Gneu Corneli Escipió Calvus: diferència entre les revisions

'''Gneu Corneli Escipió Calb''' (en [[llatí]] ''Cnaeus Cornelius Scipio Calvus'') va ser un [[magistrat romà]]. Era fill de [[Luci Corneli Escipió (cònsol 259 aC)|''Lucius Cornelius Scipio'']] i germà de [[Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC)]]. Formava part de la [[gens Cornèlia]], i era de la família dels [[Escipió]], d'origen [[Patrici (classe romana)|patrici]]. Gneu Corneli Escipió és conegut sobretot per haver estat [[Llegat (antiga roma)|llegat]] del seu germà Publi, dirigintper dirigir les tropes en la [[conquesta romana d'Hispània]]. Va ser anomenat ''Calb'' per distingir-lo d'un altre [[Gneu Corneli Escipió Asina|Gneu Corneli Escipió]], al que anomenaven ''Asina''.

Va ser elegit [[cònsol romà|cònsol]] l'any [[222 aC]] junt amb [[Marc Claudi Marcel III]] i va fer la guerra als [[ínsubres]], que havien estat derrotats l'any anterior pels cònsols [[Publi Furi Fil (cònsol)|Publi Furi]] i [[Gai Flamini (cònsol 223 i 217 aC)|Gai Flamini]], i havien demanardemanat la pau. Però els nous cònsols van rebutjar els oferiments. Els [[lígurs]] van demanar ajut als [[gesats]] (''gaesatae'') de més enllà dels [[Alps]], que van enviar trenta mil homes. Tot i així Escipió i Marcel van envair les planes del [[riu Po]] i van assetjar la ciutat ínsubre d'Acerrae. Els gals, amb deu mil homes, van respondre assetjant [[Clastidium]]. Marcel els va enfrontar i en una batalla va destruir el cos d'exèrcit gal prop de Clastidium. El cap gal Britomartus o [[Viridomar (gesats)|Viridomarus]] va ser mort per Marcel de pròpia mà. Després va tornar a Acerrae, ciutat que va conquerir quasi immediatament. Més endavant va conquerir [[Milà|Mediolanum]] la ciutat més important de la regió. Els [[ínsubres]] es van sotmetre incondicionalment. Encara que Escipió va tenir una part important en la campanya o potser la principal, només Marcel va rebre els honors del [[triomf]].

L'any [[218 aC]] va ser [[Llegat (antiga roma)|llegat]] del seu germà Publi Corneli Escipió i enviat a [[Hispània]]. Gneu va desembarcar a [[Empúries]] l'any [[218 aC]] i es va atreure alsels caps locals seduïts per la seva amabilitat en contrast amb la severitat del [[Península Ibèrica cartaginesa|domini cartaginès]]. Va obtenir una victòria a la [[batalla de Cissa]] sobre el general cartaginès [[Hannó (218 aC)|Hannó]] que va ser fet presoner. Gneu es va apoderar del que avui seria quasi tota la moderna Catalunya, el territori entre els [[Pirineus]] i l'[[Ebre]]. [[Àsdrubal Barca]] va avançar cap aquesta zona però ja va arribar a la tardor i no va poder fer res més que cremar part de la flota romana. Escipió va passar l'hivern a [[Tarraco]].

A l'any següent Gneu va derrotar els cartaginesos a la desembocadura de l'Ebre, en una batalla coneguda com la de [[Batalla de les boques de l'Ebre|les Boques de l'Ebre]], i va obtenir pels romans el domini del mar. Poc després va arribar el seu germà Publi, a mitjansmitjan d'estiu, i junts van avançar cap a [[Sagunt]] on els cartaginesos havien concentrat els [[ostatge]]s de les diverses tribus hispanes que tenien retinguts com a garantia de fidelitat. La ciutat es va sotmetre als romans per la traïció d'[[Abelox]], un noble hispà aliat de Cartago que es va passar al bàndol dels romans, i els ostatges van ser retornats a les seves famílies, cosa que va produir un moviment de suport cap als romans.