Samarra]] Grigor Mamikonian, fill de Kurdidj Mamikonian, príncep de [[Bagrevand]], i havia estat restaurat a la seva herència. L'[[ostikan]] [[Muhammad ben Khalid]] va encarregar a Aixot d'agafar-lo i portar-lo a la seva presència. Grigor va provar d'establir-se a Gazaneaq a la comarca de [[Bagaleanq]], però va morir súbitament set dies després d'arribar i això va evitar a Aixot una situació complicada en la qual no podia desobeir l'ostikan i no volia perjudicar Grigor. Va fer veure que havia complert les ordres enviant el cap del difunt com si fos ell que li hagués tallat per castigar a Grigor del que va dir que sospitava que es volia passar als bizantinsromans d'Orient. Aixot fou recompensat amb la cessió del Bagrevand.
 
== Príncep dels prínceps ==
El [[862]] l'ostikan [[Ali ben Yahya al-Armeni]], que acabava de ser nomenat pel califa Al-Mostain per succeir a Muhammad ben Khalid ([[855]]-[[862]]), va conferir a Aixot el títol de "príncep dels prínceps". Aixot va demanar a Bizanci, com era tradicional, la confirmació del títol, però els bizantinsromans d'Orient van tornar a demanar l'adopció de les tesis del [[Concili de Calcedònia]] per mitjà del patriarca bizantíromà d'Orient Photius. El patriarca armeni Zakaria va reunir un concili a Shirakavn (Erazgavorq) al [[Shirak]], entre [[Kars]] i l'[[Araxes]], però la resposta (redactada per l'anticalcedonià Sahak Apikuresh, exbisbe d'[[Ashunk]]) no va satisfer als bizantinsromans d'Orient.
 
== Política al Vaspurakan ==
A partir d'aquell moment Aixot va intervenir activament en política concertat amb el patriarca Zakaria de Tsak. Va imposar un arbitratge al Vaspurakan on Gurgen fill d'Abubeldj fou alliberat per son cosí Grigor Derenik i va rebre el feu de [[Mardastan]], a la costa oriental del [[Llac Van]] (al nord de la ciutat de [[Van]]), vers [[863]].
 
El [[863]] el cap dels Paulicians de Tefricia, Karbeas, fou derrotat i mort pels bizantinsromans d'Orient. Poc després el governador Ali ben Yahya al-Armeni va morir en lluita amb els bizantinsromans d'Orient prop de [[Mayyafariquin]].
 
Vers [[864]] la guerra va esclatar entre Aixot i Grigor Derenik i Aixot va fer presoner a Grigor en un combat prop de la ciutat de Van. Aixot va annexionar el [[Reshtuniq]]. Gurgen fill d'Abubeldj, príncep de Mardastan, mentrestant s'havia apoderat (vers [[863]]) de Taron (o almenys d'una part) durant l'absència dels bagràtides d'aquesta branca presoners a [[Samarra]]. Havia tingut el suport de Bizanci que el [[863]] havien derrotat decisivament l'emir de Melitene i els paulicians de Tefricia. Quan va saber que Aixot havia annexionat el Reshtuniq es va presentar allí i va presentar batalla al príncep dels prínceps prop de Noragiul. Però Aixot no va voler lluitar i va fer les paus. A més va alliberar a Grigor Derenik i li va donar com a dona a la seva filla Sofia, enllaç que es va fer a Bagaran. Des de llavors les cases de Bagaran i Vaspurakan van estar reconciliades.
Línia 32:
 
== Política georgiana d'Aixot ==
Vers el [[875]] el príncep de [[Gardman]], Gablutz, un bagràtida cosí germà patern d'Aixot el gran que havia ocupat aquest territori (contra el desig d'Aixot) fou enderrocat per Guram, germà del ''Curopalata'' de [[Klardjètia]] i feudatari d'aquest per [[Djavakètia]], [[Trialet]], [[Tashir]], [[Aixotz]] i [[Ardahan]]. Guram també es va enemistar amb el seu germà Bagrat I i llavors Aixot el gran es va aliar amb Bagrat contra Guram, el van enderrocar (i tancar en un castell) i es van repartir els seus dominis (quasi tot va passar a Bagrat però Aixot va adquirir l'Aixotz i lògicament Gardman. Més tard Aixot va intervenir a Geòrgia en suport del fill de Bagrat, David I (876-881), contra el fill de Guram, Nasr, i mort David donant suport al partit legitimista dirigit pel príncep Liparit Orbelian, príncep de Trialet, que van poder portar al tron ([[881]]) al fill de David, Adarnases II (881-923), i especialment el 887 quant el príncep abkhaz Bagrat, amb ajut bizantíromà d'Orient, va intentar restaurar a Nasr, i Adarnases va rebre un important ajut d'Aixot gràcies al qual va guanyar la batalla d'Aspindza (al [[Samtskhé]]) en la qual va morir Nasr i els bizantinsromans d'Orient i abkhazs foren rebutjats
 
== Política religiosa a Aguània i Armènia ==
Línia 49:
 
== Nomenament com a rei ==
Aquesta hegemonia a tota Armènia va provocar que els [[nakharar]]s i [[ishkhan]]s del país proposessin a Aixot Medz fer-lo rei ([[884]]), però per això calia demanar el permís al Califa. Fou l'ostikan [[Ahmed ben Isa ben Shaikh]], amic particular d'Aixot qui va transmetre la petició al califa Al-Motamid. Aquest va enviar al príncep una corona reial que l'ostikan li va entregar personalment. El patriarca [[Jordi II Xifilí]], assistit pel bisbe de Siunia Hovhannes, el va consagrar públicament a Bagaran. Aquest coronament es pot datar entre l'abril del [[885]] i febrer del [[886]] segons l'historiador [[Samuel d'Ani]]. Cal esmentar que l'emperador bizantíromà d'Orient Basili I (que va morir l'[[1 de març]] del [[886]]) va enviar també (per mitjà del patriarca bizantíromà d'Orient [[Foci]]) una corona reial a Aixot amb un tros de la verdadera creu de Crist, i es va concloure un tractat d'amistat entre Armènia i Bizanci. I cal dir també que aquest acte va suposar el fi de l'[[ostikan]] com a governador califal, ja que des de llavors els ostikans de Dwin (com els [[emirat de Manazkert|emirs de Manazkert]]) foren un mes dels prínceps d'Armènia feudataris d'Aixot, només que de religió musulmana en comptes de cristians.
 
== Mort del rei ==